Diversitat lingüística i sociolingüística

Diversitat lingüística i sociolingüística

La diversitat lingüística és una conseqüència de la dispersió de l’home pel món. Encara que no és fàcil saber quantes llengües es parlen al món, els experts solen estar d’acord que hi ha entre 5.000 i 6.000 llengües distribuïdes de manera irregular en uns 200 estats. És evident que molts d’aquests estats han de ser plurilingües. De fet, són molts pocs els estats europeus monolingües. L’estat amb més diversitat lingüística del món és Papua- Nova Guinea, amb més de 800 llengües.

La sociolingüística és una ciència que s’ocupa dels usos socials de la llengua i dels fenòmens de llengües en contacte. (Puigdevall, 2024)

Les diferents comunitats lingüístiques no viuen mai completament aïllades, sinó que el contacte amb altres llengües constitueix una constant en la història de qualsevol llengua. D’aquest contacte, se’n deriva l’existència d’interferències entres les unes i les altres. En els casos de superposició lingüística o conflicte lingüístic, la influència entre llengües serà unidireccional: la llengua dominant impregnarà l’estructura de la subordinada o minoritzada(en el lèxic, la morfologia o la fonètica…) i en limitarà els àmbits d’ús.

Un altre fenomen propi de les situacions de contacte conflictiu és la interposició. Aquesta es produeix quan la llengua dominant interfereix les relacions entre la comunitat lingüística minoritzada i la resta del món; per exemple, quan els parlants empren la llengua dominant per traduir-ne una tercera o quan els immigrants aprenen la llengua dominant per a integrar-se i no la pròpia de la comunitat. Així, la llengua dominant esdevé cada vegada més necessària, mentre que la minoritzada és més i més prescindible.

La superposició d’un idioma per damunt de l’altre no depèn del nombre de parlants de cada llengua, sinó de la distribució diferent d’usos i funcions. Per això, cal diferenciar els conceptes de llengua minoritària (nombre reduït de parlants)i llengua minoritzada (ha perdut àmbits d’ús, tant formals com informals).

 

Bibliografia

Departament de recerca i universitats. Campus Mundet. Universitat de Barcelona (2024) https://recercaiuniversitats.gencat.cat/ca/actualitat/novetats/jornada-gestio-linguistica

Universitat de Barcelona (2024). La gestió lingüística en la formació dels docents de secundària: necessitats, recursos i estratègies [recurs en línia] YouTube

Universitat Oberta de Catalunya (2023). Societat, família i educació: processos i contextos [recurs d’aprenentatge]. UOC.

 

Eurocentrisme i racisme simbòlic a les aules

Eurocentrisme i racisme simbòlic a les aules

“El ideal no es un currículo multicultural ni intercultural, sino un
currículo universal con adaptaciones locales” (Carabaña. 2009)

L’eurocentrisme es refereix a la tendència a veure el món des d’una perspectiva europea, sovint considerant les cultures europees com a superiors. Això pot conduir a la marginalització de les cultures no europees i a la creació de barreres en la comunicació i la comprensió mútua entre els centres educatius i les famílies d’orígens diversos.

El racisme simbòlic, per altra banda, implica la perpetuació de prejudicis i estereotips a través de símbols, llenguatge i pràctiques culturals que poden semblar inofensius però que reforcen la discriminació i l’exclusió. Això pot manifestar-se en la manera com es representen les cultures no europees en el currículum escolar, en les expectatives dels professors i en les interaccions diàries dins de l’escola (Creus, 2023).

Per abordar aquests problemes, és important promoure una educació inclusiva que reconegui i valori la diversitat cultural, i que fomenti el respecte i la comprensió entre totes les parts implicades (Sociology of Race), Això pot incloure la formació dels professors en competències interculturals, la revisió dels materials educatius per assegurar que són representatius de diverses cultures, i la creació d’espais de diàleg entre les escoles i les famílies per construir relacions de confiança i col·laboració

Continua llegint