DIARI DE GIRONA. 11/11/2014
Consells per ensenyar a veure la tele
La televisió no és mare ni mainadera, s’ha d’evitar la temptació d’acudir-hi com a única forma d’entreteniment o diversió
CAROLINA G. MENÉNDEZ
La televisió forma part de la vida infantil i adulta, és un element d’ús quotidià a les llars i un vehicle d’informació, ensenyament, coneixement i entreteniment. Però també presenta una cara negativa, la d’aquells continguts que, en lloc d’enriquir, alteren el desenvolupament emocional i formatiu dels nens. Els nens, per la seva immaduresa, no tenen capacitat per seleccionar els programes que els convenen, bé siguin formatius o de passatemps. Per crear un criteri en la selecció dels espais televisius, marcar horaris, vigilar la programació i desenvolupar una cultura de la imatge hi ha els pares, la missió dels quals és aconseguir que la televisió sigui un mitjà de profit per als fills, tant d’aprenentatge com de diversió.
Es recomana que els pares comparteixin amb els fills el temps destinat a veure la televisió, a gaudir de la sèrie preferida dels fills, que supervisin els continguts dels programes i incentivin l’elecció d’uns en detriment d’altres. En definitiva, que la televisió estigui controlada pels pares. Els pares han de prendre consciència que hi ha continguts de televisió que poden ser inadequats per als nens i assumir la responsabilitat de triar. És important veure la televisió amb els fills i aprofitar el potencial que té per crear una comunicació familiar al voltant dels programes. També convé explicar al nen la diferència entre realitat i ficció, vincular els actes a les conseqüències i contrarestar tot allò que atempti contra valors elementals. Els pares han de controlar el temps que els nens veuen la televisió i ser un referent per a ells.
De vegades, no només pot ser contraproduent el que veuen els nens, sinó el que veuen els nens que veuen els pares. Cal que pares i professors coneguin la programació i hi mantinguin una actitud crítica si promou estereotips i models socials inadequats per als més joves. La televisió no és mare ni mainadera, s’ha d’evitar la temptació d’acudir-hi com a única forma d’entreteniment o diversió. Abans d’engegar la televisió és important saber el que es veurà, i no endollar-la per veure el que fan… I cal saber quan apagar-la. Cal intentar que la televisió no sigui el centre de la llar; no ha de ser l’única que parli, sinó un lloc de trobada i comunicació de l’entorn familiar. Quan els nens veuen la tele a la seva habitació disminueix la capacitat dels pares per supervisar els continguts. Els nens han d’aprendre a veure la publicitat. I són els pares i els educadors els que han d’ensenyar als més joves la realitat del món comercial.