hola classe,

encara sota els efectes del “subidón” d’ahir al vespre  i mirant enrere el que ja és història i un record impossible d’esborrar, vull dir-vos un parell de cosetes.

Hauria preferit dir-vos-ho personalment de viva veu, però no puc desfer-me del nus a la gola cada cop que repasso tot el que hem compartit aquests darrers mesos i, molt especialment, aquests últims dies. Així que per evitar-vos una escena (una altra!!!)  us escriuré amb els ulls ja humits un altre cop (s’ha de ser bleda!!!!) els quatre pensaments que ara em passen pel cap.

Primer, felicitats a tothom per la feina feta, per la implicació i per l’esforç. El resultat de la representació va sorprendre tots els espectadors molt gratament, que pensaven veure una representació escolar i en canvi van assitir a una funció digna de qualsevol companyia de teatre amateur… (la Mar diu que els experts defineixen això com a l’essència del teatre, teatro fronterizo, diu ella… que us ho expliqui…). En acabar només vaig fer que rebre felicitacions de professors, pares (que estaven orgullosos a tope), alumnes del centre, regidors de l’ajuntament, fins i tot el meu marit (que portava dies esmorzant, dinant i sopant teatre, pupurina, ales i nervis) va dir que li havia semblat una passada. Jo estava emocionadíssima però sí recordo que tot eren enhorabones i reconeixements. What a moment!!!!!

El millor moment per mi va ser però, quan anàveu sortint d’escena sabent que ja havíeu acabat, eufòrics, satisfets, abraçant-vos entre bastidors, sense poder reprimir l’alegria mentre Oberon i Puck acomiadaven l’obra, i desprès, quan us vaig veure tots junts dalt de l’escenari, tan professionals, saludant… i encara ni sospitava què estava a punt de dir la Sara en nom de tots vosaltres, ni de que sortiríem amb un ram de flors. La Mar i jo vam rellegir el discurs a la nit, amb el Benjamín a la taula i no ens ho podíem creure de contentes que estàvem.

I ara, si us sembla bé, no em puc estar d’adreçar-me a cadascú i dir-vos algunes cosetes més i donar-vos les gràcies per coses diferents

A Jonatan, Estefania, Lidia i Miriam vull donar-los GRÀCIES de les grans perque us heu implicat i heu treballat molt tot i no venir de viatge. Ens heu demostrat a tots que teniu esperit de grup i que heu posat per davant l’interès col·lectiu deixànt de banda la individualitat. De debó, admiro la vostra actitud durant aquests dies, tant de bo, molts alumnes fessin el mateix que heu fet vosaltres pel bé dels seus grups.

A Evelyn, el millor Puck que podíem trobar a tot Piera (y parte del extranjero!!), gràcies per haver sigut la gran sorpresa de la companyia. Estic molt contenta de com has treballat aquests dies i espero que tota l’experiència t’hagi fet veure que vals molt més del que penses, com actriu i com a persona. Per cert, patenta la frase de Fuera Cabeza!!!! perquè va ser un èxit. Veus com pots amb tot allò que et proposis i sortir-te de les dificultats? Només cal que no et rendeixis i confiïs en tu mateixa.

Als quatre enamorats (heu pensat d’integrar-vos en una companya amateur?), gràcies pels grans moments teatrals que ens vau regalar en els innombrables assajos i per les llargues estones estirats al terra de la classe agafant mal d’esquena. Gràcies per no deixar perdre ni un moment i per la iniciativa demostrada en tot moment.

A Sara, gràcies per la teva valentia, sortir sola al final de l’obra i deixar anar tot allò que vas dir sense ensorrar-te (jo tremolava per tot arreu!!). Què guapa estaves i quina Helena més meravellosa! Gràcies per la teva confiança que s’encomana i reconforta tantíssim.

A Daniel, gràcies per tot el treball i per tots els ànims cada dia. Gràcies per tirar endavant el projecte amb tanta il·lusió. Gràcies per superar els nervis a la primera escena i fer una representació tan brillant. Gràcies per un Lisandro digne d’un bon actor, crec que vas enamorar més d’una entre el públic;  gràcies per creure per alguns moments que tu eres Lisandro i Èrika era Hermia i vèncer el pudor que us tallava una mica al principi. Gràcies per un esforç tan gran i per deixar perdre algún entrenament d’hoquei.

A Èrika, gràcies per la responsabilitat demostrada, per la credibilitat de l’escena del malson i per la de la baralla, al final no va caure el vestit i et sabies el text estupendament. Gràcies pel canvi de xip als assajos i per la professionalitat assolida. Quan tens les coses clares, pots fer tot allò vulguis.

A Jordi-Demetrio, gràcies per tota l’ajuda en tot moment, per no faltar mai a cap assaig, per estar sempre preparat i liderant part del projecte amb els teus companys. Gràcies per les tasques d’intendència i pel permís per invair el vostre espai de reunió al pis de dalt. Gràcies per no demostrar els efectes de la ira d’Hermia el divendres en el darrer assaig i “aguantar el tipo” malgrat els cops en “sálvese la parte”… mentre tots rèiem de la teva desgràcia… Gràcies per “ah… qué dulces las guindas de tu boca…”, no hi ha hagut cap vegada que no hàgim hagut de reprimir el riure mentre ho deies i a tots ens venia al cap en Monegal (li hem d’agrair a l’Eric). Gràcies per no rendir-te mai.

A Jordi-Egeo, duende del bosque, gràcies per venir sempre a assajar amb tan bon humor, per la teva iniciativa artística amb els decorats, per la traça amb les pintures i les capses i les orelles del ruc… Moltes gràcies per oferir-te a casar-te amb Demetrio i donar-li la teva filla i salvar l’escena abans que jo i el guió caiguèssim rodones darrere de l’escenari…

A Èric, gràcies per no deixar que els nervis de l’assaig de divendres et desanimessin, per superar les dificultats,  per compensar la manca de temps i assaig de la darrera escena amb esforç i iniciativa, per vèncer la vergonya i aprendre a abraçar a Hipòlita sense ballar i per cridar amb tanta potència allò de “que suelten los perros en el monte (era el valle) del oeste!!!” Gràcies per alguns comentaris que ens van fer riure molt i que per sort no ens van desconcentrar més del compte. Gràcies per perdre alguns dies d’entrenament del bàsquet.

A Ester, gràcies per totes les filigranes que has hagut de fer per encaixar els assajos en la teva apretadíssima rutina diària que combina escola i atletisme. Gràcies per preocupar-te tant i per venir encara que alguns dies vinguessis de còrrer jo què sé quants quilòmetres. Gràcies per l’esforç i les ganes, gràcies per seduir a Teseo i per volar com una fada tot en el mateix guió. Gràcies per fer-me riure al final quan vas explicar que anaves amb “Hércules  y Cadmo a cazar perros con osos de Esparta…!” jaja

Als meus estimadíssims artesans, què macos estàveu congelats! Les vostres escenes van ser d’allò més divertides i van cobrar tot el sentit quan el públic reia, us vau adonar de que la gent connectava molt amb vosaltres?

Sílvia, gràcies per vèncer la por i superar-la amb tant d’èxit, gràcies per deixar-te anar i fer-nos disfrutar amb un Membrillo expressiu i divertit. Gràcies per tots els dies que et complicaves la tarda per poder assajar i que et feia arribar tardíssim a casa, perque Sant Jaume és molt més  lluny del que sembla… Gràcies per la teva responsabilitat i preocupació, gràcies per estar disposada a fer tot allò que calgués i per gaudir de tot el procès amb nosaltres. Gràcies per les converses informals al “taller d’attrezzo”… Gràcies per ser tan valenta.

Pablo, gràcies per acceptar el paper de Flauta, per repensar-te la decisió de no tirar endavant i superar les dificultats tan exitosament. Finalment, la veu fina, que era una gran preocupació inicial, va ser la teva arma per ficar-te el públic a la butxaca. Gràcies per no faltar mai i per atrevir-te amb tot!

David, què sublime!, finalment sí que vas poder “desencadenar tempestades” i “rugir como un león, arrggg”. Ho vas fer molt bé i el públic t’ho va agrair molt. Gràcies per un Fondon tan divertit i per aguantar el cap de ruc amb tant valor. Gràcies pels teus coneixements de la sala del teatre, quadre de llums, cordes del teló, porta de la taquilla etc… si no hagués estat per tu, hauríem tingut més d’un problema de logística.

A Aida, gràcies per les teves ganes, per la teva veu de fada que vaig sentir entre bastidors i que em va relaxar per uns instants, gràcies per fer-nos cantar a tots quan els nervis estaven més a flor de pell a una hora de l’estrena, gràcies per estar sempre atenta a les explicacions i pendent d’on anava la columna, on ficàvem els draps… gràcies per la inciativa i pels versos per adormir Titània.

A Aurora, gràcies per les converses dins del taller, gràcies per dir meravellosament bé el teu paràgraf a Puck, el “bibrón”, ho vas dir tot perfectament i d’una tirada, i va ser el primer moment de deixar anar tensió que vaig viure darrere la cortina. Gràcies per no desanimar-te mai, amb o sense queixal… gràcies per donar-li màgia als moviments de les fades des del primer dia i per les teves aportacions als canvis d’escenari.

A Mònica, gràcies per venir mig malalta divendres i passar el tràngol vestida de Titania amb jersei i mitjons, ales a conjunt i corona de flors. Gràcies per treure tot el que tenies amagat el dia de la funció,  la veu, el text, la pose, tot el que necessitava la reina de les fades, i que no havíem vist plenament fins aquell dia. Ho vas fer molt bé i estaves molt guapa. Sort que les ales es van comportar bé i no es van girar!.

A Jonatan-Oberon, qué bé, quina sorpresa més agradable des del primer dia veure com recitaves el teu paper, què ràpid el vas aprendre i quines ganes de fer teatre que encomanes! El teu duet amb Evelyn tenia màgia i ens va meravellar des de l’inici dels assajos. Moltes gràcies per mostrar-nos aquesta faceta teva i per compartir-la amb nosaltres.

A Albert, gràcies per integrar-te a l’obra tot i la reticència inicial, vas passar de “jo millor no participo” a ” si només és per llegir, aleshores sí” i vas acabar sortint a escena i trencant el gel presentant i guiant l’obra des de tots els punts de la platea i l’escenari, congelat a prosceni, entre les butaques, des del micro, entrant, sortint… Gràcies per aprendre el text a temps i amagar tots els problemes que semblaven irremediables pocs dies abans, felicitats.

A les meves fades ballarines, Laura, Núria, Lídia, Miriam i Estefania, moltes gràcies per ser tan disciplinades el dia de la funció, per vèncer la timidesa que us bloquejava al principi. Sé que per algunes de vosaltres ha significat un gran esforç sortir a escena i ballar i saltar i “fadejar” (acabo d’inventar un verb?). Gràcies per aprendre la coreo, per sortir amb el vostre cistell entre el públic i per la vostra paciència quan tots us dèiem,- recorda: la columna que no toqui el teló, la taula separada del decorat, no us deixeu les eines, que no quedin les robes al mig, espereu la música, dues voltes i seieu, que una agafi el cap del ruc…-aguantar tots els suggeriments i canvis de plans de tots nosaltres, descalces, vestides amb un vestit ple de ràfies, purpurina de la que pica, coronetes amb mil clips, la cara pintada de colorins i amb unes ales lligades als tirants dels sostenidors és  un gran mèrit. Enhorabona a totes! Gràcies també a les que heu demanat festa a la feina per venir als assajos, espero que no hagi estat en va i us compensi l’experiència. Fani, moltes gràcies per estar disposada a suplir a Mònica en cas de malaltia quan només faltaven dos dies per l’estrena, qué valenta!

A Raquel i Tània, moltes gràcies per la paciència i per la vostra implicació en el tema de decorats i vestuari. Moltíssimes gràcies més pel treball de dissabte de perruqueria, maquillatge, venda d’entrades, sempre pendents de tot el que calia fer i ajudant moltíssim en tot. Raquel, gràcies per portar-nos l’Isaac, que pobret, va passar tota la funció penjat del balcó dels telons pendent de si les fades posaven o treien “la casita” de Titània, va ser una gran ajuda i li estem molt agraits tots. Tània, moltes gràcies per la sessió de perruqueria que em vas dedicar, ja torno a tenir el cabell com sempre, però vas aconseguir que més d’un em preguntés com era que havia tingut temps d’anar a la pelu!

A Fran (per a mi sempre seràs Ciscu…) moltes gràcies per estar tan pendent de la nostra directora teatral i per l’esforç d’imaginació que vas fer durant els assajos amb un cassette i sense llums, només vas tenir un dia per entendre tot el que havies de fer sense talls ni interrupcions. Gràcies per la teva paciència i la teva tasca…

Bufff, penso que ara ja hi som tots, oi? Espero no haver-me deixat ningú!

Gràcies un cop més a tots per la vostra disiciplina el dissabte, sobretot, per les vostres ganes, per deixar-vos maquillar i pintar els morritus (especialment els nois!), gràcies per fer del dissabte 18 d’abril del 2009 un dia inoblidable per a tots.

Tot això per dir-vos que estic molt orgullosa de tots vosaltres, que he après molt amb l’experiència i que vagi el curs com vagi al final, per a mi, aquest any serà, gràcies a vosaltres, un dels millors anys professionals de la meva vida. Segurament us trobaré molt a faltar el proper curs i m’encantarà saber que malgrat les dificultats tots continueu fent com les granotes a la nata (recordeu el conte de la primera tutoria?). Però si vosaltres voleu estar en contacte amb mi, reservaré aquest blog obert i publicaré tot allò que m’envieu, per si voleu fer-lo servir de punt de trobada. (sí, ja sé que tots teniu fotolog, i que ara es porta el facebook, però a mi em costen els canvis informàtics…)

Un petó molt fort i gràcies per donar-me raons per continuar estimant la docència.

Mar, sé que leerás el texto, me quedas tú… a ti te daré las gracias en persona, que como me has visto llorar muchas veces y nos contagiamos enseguida, pues ya lo lloraremos juntas. Hemos hecho realidad el sueño de una sobremesa de verano, ¿recuerdas en junio? aquello de – pues si me dan la tutoría de segundo de bachi, vamos a hacer algo muy chulo para ir de viaje – Sí, con esos chavales se puede hacer todo lo que nos propongamos, me encantaría montar algo de teatro o un musical, ¿crees que se animarán? tengo un par de guiones por ahí, ¿les echamos un vistazo?…  Ha sido un placer aprender tanto contigo, lo he disfrutado muchísimo y tengo mucho que agradecerte (además de eso me traías el superbocata los lunes, eso no tiene precio).  Ojalá pasen muchos compañeros como tú por el Guinovarda con tantas ganas e ilusión. De momento, aún nos queda Sant Jordi, el viaje y la fiesta de promoción para seguir complicándonos la existencia, aprovechémoslo!

Molts petonets a tots de la vostra tutora. (tuya no, Mar)

maribel