Conte P-5

Els nens i nenes de la classe  dels Jugadors i jugadores de Hoquei, han vingut avui a la nostra classe per explicar-nos un conte, fet per ells mateixos.

RAPSODES

[youtube]http://youtu.be/Ha-4a_gbF2Y[/youtube]

APADRINAMENT LECTOR

HEM FET VOLCANS

[youtube]http://youtu.be/32RdyeB3WPU[/youtube]

MUSEU MACBA 

Petita història de Josep M. Subirachs

Com sempre, hi ha cua davant la façana de la Passió de la Sagrada
Família. Entre la gentada, la Tanit, de camí cap a l’escola, pensa en l’autor
de les escultures, Josep Maria Subirachs i Sitjar. Ahir en van parlar a classe: va
néixer al Poble Nou l’onze de març de 1927, nou mesos després de la mort
d’Antoni Gaudí.
L’escultor treballa concentrat. La Tanit l’admira; tot i ser fill d’una
família pobra i no haver pogut anar gaire temps a l’escola, s’ha convertit en
un dels escultors més importants dels nostres temps.
Aviat la seva família va adonar-se que tenia talent artístic. El 1941 va
entrar a treballar al taller d’un daurador aficionat a l’escultura i va ser all�
on, per primera vegada, va veure modelar una figura i va decidir dedicar-s’hi.
Li hauria agradat estudiar arquitectura, però com que no tenia recursos per
anar a la universitat, l’escultura li va semblar una bona alternativa.
Es va incorporar com a aprenent al taller d’escultura d’Enric Monjo. A
la tarda anava a dibuixar al pati de la Llotja i el director de l’Escola Superior
de Belles Arts va convidar-lo a estudiar-hi com a alumne lliure.
El 1947 va passar a ser ajudant de l’escultor Enric Casanovas, però el
mestre va morir poc després i l’estada de Subirachs al taller es va acabar.
Subirachs es va donar a conèixer al Saló d’Octubre, al costat d’artistes
com Guinovart, Ponç, Cuixart o Tàpies. Va guanyar una beca d’estudis a París i
amb 24 anys va poder aprofundir durant tres mesos en autors, obres i
tendències a què no es tenia accés al nostre país, en aquella època de
dictadura.
Dos anys més tard, al II Saló del Jazz de Barcelona a les Galeries
Laietanes, va guanyar el primer premi amb l’obra Família Negra, en què ja
quedava palesa l’evolució cap a l’expressionisme. El 1954 va conèixer Cecília
Burgaya, que seria la seva companya i amb qui tindria tres fills.
Al maig va marxar a Bèlgica, convidat pel pintor Luc Peire, i hi va viure
dos anys. L’hivern de 1955, que va ser especialment fred, van decidir tornar a
Barcelona.
La seva obra evolucionava cap a formes abstractes. Al novembre de
1958 s’inauguraven les Llars Mundet amb una escultura seva, que seria la
primera escultura abstracta instal·lada en un lloc públic.
A principi dels anys 1960, l’obra de Subirachs es va caracteritzar per la
combinació de materials, sobretot fusta, ferro, formigó i pedra. N’és exemple
el monument a Narcís Monturiol, de 1963, en què el submarí Ictineu est�
representat en petit volum en bronze dins d’un bloc de formigó.
Més endavant, amb La Venus de Peníscola, s’evidenciava una evolució
cap a la “nova figuració”. Mentrestant, l’oposició a la dictadura de Franco es
mobilitzava, tot i la repressió. Per ajudar els components de la reunió
clandestina coneguda com “la Caputxinada”, de 1966, a pagar les multes que
els havien imposat, Subirachs va fer una medalla commemorativa i els va
donar tots els diners que va recaptar.
Cap a final dels anys 60 era reconegut internacionalment, i els
ajuntaments de Barcelona, l’Hospitalet, Madrid i Santa Cruz de Tenerife li
encarregava obres importants. A Montserrat també hi va fer diverses
escultures.
També viatjava freqüentment a l’estranger. El 1973, convidat per
l’Institut Britànic de Barcelona, anà a Londres a visitar Henry Moore, un dels
millors escultors contemporanis.
Els anys 80 van ser importants, perquè li van fer encàrrecs de grans
dimensions i va rebre nombroses distincions.
Va projectar obres a Madrid, Cervera, Palma, Mataró, Vilanova i la
Geltrú… El 1985 es van inaugurar els relleus Hermes-Ariadna al passeig de
Gràcia de Barcelona. Va aconseguir que quan s’observa Ariadna sembli que la
cara es gira i et segueix amb la mirada.
El 1986, Subirachs va rebre l’encàrrec més important de la seva vida:
realitzar la part escultòrica de la façana de la Passió de la Sagrada Família de
Barcelona.
Per acceptar-lo, va posar dues condicions: d’una banda, la llibertat de
crear sense copiar l’estil de Gaudí, perquè creia que cada obra ha de ser
testimoni del seu temps. De l’altra, poder viure al taller, dins el recinte.
Mentre treballava a la Sagrada Família, també duia a terme projectes
internacionals, com les escultures El cel i la terra per als Jocs Olímpics de
Seül, o Unió d’Orient i Occident, feta amb un escultor coreà.
A més, no parava de rebre premis que en reconeixien la vàlua, com la
Creu de Sant Jordi. També se li va encarregar el Monument a Francesc Maci�
que hi ha a la plaça de Catalunya de Barcelona i que consisteix en dues
formes escalonades, en què la part inferior simbolitza la història de Catalunya
i la superior, el país. Davant hi ha un bust de Macià i al darrere l’escut de
Catalunya.
A l’escola de la Tanit, la mestra parla de l’obra de Subirachs. La façana
de ponent narra els dos darrers dies de la vida de Jesús. Al primer nivell hi ha
el Sant Sopar i el Petó de Judes, i un criptograma que permet fer 310
combinacions de números que sumen 33, els anys de Jesús en morir.
A la Flagel·lació, Crist es troba lligat a una columna, i a Les negacions
de Pere hi veiem tres dones que simbolitzen les tres vegades que el negà.
Després trobem el camí cap al mont del Calvari i, al centre, la Verònica
i una nena que mira esfereïda a Jesús, que ha caigut davant d’ella. Els soldats
porten uns cascs que, en homenatge a Gaudí, recorden les xemeneies de la
Pedrera.
Al final, hi ha l’enterrament, amb un personatge que agafa els peus de
Jesús i que s’assembla sorprenentment a l’escultor.
En acabar la classe, la Tanit desfà el camí cap a casa. Quan passa per
davant la Sagrada Família, veu que les torres i la façana estan il·luminades.
Pensa que Subirachs s’ha tornat a deixar els llums encesos.

Més informació sobre Josep M Subirachs

RUA 2014

[youtube]http://youtu.be/GoBPLuNbFA4[/youtube]

Per descarregar-te les fotos:

TARDA D’ESTRELLES

[youtube]http://youtu.be/CvBHfISdE-s[/youtube]

MOSTRA DE GALETES I MUFFINS DE NADAL

Amic Invisible ?

Observació d’un ou de gallina

Comfort acústic

Tots els alumnes de l’escola hem posat taps de goma a les taules i cadires de les classes per amortir el soroll.  Els més grans vam anar a ajudar als petits a fer aquesta feina.

Plantem flors

Per alegrar les finestres de la classe, hem plantat flors en els nostres testos