Eurocentrisme i racisme simbòlic a les aules

“El ideal no es un currículo multicultural ni intercultural, sino un
currículo universal con adaptaciones locales” (Carabaña. 2009)

L’eurocentrisme es refereix a la tendència a veure el món des d’una perspectiva europea, sovint considerant les cultures europees com a superiors. Això pot conduir a la marginalització de les cultures no europees i a la creació de barreres en la comunicació i la comprensió mútua entre els centres educatius i les famílies d’orígens diversos.

El racisme simbòlic, per altra banda, implica la perpetuació de prejudicis i estereotips a través de símbols, llenguatge i pràctiques culturals que poden semblar inofensius però que reforcen la discriminació i l’exclusió. Això pot manifestar-se en la manera com es representen les cultures no europees en el currículum escolar, en les expectatives dels professors i en les interaccions diàries dins de l’escola (Creus, 2023).

Per abordar aquests problemes, és important promoure una educació inclusiva que reconegui i valori la diversitat cultural, i que fomenti el respecte i la comprensió entre totes les parts implicades (Sociology of Race), Això pot incloure la formació dels professors en competències interculturals, la revisió dels materials educatius per assegurar que són representatius de diverses cultures, i la creació d’espais de diàleg entre les escoles i les famílies per construir relacions de confiança i col·laboració

Segons Shohat i Stam (2014), l’eurocentrisme és com una “xarxa interconnectada de premisses ocultes i implícites, narratives arrelades i representacions culturals submergides que constitueixen una epistemologia dominant” .

El llibre Unthinking Eurocentrism: Multiculturalism and the Media (Shohat i Stam, 2014) És un llibre seminal en els estudis postcolonials. Publicat per primera vegada el 1994, aquest llibre va rebre una edició ampliada el 2014. Llibre fonamental en els estudis postcolonials, ofereix una visió profunda de com les narratives eurocèntriques han influït en la representació de les cultures no occidentals i proposa un enfocament multicultural per entendre el cinema i els mitjans. L’última revisió inclou noves perspectives sobre els mitjans indígenes i les adaptacions postcolonials.

Conceptes clau:

 Hibridisme postcolonial: Explora com les cultures es transformen i es fusionen després del colonialisme.

 Antinòmies de la Il·lustració: Analitza les contradiccions entre els ideals il·lustrats i les pràctiques imperialistes.

 Tropes de l’imperi: Investiga com els imperis han estat representats en els mitjans de comunicació.

 Política racial del càsting: Reflexiona sobre com les decisions de repartiment reflecteixen i perpetuen jerarquies racials, així com el seu impacte en la construcció de les identitats culturals i en la percepció de comunitats històricament marginades.

A més, explora les implicacions d’aquestes pràctiques en l’educació i en famílies amb múltiples exclusions intergeneracionals, posant en relleu com la manca de representació i els estereotips afecten les oportunitats i l’autoestima de les noves generacions.

En el context educatiu, l’eurocentrisme i el racisme simbòlic poden contribuir a la percepció negativa que moltes famílies migrants tenen dels centres educatius. Aquestes famílies, tot i no ser nouvingudes, poden sentir-se excloses i discriminades a causa de múltiples exclusions racials, socials, econòmiques intergeneracionals.

                  El eurocentrismo es un caso particular del etnocentrismo

Eurocentrism, Sociology of Race

Se basa en la consideración del propio grupo étnico o sociedad como superior a las demàs, siendo estas evaluadas y juzgadas en términos categóricos y estándares propios del grupo étnico. Por lo tanto, el
eurocentrismo se define como un estilo de pensamiento en el que la evaluación de las sociedades no europeas se expresa en términos de suposiciones y prejuicios culturales de los europeos y, por extensión, de Occidente.

“Los europeos como originadores: vistos como creadores de la civilización moderna donde, de hecho, debería
haber una consideración de sus orígenes multiculturales. (…) La creencia en la superioridad objetiva de la
civilización europea: la civilización moderna como modernidad es una creación europea y se debe a la
superioridad europea, ya sea vista en términos biológicos, culturales o sociológicos.”

Los rasgos del eurocentrismo que se manifiestan en la sociologia incluyen:

1. Dicotomía sujeto-objeto

2. Base de los europeos

3. Visión de los europeos como originadores

4. Imposición de categorías y conceptos europeos

5. Visión de la superioridad objetiva de la civilización europea.

BIBLIOGRAFIA

Creus, Amalia. «Dilemas del antirracismo: entre el reconocimiento cultural y la redistribución económica». COMeIN [en línea], marzo 2023, no. 130. ISSN: 1696-3296.https://doi.org/10.7238/c.n130.2315

Carabaña, Julio (2009).  Escuela e inmigración: ideas y realidades
Fundació Jaume Bofill. Universitat Oberta de Catalunya

Els objectius educatius europeus ET2020 a Catalunya (2019). Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu. Barcelona. Generalitat de Catalunya. Departament d’Educació
https://hdl.handle.net/20.500.12694/442

OECD (2018), Education at a Glance 2018: OECD Indicators, OECD Publishing, Paris.
https://doi.org/10.1787/eag-2018-en.

Shohat, E., & Stam, R. (2014). Unthinking Eurocentrism: Multiculturalism and the Media (2nd ed.). Routledge. https://doi.org/10.4324/9781315771441

Sociology of Race. Eurocentrism https://sociology.iresearchnet.com/sociology-of-race/eurocentrism/