UN VIATGE EXTRAODINARI

A textos ha fet un conte dels meus avis.

Ho he fet seguint uns passos:

-Prewriting.

-Drafting.

-Revising.

-Editing.

-Publishing.

I amb molta imaginació.

He après vocabulari i ha escriure contes.

UN VIATGE EXTRAORDINARI
Fa molt temps quan els meus avis es van casar volien anar de creuer. Tenien tres fills: l’Oliver (el gran), en Josep (el mitjà) i en Marc (el petit).

Els nens eren molt petits, però igualment van voler anar-hi. Van marxar quan l’Oliver tenía 9 anys.

El creuer era de luxe. Mentre els seus pares prenien el sol els nens es tiraven a la piscina i jugaven. Es va fer de nit i la genta nava a la seva cabina. Els nens etsaven tan cansats que els hi ere fácil adormir-se.

El mar estaba molt revolucionat i el mariner que coduïa estaba mig adormit llavors una ona va donar un cop molt greu al vaixell. Els mariners es van despertar i van demanar que evaquessin el vaixell i agafessin les barquetes per marxar.

Quan tota la gent estava fora del vaixell, el sunami els va atrapar i van morir tots ofegats. Només van sobreviure els meus avis i els seus fills.

Els meus avis van anar a parar a una illa. Van fer senyals amb foc perquè els rescatessin. Mentre no els rescataven buscaven menjar i aigua potable per sobreviure.

Es va fer de nit i ningú els va veure. Van fer una fogueraper calentar-se, el van deixar encès.

L’endemà es van despertar i el foc estava apagat. Volien tornar a encendre el foc, però no s’encenia. Així que van escriure “SOS” a la sorra.

Feia una setmana que no els havien rescatat. Llavors es van fer una casa amb troncs i poc després es van acostumar a l’ambient.

Va passar un any i els amics dels meus avis estaven molt preocupats. Per sort van els localitzar i van enviar un grup d’agents per rescatar-los.

Van passar cinc dies i encara no els havien salvat perquè l’illa era molt llunyana. Un dels agents es va estrellar a l’illa perquè se li havia espatllat el motor.

Els meus avis havien sentit un soroll estrany i havien anat on hi havia l’agent per rescatar-los. Els meus avis li van donar de menjar i beure.

L’agent es deia Pol. Quan en Pol els hi va explicar que anaven a rescatar als meus avis i els seus fills perquè portaven un any desapareguts, el meu avi va dir al Pol que truqués a la policia i va dir a la meva àvia i als seus fills que construirien una barca.

Al dia següent van preparar el menjar de camí a casa. Ja havien acabat la barca. Es van ficar en camí.

S’estava fent de nit i la marea començava a ser alta. Es va fer de nit i va començar a ploure. Els meus avis veien el port, es van alegrar molt perquè els hi quedava poc camí. Però una gran ona els va espènyer endarrere i es van allunyar molt del port. El meu avi es va entristir molt però va veure algo que volava, era un helicòpter que els venia a salvar.

Van tornar a casa sans i estalvis. Es van alegrar molt de tornar a casa perquè tornarien a viure com ho feien abans del sunami, van celebrar una festa i s’ho van passar molt bé.

Aquesta es la història dels meus avis.
Fi

Etiquetes:, ,

1 comentari

  1. Montse 20 març 2015 - 22:17 Contesta

    Hola Mar!! Un conte ple d’aventures!! Està ben estructurat i utilitzes un vocabulari ric!! Felicitats!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *