Author Archives: xaviermiro

EL CIRC CRIC ARRIBA A AMPOSTA !!

Leave a reply
_
Aquest cap de setmana ens visita, a Amposta, un dels circs de Catalunya més emblemàtic (amb permís del Circ Raluy) amb el pallasso més estimat al capdavant (amb permís de Charlie Rivel): el CIRC CRIC i TORTELL POLTRONA.
_
Aquells que voltem els 30 i 40 sabem, perfectament, qui és el sr. Tortell Poltrona les noves generacions no sé si el coneixeran massa …
_
Quan nosaltres érem petits la seva presència a la televisió era molt més present que ara, i ja sabeu, si surts a la tele ‘existeixes més’ que si no surts.
_
El Circ Cric va obrir les seves portes l’any 1981 quan van plantar la seva carpa al Parc de l’Escorador de Barceolna i, des de llavors, ha estat actiu. Un jove pallasso anomenat Jaume Mateu (que desapareixia per a sempre darrera del clown Tortell Poltrona) va encissar a públic i personalitats; el circ va debutar amb l’encoratjament i suport d’artistes com Joan Miró, Joan Brossa i, fins i tot, el gran Charlie Rivel (em pregunto: el jovent sap qui és aquest senyor? :S ).
_
L’any 1993 Tortell Poltrona crea la Fundació que el farà passejar-se per tot el món: Pallassos sense Fronteres, la seva missió era portar alegria i somriures al llocs del planeta massa plens de llàgrimes i sofriment.
L’any 1995 Poltrona, juntament amb Montse Trias creen el CRAC (Centre de Recerca de les Arts del Circ): una autèntica fàbrica d’espectacles … sí, el sr. Poltrona, és un motor d’idees, de recerca i d’innovació!! Reconegut arreu del món la seva feina i el seu personatge ja és un clàssic, de l’alçada de Charlie Rivel.
_
L’Espectacle que podrem guadir els dies 11 i 12 de febrer és Els Racons de la Memòria i és una sort que sigui aquest, ja que és tracta d’un recull de les millors actuacions de la història d’aquest circ, en general, i del sr. Poltrona, en particular. Per tant, el bo i millor del Circ Cric ens espera!.
Música, emoció i alegria per a tota la família. Com ells assenyalen en el seu web, el Circ Cric és un circ “de la terra, solidari, diferent, contemporani”
_
“Jo, ho tornaré a provar, els esquetxos dels pallassos
són poemes visuals que es fan amb mixtió amb el públic,
mai estan acabats, però, cada espectacle dóna a la rosca una nova giragonsa
i poc a poc amb el temps, el cargol és més saborós.
Números que ja no feia, alguns que sempre faig
i coses que encara no he fet i vull fer.
Fa 35 anys que ho intento cada dia, ho tornaré a provar, ser un pallasso.
El Circ que a mi m’agrada és poesia
El Circ que a mi m’agrada és alegria”
_
Tortell Poltrona sobre Els Racons de la Memòria

MARRANEJAR O CREURE (de Josep Cornellà i Canals)

1 Reply

En plena botiga, un nen d’uns cinc anys marranejava perquè volia que la mare li comprés unes galetes. I la mare, ajupida, deixant el carro de la compra, intentava fer un discurs coherent i estructurat a fi que el nen entengués la inconveniència de la seva demanda. I el nen cridava més i més. Havia aconseguit centrar l’atenció de tota la clientela d’aquella botiga de barri. I la mare, en no aconseguir el seu propòsit raonat, anava perdent els estreps…

Com va acabar? Cadascú que ho imagini. I és que l’educació requereix utilitzar sàviament l’autoritat i la disciplina. I això vol dir temps i conscienciació. No s’improvisa. Els raonaments d’aquella mare servien de poc en un nen que, en aquells moments, demostrava una total ignorància de les més elementals normes de comportament i tenia per objectiu cridar l’atenció.

Costa que els pares entenguin la necessitat de l’exercici de l’autoritat en la seva tasca educativa. I que només es pot educar adequadament des de la disciplina. Molts pares tenen una concepció negativa de la disciplina, i la vinculen al càstig. Però la disciplina és la brúixola que ajuda els fills a orientar-se en la vida, i mai suposa una barrera en l’amor i l’estimació que els tenim.

Si fa no fa, a partir dels 3 anys el nen necessita tenir un coneixement clar dels límits de la seva conducta. L’absència de límits produeix inseguretat. Els límits ajuden el nen a créixer i madurar en una societat que té les seves normes. L’establiment de límits va associat a la necessitat que l’adult ignori les conductes desafiadores dels fills, aquelles que tenen per objectiu centrar l’atenció dels adults. Cal que els pares evitin entrar en discussions estèrils i llargs discursos. Cal, més aviat, prendre una certa distància (no vol dir allunyament) i mirar-li els ulls. Allò que es pot dir amb dues paraules no en necessita ni una més.

El “temps a part”, l’aïllament, es pot utilitzar si s’administra amb prudència i no esdevé una situació agradable per al nen o desestabilitzadora per els pares. Cal ser molt selectiu. El nen ha de saber, d’entrada, que allò és un càstig. No s’ha de tenir por als càstigs sempre que tinguin una finalitat educativa. Tot càstig ha de ser avisat una sola vegada i ha de ser imposat sense amenaces, de manera proporcionada a la falta comesa, i amb la menor dilació de temps amb aquesta. El nen, de mica en mica, ha d’anar aprenent que ha d’assumir la responsabilitat dels seus actes.

A vegades em diuen que educar els nens avui és més difícil que abans. Tot és relatiu. Cada època té les seves peculiaritats. El que està clar és que educar els fills requereix sempre una dedicació, un temps i una capacitat de planificació que, a vegades, sembla que no podem tenir.

Josep Cornellà i Canals
article d’opinió al Diari de Girona del 12/01/12

CONSELLS PER A L’ACTUAL MÓN DIGITAL, DE JESÚS FERRÉ

Leave a reply

 Com ja us vam anunciar en aquest blog, ahir dimecres, Jesús Ferré  ens va oferir una interessant xerrada sobre com els pares i les pares podem assumir l’entorn digital en el què ens trobem i l’efecte que poden tenir en els nostres fills i filles.

Compartim amb vosaltres les pedagògiques i il·lustratives transparències que vam poder veure i comentar ahir. Gràcies , Jesús!

MÉS JOC I MENYS ACTIVITATS EXTRAESCOLARS

Leave a reply

 

Al diari La Vanguardia, els dissabtes, l’acompanya un suplement de divulgació anomenat Es (Estils de Vida) i que intenta recollir diferents temes d’actualitat relacionats amb salut, formes de vida i… família. El suplement disposa d’una secció específica relacionada amb temes de psicologia i educació que ens aporten informació d’especialistes sobre qüestions importants a l’hora de gaudir d’una bona vida familiar.

 

 A mitjans de setembre (17/09/11), aprofitant la tornada al ‘cole’, a l’ES van tractar el complicat tema de les activitats extraescolars. A principis de curs, els pares i les mares comencen a rumiar en què inscriure als seus fills i filles: anglès?, esports?, teatre? dansa? Escacs?… Com moltes coses a la vida el problema és l’objectiu i el que ens hem de fer preguntar és per a què volem apuntar als nostres fills i filles en aquestes activitats… i si fóssim sincers/es hauríem de contestar que el busquem, sovint, és potenciar talents, aconseguir fites i ‘construir’ nens i nenes preparadíssims per al futur. Molts pares i mares pensen que: “per a que perdin el temps jugant o mirant la tele millor fan alguna cosa de profit” i aquí està la raó de que tinguin tots els dies de la setmana ocupats amb activitats extraescolars. Sovint les activitats extraescolars que escollim no tenen en compte l’opinió de l’infant i sí els nostres afanys i projeccions envers el seu futur. Fent això, el que no ens adonem és que “Estamos colonizando el tiempo de los niños; su agenda es un reflejo de cómo ocupamos los adultos el tiempo, y queremos que todo sea organizado, que todas sus actividades sean desarrolladas con personal cualificado, siguiendo el modelo escolar…” (afirma Joan Doménech, director de l’escola Fructuós Gelabert).

 

 Adoptant aquesta postura oblidem quelcom molt important: el joc. Un infant que no juga, no aprèn ni desenvolupa habilitats emocionals i socials bàsiques per al món laboral. La majoria d’especialistes coincideixen en que s’ha de donar més opció al joc i menys a acumular coneixements. Ser dels millors en el món acadèmic no és cap garantia d’una vida més plena i feliç, i ara, cada cop més, trobem nens i nenes estressats, saturats d’informació i d’activitats … sense gaudir del moment, sempre pensant en què farem després.

 

Recordeu el què fèiem nosaltres en sortir de l’escola? Doncs berenar i ràpidament sortir al carrer a jugar fins a l’hora de sopar. Al carrer apreníem a negociar, a autocontrolar-nos, a superar les frustracions,… quan aquesta socialització es produeix en entorns reglats i dirigits, quan hi ha monitors i professors pel mig aquests aprenentatges tenen lloc sense creativitat, sense l’enriquiment d’assolir les ‘coses’ per un mateix. És erroni pensar que només el model acadèmic ensenya. Un llibre molt interessant sobre aquesta qüestió és Einstein nunca memorizó, aprendió jugando de Kathty Hirsh-Pasek i Roberta Michnick Golinfkoff. No hi ha cap dubte de que el joc és una necessitat vital que permet millorar l’autoestima, transmetre valors, socialitzar, desestressa, ser creatiu,…

 

Què hem de fer, doncs, permetre que els nostres fills i filles es passin el dia jugant? Doncs no, tampoc es tractar d’això, sinó de compatibilitzar ambdós perspectives: la lúdica i la de les activitats; han de fer activitats però també passar la tarda en un parc. Anant a propostes més concretes, els especialistes recomanen que fins a cinquè de primària es faci una activitat esportiva (no competitiva) i, com a molt, una altra intel·lectual. A partir d’ESO, que es faci una hora setmanal de conversa en anglès i una extraescolar més (ja sigui esportiva o intel·lectual). Davant de dubtes, es tracta d’escollir sempre les activitats més lúdiques possibles, sempre fugint de les competitives i de les que s’esperen resultats.

Si volem que els nostres nens i nenes arribin a ser persones creatives, empàtiques i sensibles; que no visquin obsessionats/des per ser els/les millors i per la competitivitat sinó per saber gaudir del present i d’allò que s’és… també les activitats extraescolars ens poden ajudar a aconseguir-ho.

Dia internacional de les famílies

Leave a reply

Atenció Famílies!

Per a celebrar el Dia Internacional de la Família (15 de maig) l’Agència Catalana de la Joventut ofereix una promoció especial en els albergs d’Empúries (a L’Escala), Pic de l’Àliga (a Núria) i Santa Maria del Mar (Coma-ruga), pertanyents a la Xanascat per al cap de setmana del 13-15 de maig (i en el de l’Escala, també el 20-22).
·
Els 3 albergs escollits es troben en unes localitzacions precioses per gaudir de la natura. A més, a banda de l’estada, podreu trobar moltes activitats per a gaudir en família, com gincanes, titelles, màgia.
·
Fer a poder fer la reserva d’aquesta promoció només heu de trucar al telèfon d’informació i reserves 94.483.83.63 i donar el codi de reserva: PRDIAINT15.
·
A què esteu esperant ??!!
·

AQUEST DIUMENGE: PINOTXO !!!

Leave a reply
Aquest diumenge 20 de març, a les 12:00, a la Lira d’Amposta torna el teatre per a tota la família de la mà de la Xarxa. Si el més passat ens va visitar la Rateta que escombrava l’escaleta el diumenge arriba el torn d’un altre gran personatge de conte: PINOTXO.
·
La companyia ‘Zum-Zum Teatre‘ de Lleida, porta 17 anys oferint espectacles infantils, el seu repertori està format, majoritàriament, per peces clàssiques, com: Hansel i Gretel, El Mikado, El Geperut de Nortre-Dame… i Pinotxo, bric à brac.
·
A Pinotxo, bric à brac dos comediants es mouen per l’escenari entre caixes apilades i objectes diversos… aquests prendran vida durant l’espectacle per a convertir-se en una casa, unes orelles d’ase, un monstre marí…. tots els elements que donen forma a l’entranyable història del titella de fusta que arribà a ser un nen de carn i óssos. Tot i això, ens permetrà entrar en el món màgic ideat per Carlo Collodi i el nen que li creixia el nas cada cop que deia una mentida.
·
Per a oferir-nos aquest espectacle Zum-Zum Teatre ha col·laborat amb la companyia italiana Teatro Invito per a oferir-nos una dramatúrgia i escenografia visual, poètica i divertida.
·
No us la perdeu!!

·

REPETIR ELS MATEIXOS CONTES AJUDA A APRENDRE

1 Reply
·
Els pares i mares ja fa temps que sabem que les repeticiones agraden als nostres fills i filles, que són capaços de veure el mateix DVD un cop i un altre fins a l’esgotament (el nostre, evidentment!). Quan, nit rera nit, explico el mateix recull de contes clàssics sempre tinc el dubte de si no s’avorreixen d’escoltar sempre les mateixes històries… però sembla ser que no!. Des de que són bebés observem com els ritmes, les accions sincopades desperten el seu interés… Tot això, ho havíem llegit en llibres de divulgació o ho havíem aprés de l’experiència diària.
·
Doncs bé, en un article publicat a el Periódico del diumenge passat ens parlen de raons científiques que confirmen aquest saber de sentit comú i ens aporten les conseqüències que té per a un bon desenvolupament dels nostres infants.
·
Segons un estudi dirigit per la piscòloga Jessica Horst de la Universitat de Sussex, la repetició de les històries accelera l’adquisició del vocabulari. L’experiment d’aquesta investigadora va consistir en exposar dos grups de nens i nenes de 3 anys a l’aprenentatge de dues paraules noves (paraules inventades per a designar objectes desconeguts). Durant una setmana un dels grups va escoltar 3 històries diferents que contenien aquestes paraules; i l’altre, va escoltar una única història amb aquelles mateixes paraules. Passat aquest període, es va constatar que els nens a qui s’havia explicat un sol conte recordaven millor les noves paraules que els nens a qui s’havien explicat tres històries diferents.
·
La sospita que té l’investigadora és que en cada repetició els nens i nenes són capaces de captar nous detalls de comprensió, per exemple, el primer cop la història, la segona les característiques dels personatges, la tercer la percepció dels detalls… La repetició com un afiançament d’aprenentatge!.
·
Així doncs -com en tantes coses a la vida!- no es tracta de tenir una extensa biblioteca infantil sinó uns quants volums controlables i que es vagin repetint.

LA RATETA ENS VISITA A LA XARXA !!!

Leave a reply
El proper diumenge a la Xarxa tenim una obra de teatre musical: La rateta que escombrava l’escaleta, amb el títol ja ho hem dit tot: un clàssic!.
·
La Roda Produccions és una companyia amb més de 8 anys d’experiència i carreguen 10 espectacles a les seves espatlles, el seu és un teatre familiar enfocat sobretot a infants però amb alguna obra exclusiva per al públic adult, així com espectacles de carrer i esdeveniments fets a mida.
·
El seu ventall de propostes està molt enfocat a les peces clàssiques: El flautista d’Hamelín, La llegenda de Sant Jordi, el Pastorets, Hansel i Gretel … totes a ritme de bon ritme i bones cançons
·
“Rateta, rateta, tu que n’ets tan boniqueta, no et voldries casar amb mi, jo que sóc tant bon fadrí?”
·
Us deixo amb un petit bocí, per a fer boca, del que podrem veure diumenge 20 de febrer a les 12:00 al Teatre de La Lira Ampostina…

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/yRE3R8r5W4E" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

POLSERES VERMELLES, UNA AGRADABLE SORPRESA

Leave a reply

 

De sèries de televisió sobre hospitals ja n’hem vist (i en continuem veient) moltes, però sempre es situen en el bàndol de la classe mèdica i els pacients són una excusa per parlar-nos de les relacions -molt sovint sentimentals- entre metgeses, infermers, personal directiu… Fetes aquí o allà, aquestes sèries tenen als malalts com actors secundaris.
·
Doncs bé, dilluns passat a Tv3 (a les 22:30) es va estrenar una série que aporta aires nous en les séries de ficció hospitalàries: Polseres Vermelles.. fou una agradable sorpresa!. Es tracta d’una sèrie de 13 capítols creada per Albert Espinosa i dirigida per Pau Freixas i que ens retrata, amb humor i tendresa, el dia a dia d’un grup de nens/es en un hospital infantil. Cinc nois i una noia entre 10 i 15 anys coincideixen en un hospital per diverses malalties i decideixen unir-se, crear un club, el club dels Polseres Vermelles (fent referència a les polseres hospitalàries que tots/es porten posades). No deixa de ser una sèrie sobre adolescents però l’entorn hospitalari fa que allò que els passa ho visquin amb més intensitat. El primer capítol, que fou una presentació de l’entorn i els personatges vam poder veure que aquesta sèrie -per a tota la família!- ens oferirà un to vitalista, molta tendresa, kilos d’afany de superació i gotes de sentit de l’humor…
·
En paraules del creador, el sr. Espinosa: “I és que per a mi “Polseres Vermelles” parla sobretot de com es creen els caràcters, de com la vida d’aquests 6 nanos en arribar a aquest hospital els forjarà el seu caràcter canviant-lo de forma que mai més sigui igual. I ho veurem a través dels seus pares, dels metges, de les diferents malalties que tenen. I d’això anirà aquesta sèrie, de com es crea el caràcter de les persones…”.·
L’éxit principal d’aquesta sèrie recau, precisament, en el sr. Albert Espinosa (nascut a Barcelona el 1974) un llicenciat en enginyeria industrial que és director, guionista i actor de televisió i cinema. La vida de l’Albert té molt a veure amb la sèrie que ens ofereix: de ben petit el càncer es creuà en la seva vida i estigué 10 anys vivint en un l’hospital amb l’amputació conseqüent d’una cama, un pulmó i part del fetge… Als 24 anys, quan per fi, abandona l’entorn hospitalari descobreix que el món del teatre, la televisió i el cinema l’interessa moltíssim i comença a tenir èxit com a guionista per a Televisió Espanyola i Televisió de Catalunya amb sèries com Abuela de verano o El cor de la ciutat… però el principal reconeixement li arribà com a guionista del film Planta 4º (2003), quasibé una autobiografia del que visqué ell a l’hospital.
·
Ha escrit dos llibres: El mundo amarillo (2008) i Todo lo que podríamos haber sido tú y yo si no fueramos tú y yo (2010). En el 2006, és el guionista de Tu vida en 65′ i Va a ser que nadie es perfecto. El 2007 debuta com a director amb el film: No me pidas que te beses, porque te besaré, basada en obres de teatre escrites per ell. I l’any passat fou el coguionista de Herois… aquesta última té molt a veure amb la sèrie que ens ocupa, el treball a Polseres Vermelles és una suma de Planta 4ª + Herois…. Per tot plegat, l’Albert Espinosa és, en aquets moments, tot un referent en el món de la televisió i el cinema i ens oferirà moltes coses bones…
Així doncs, dilluns vinent tenim una cita amb Tv3, amb una sèrie que segur, segur us roba el cor… però de forma madura, adulta, res de sentimentalismes i llàgrima fàcil; una sèrie que ens parla de superar-se, d’encarar la vida, de la necessitat de viure acompanyats/des dels altres, de la joia de viure … No us la perdeu perquè segur que, per a vosaltres, també serà una agradable sopresa!!.