En l’assignatura Societat, família i educació: processos i contextos ens van fer crear una intervenció educativa basada en un cas hipotètic el qual sintetizo a continuació:
Centre educatiu d’educació secundària obligatòria i post-obligatòria amb un alt índex de diversitat sociocultural en l’alumnat i famílies. L’institut s’ubica en un barri obrer amb majoria migrant amb alt percentatge de famílies amb dificultats econòmiques i problemes d’integració social i laboral. L’alumnat de 3r i 4t d’ESO presenta dificultats d’aprenentatge i carències emocionals i psicosocials observables en el seu tipus de comportament. Les conductes disruptives dins l’aula i el desafiament constant a la figura d’autoritat -docent- posa en evidència la urgent necessitat de capacitar i formar al professorat amb estratègies de gestió del clima d’aula, en resolució de conflictes així com de la implementació d’un pla de convivència de centre. La demanda específica de l’equip directiu és la necessitat d’implementar una proposta d’intervenció la qual ajudi a donar resposta a la situació – problema i promogui unes línies d’actuacions concretes amb aquest propòsit (Abella, 2024). MAPA MENTAL SITUACIÓ – PROBLEMA
El treball fou realitzat amb grup i d’aquí esdevé la necessitat de compartir la meva visió i resposta al problema, ja que una no pot pretendre imposar la seva “veritat” a la resta. Per tant, aquí deixo constància del meu anàlisi i detecció o identificació de necessitats els respectius conceptes, els quals gràcies a l’estudi d’aquesta assignatura vaig aprendre. I tal com sempre deia la professora Mercè Esteve “tota resposta ha d’estar basada sempre en l’evidència” – i no pas en una creença o intuïció —, us adjunto la bibliografia i els recursos amb els quals l’he fonamentat.
L’anàlisi en profunditat del cas fou donar resposta a la situació-problema que suposadament l’equip directiu i docent no aconseguien resoldre:
Anàlisi i identificació de variables D’una banda, l’institut no disposa d’un projecte educatiu de centre (PEC) col·legiat a càrrec de l’equip directiu -variable amb afectacions a nivell de funcionament intern de centre com la manca de cohesió de l’equip docent i de treball cooperatiu. D’altra banda, la falta de criteris educatius i coherència quant a valors, objectius i missió educativa ha obligat a posar el focus en l’equip docent. A continuació, es realitza l’anàlisi d’alumnat amb dificultats d’aprenentatge posant en comú i identificant les necessitats -lideratge compartit-. Seguidament s’observa l’Efecte Pigmalió negatiu en les relacions professorat i alumnat detectant un vincle malmès entre docent-alumnat -factor vinculant al rendiment acadèmic i al comportament desafiant i disruptiu-. (Abella, 2024)
BIBLIOGRAFIA
Abella, M.M. [Maria Del Mar] (2024) PAC 3 Tasca 3 Societat, família i educació: processos i contextos. Universitat Oberta de Catalunya.
Hidalgo Urtiaga, A. [Ana]. (2022). La pràctica docent coeducativa: trajectòria, reptes i recursos (1a. ed.) [recurs d’aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC).
Baños, I. [Inmaculada] (2010) El Efecto Pygmalión en el aula. Innovación y Experiencias Educativas, 28. CSIF RevistaPsicología Pedagógica, Granada. https://archivos.csif.es/archivos/andalucia/ensenanza/revistas/csicsif/revista/pdf/Numero_28
Bolea, E. [Enric]; Domingo, A. [Àngel]; Esteve, M. [Mercè] i Rodríguez, V. [Victoria] (2019). La vida quotidiana en un centre de secundària. Supòsit pràctic [recurs d’aprenentatge]. Universitat Oberta de Catalunya. https://materials.campus.uoc.edu/daisy/Materials/PID_00276322/pdf/PID_00276322.pdf
Bolea, E. [Enric]; Domingo, A. [Àngel]; Esteve, M. [Mercè] i Rodríguez, V. [Victoria] (2019). Guia metodològica [recurs d’aprenentatge]. Universitat Oberta de Catalunya.
