Aquest diumenge (a les 12:00 a Lira d’Amposta) ens arribar una nova proposta teatral des de la Xarxa. Aquest cop ens porten la màgia… de la cia. Charlie Mag i l’espectacle Moments Màgics.

Ja fa un temps, aquí mateix, us vaig presentar el projecte de CREA dels Videoglífics. Doncs bé, avui us presento el Videoglífic que fa 8… es tracta del conte clàssic de la Rateta Presumida narrat pel petit Omar Rosario i acompanyat d’un equip d’il·lustradors/es. 

Quina dita popular s’amaga en el vídeo?

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/d0Iz3UylHkA" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/JCjzk1ENP4I" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Ja fa unes setmanes que pel Facebook se’ns va informant d’una activitat que es realitzarà el proper dissabte 20/11/10 a la Platja dels Eucaliptus, al Delta de l’Ebre. Darrera d’aquesta acció hi ha un nom propi: el sr. Jorge Rodríguez-Gerada.

El sr. Rodríguez-Gerada té diversos projectes en marxa, el més conegut és el de fer retrats de gran format (super-gran format, hauria de dir) en llocs insòlits. S’han pogut veure obres seves al barris de Fuencarral (Madrid) o al Raval (Barcelona), el procediment és curiós: fotografia una persona anònima del barri i la dibuixa en una paret del mateix barri en unes dimensions enormes. Aquests treballs estan inclosos en un dels seus múltiples projectes, l’anomenat Identities Series, es tracta d’allò més característic del sr. Rodríguez-Gerada. La identitat és un punt fort de l’obra del artista, unit al paper de la comunitat, de la quotidianeïtat.

·
Continuant aquells ‘grups guerrillers’ dels ’90, aquesta artista és un dels fundadors del moviment Culture Jamming (Interferència cultural), que es caracteritza per parodiar missatges culturals dominants alterant el seu contingut en una mena de deconstrucció de la cultura corporativa, amb tocs surrealistes, Dadà… Aquest grup ‘agafa’ la publicitat i ens descobreix aspectes ocults d’ella mateixa en una mena de guerrilla de la comunicació o terrorisme artístic. La sra. Naomi Klein va referenciar i aplaudir la tasca d’aquest grup en el llibre No Logo.

Un dels darrers projectes de l’artista és Composite Identity. Es tracta d’un retrat de gran format (8×5 metres) fruit de l’escannejat de 100 fotografies de la comunitat del campus de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Aquestes 100 persones han estat escollits de diferents col·lectius de la ‘uni’: 84 estudiants, 6 del PAS, 10 professors/es i investigadors/es com a representació o símbol de tota la comunitat. Se’ls ha fet 3 fotografies (de cara i les dos parts de la cara) i en una aplicació informàtica s’han sumat les cares de tots per aconseguir una cara final: la Cara de la Comunitat UAB. Aquesta cara és la que va dibuixar l’artista en una paret ben visible del Campus.

Fent aquests dibuixos de gran format al sr. Rodríguez-Gerada se li han quedat petites les parets dels edificis i ara busca dimensions planetàries, per això en col·laboració amb Google Earth i Google Maps s’ha propostat augmentar les dimensions de les seves imatges per a poder ser vistes des de l’espai. El primer projecte fou Expectation, en el que l’artista dibuixà la cara del sr. Obama a la platja del Fòrum, en 1 hectàrea de terreny i utilitzant 650 tones de sorra i grava. Es tractava d’oferir al món l’esperança d’un canvi en ser escollit el primer president negre dels EEUU.

·
La segona proposta dins d’aquest projecte ‘planetari’ està emmarcada dins de l’organització 350.org, una associació que persegueix la conscienciació de la necessitat de reduir el nivells de CO2 de l’atmòsfera i aturar el canvi climàtic. 350 és el límit màxim segur de diòxid de carboni en l’atmòsfera… i actualment, estem en un 390. La 350.org es dedica a emprendre accions i activitats per aconseguir el seu objectiu. Una d’aques activitats és Eart: Art i Canvi Climàtic, en el que diferents artistes han realitzat accions per a la causa de l’organització.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/cEy1YxNonGI" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

La nit de Tots Sants, anys enrera, només celebràvem la ‘Castanyada’, era una excusa com qualsevol altra per a reunir-nos els amics i amigues i menjar panellets, castanyes… i fer festa!.

La força de la cultura ianqui tots la coneixem, a força de pel·lícules, dibuixos i tv han anat fent el forat de Halloween cada com més gran fins arribar a ser del tamany d’una casa de 4 pisos!. Hem de reconèixer l’enorme atractiu d’aquesta festa: les disfresses i els detalls de por; dues coses que –quan som petits i petites- ens criden molt l’atenció (i ja de més grans, també!). Si volem saber d’on provenen les icones del Halloween-USA hem d’anar als emigrants irlandesos que arribaren al ‘nou continent’ i foren els que importaren aquesta tradició.

Com la majoria sabreu, a Catalunya l’origen d’aquesta festa és religiosa, el dia 1 i 2 de novembre, segons el calendari religiós, es celebra el dia de Tots Sants i el dia dels Morts, respectivament; es tracta d’un moment especial en el que vius i morts coincideixen…. es suposa que el primer dia de novembre els vius visiten als morts als cementiris i el segon, són els morts els que visiten als vius. Si en fem aquesta lectura al voltant de la ‘cultura de la Mort’, potser la proposta de Halloween no està tan desencaixada, i la convivència sembla que pugui ser possible…

Tot i aquest punt en comú, allò reivindicable (si ho volem fer, és clar!) i propi de la nostra ‘cultura catalana’, és –com en tantes i tantes festes- ‘el fet gastronòmic’ de menjar castanyes, panellets i vi dolç … Diu la llegenda que en segles passats, durant aquests dies, els campaners feien sonar les campanes de les esglésies sense parar per a avisar als veïns que havia arribat el moment de pregar pels difunts… es tracta d’una feina esgotadora, així que s’emportaven un gravat de calòriques castanyes regades amb vi dolç per a agafar forçes, en el segle XVIII es va estendre aquesta pràctica a la resta de la població; pel que fa a l’origen dels panellets, hi ha qui parla d’una evolució dels antics àpats funeraris…

Si voleu sortir d’Amposta, arreu de Catalunya, la nit de la castanyada se’n fan moltes d’actvitats com: el Ball de bruixes de Viladrau (Osona)(representació teatral amb data del 1617), la Fira de Bruixes de Sant Feliu Sasserra (Lluçanès), La Carbassada de Ripoll (representació de carabasses amb espelmes), Fira de Tots Sants de Calaf, Castanyada Rock a Piera (Anoia) … i, fins i tot, a l’American Society of Barcelona podeu assistir a una genuïna festa de Halloween 100% USA.

Així doncs, castanyada o Halloween?; us diré que aprofitant aquests temps que vivim: postmoderns i interculturals jo proposo aprofitar allò que ens interessi de cada un! Per tant, ambdues propostes poden conviure de forma amigable (de fet, bé ho estan fent, no?)… així que, la nit del 31 d’octubre ens disfressem de vampirs, decorem carbasses, mengem panellets, castanyes, moscatell i l’endemà anem a visitar els difunts que estaran contents/es de veure’ns !!

Bon ‘Halloween de Castanyada’ !!!!

Com cada any, comença un nou ‘curs’ teatral de la Xarxa i cada mes ens porten a Amposta espectacles que fan les delícies dels petits i petites … i, també, dels pares, mares, tiets, tietes, avis i àvies que els acompanyen.

Els/les que ja sou habituals de la Xarxa ja sabeu de què va, però per als que no, heu de saber que la Fundació Xarxa d’Espectacle Infantil i Juvenil de Catalunya pretén aproximar el teatre a les famílies mitjançant la programació d’un munt d’espectacles que van passejant-se per tota Catalunya. A Amposta els encarregats d’organitzar-ho són l’Associació Tarambana en col·laboració de l’Ajuntament d’Amposta i cada mes ens porten un nou espectacle: titelles, pallassos, teatre de carrer … Cada mes una nova diversió. Sempre en diumenge a les 12:00.

La primera obra d’aquest curs 2010/11 és L’AVI RAMON de la companyia Teatre Nu.

“L’avi de la Nora no se’n recorda del seu nom. Ja fa temps que va perdent la memòria. A través d’un viatge pels seus records, la Nora intentarà descobrir què pot fer per ajudar-lo. Aquesta és la història d’un avi i una néta que ens parla de la necessitat de recordar, del desig d’aprendre i de la capacitat de crear.És la història de l’avi de la Nora que no recorda el seu nom” (extret de la web de Teatre Nu).

Mitjançant teatre de titelles ens expliquen, de forma tendra, els efectes de la malaltia d’Alzheimer i com la Nora veu que ella i el seu avi creixen però que mentre ella va aprenent coses sense parar… l’avi les va oblidant. Una forma de tractar els vincles afectius –imprescindibles i reivindicables- entre la gent i els infants. Una obra sobre l’estimació als avis, de mantenir viva la seva memòria. Una proposta plena de valors.

EL DIUMENGE 24/10/10

L’AVI RAMON

A LES 12:00

AL TEATRE DE LA LIRA D’AMPOSTA

… Us hi esperem!