[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/JCjzk1ENP4I" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Monthly Archives: novembre 2010
EL DELTA SURT A LA FOTO, HI PARTICIPEM?
Ja fa unes setmanes que pel Facebook se’ns va informant d’una activitat que es realitzarà el proper dissabte 20/11/10 a la Platja dels Eucaliptus, al Delta de l’Ebre. Darrera d’aquesta acció hi ha un nom propi: el sr. Jorge Rodríguez-Gerada.
El sr. Rodríguez-Gerada té diversos projectes en marxa, el més conegut és el de fer retrats de gran format (super-gran format, hauria de dir) en llocs insòlits. S’han pogut veure obres seves al barris de Fuencarral (Madrid) o al Raval (Barcelona), el procediment és curiós: fotografia una persona anònima del barri i la dibuixa en una paret del mateix barri en unes dimensions enormes. Aquests treballs estan inclosos en un dels seus múltiples projectes, l’anomenat Identities Series, es tracta d’allò més característic del sr. Rodríguez-Gerada. La identitat és un punt fort de l’obra del artista, unit al paper de la comunitat, de la quotidianeïtat.
Continuant aquells ‘grups guerrillers’ dels ’90, aquesta artista és un dels fundadors del moviment Culture Jamming (Interferència cultural), que es caracteritza per parodiar missatges culturals dominants alterant el seu contingut en una mena de deconstrucció de la cultura corporativa, amb tocs surrealistes, Dadà… Aquest grup ‘agafa’ la publicitat i ens descobreix aspectes ocults d’ella mateixa en una mena de guerrilla de la comunicació o terrorisme artístic. La sra. Naomi Klein va referenciar i aplaudir la tasca d’aquest grup en el llibre No Logo.
Un dels darrers projectes de l’artista és Composite Identity. Es tracta d’un retrat de gran format (8×5 metres) fruit de l’escannejat de 100 fotografies de la comunitat del campus de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Aquestes 100 persones han estat escollits de diferents col·lectius de la ‘uni’: 84 estudiants, 6 del PAS, 10 professors/es i investigadors/es com a representació o símbol de tota la comunitat. Se’ls ha fet 3 fotografies (de cara i les dos parts de la cara) i en una aplicació informàtica s’han sumat les cares de tots per aconseguir una cara final: la Cara de la Comunitat UAB. Aquesta cara és la que va dibuixar l’artista en una paret ben visible del Campus.
Fent aquests dibuixos de gran format al sr. Rodríguez-Gerada se li han quedat petites les parets dels edificis i ara busca dimensions planetàries, per això en col·laboració amb Google Earth i Google Maps s’ha propostat augmentar les dimensions de les seves imatges per a poder ser vistes des de l’espai. El primer projecte fou Expectation, en el que l’artista dibuixà la cara del sr. Obama a la platja del Fòrum, en 1 hectàrea de terreny i utilitzant 650 tones de sorra i grava. Es tractava d’oferir al món l’esperança d’un canvi en ser escollit el primer president negre dels EEUU. ·
La segona proposta dins d’aquest projecte ‘planetari’ està emmarcada dins de l’organització 350.org, una associació que persegueix la conscienciació de la necessitat de reduir el nivells de CO2 de l’atmòsfera i aturar el canvi climàtic. 350 és el límit màxim segur de diòxid de carboni en l’atmòsfera… i actualment, estem en un 390. La 350.org es dedica a emprendre accions i activitats per aconseguir el seu objectiu. Una d’aques activitats és Eart: Art i Canvi Climàtic, en el que diferents artistes han realitzat accions per a la causa de l’organització.
Acaronats per a la nostra comoditat?
L’educació del nen i l’adolescent en família es basa en la transmissió i l’adquisició de funcions que possibilitin el seu desenvolupament. Aquest procés d’aprenentatge s’inicia en la infància i perdura al llarg de l’edat adulta. L’autoritat és una funció vital per al desenvolupament maduratiu dels nens, proporciona els límits necessaris per configurar una referencia “contenidora” en moments de crisi personal inherent al creixement mental.
El temps que els pares dediquen a la relació amb els seus fills pot influir en l’excessiu consentiment dels nens. L’índex de famílies on pare i mare treballen és elevadíssim. Quan els fills d’una família acaben la seva jornada escolar, a casa no hi ha ningú. Aquest decaleg sol compensar-se amb activitats extraescolars, avis incondicionals o cangurs que custodien als fills i la llar. Com aconseguir, després d’aquestes manques, exigir-los que recullin la seva habitació, que posin o llevin la taula o que col·laborin en altres tasques quotidianes? Com demanar que asumeixin responsabilitats que probablement ens van a suposar una contínua lluita amb ells i, d’altra banda, si les assumim nosaltres s’acaben abans?
Estem perpetuant nens consentits per la nostra pròpia comoditat i sentiment de culpabilitat?
O podem pensar que és realment mes formatiu per a ells? La transmissió de valors hauria de ser fomentada si volem oferir als nostres fills una referència que els permeti continuar aprenent al món exterior amb seguretat.
Transmetre’ls el sentit de responsabilitat i la cultura de l’esforç amb tasques concretes adaptades a la seva edat.
Els nens aprenen i maduren quan se senten volguts. Amb límits, amb autoritat, i amb molt afecte. I, especialment, amb l’exemple que dia a dia els seus pares els ofereixen amb les seves pròpies eleccions i estil de vida.
AQUEST DIUMENGE: TEATRE AMB JORDI CARLITOS!
Aquest diumenge -14 de novembre- tenim un nou espectacle de la Xarxa, a les 12:00 a la Lira.
Ja sabeu que la xarxa és una caixa de sorpreses i cada cop que s’obri, de dins, en poden sortir moooooltes coses. Si el mes passat en ho vam passsar d’allò més bé amb el teatre de titelles de l’obra l’Avi Ramon, aquest cop podrem gaudir d’un teatre de mim i pantomima amb tocs de clown… un espectacle per a riure i divertir-nos!
Jordi Carlitos II és un espectacle dinàmic, entretingut i participatiu que, mitjançant gestos i música, ens presentarà un personal força peculiar i divertit: Jordi Carlitos!
La companyia de teatre La Màscara es va crear l’any 1989 a Argentina, i des de llavors s’ha especialitzat, principalment, en el teatre gestual. La seva primera obra fou el ‘Reparador de Sueños‘, després vindrien: ‘De todos los colores’ (1991), Eidolones (1992), Despelote show (1993), Che, Cambalache (1995), Circoeduca (1996) i ‘Jordi Carlitos en …’ (1999) … aquesta companyia no només creava i escenificava els seus espectacles, sinó que també impartia tallers i cursos de teatre i expressió corporal. Es tracta, com veieu, d’una companyia amb una sòlida trajectòria i que han passejat els seus espectacles per Europa, Amèrica i Àsia.
Després de conèixer món, el 1992, arriben a Catalunya i s’instal·len a Sabadell … i des de llavors que els tenim aquí, regalant-los diversió i bon humor.
Us deixo un fragment de ‘Jodi Carlitos II’ que podrem veure el proper diumenge –14 de novembre- a les 12:00 al Teatre de la Lira (Amposta). NO HI PODEU FALTAR !!!
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/Y2IVZBxcTJM" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
CAMINADA A LA TORRE DE LA CARROVA (EL VIDEO)
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/cEy1YxNonGI" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Sortida de la comunitat educativa a la Torre de La Carrova
Personalment crec que ha anat molt bé, tant la participació (unes 250 persones) com la organització. Però es solucionaran els possibles problemes de relació entre família i escola? No ho se. Però segur que passar bones estones entre mestres i famílies ens ajudarà a conèixer-nos millor.
Espero que aquesta iniciativa es segueixi fent durant molts anys.
Si voleu veure fotos cliqueu aquí.
Ordinadors a casa

En un moment o altre ens veurem abocats a disposar d’un ordinador a l’aula, si no és que ja el tinguem. Sabem que és un recurs important per la gran quantitat de informació a la qual podem accedir i per què anem cap a un món cada vegada més digitalitzat. També sabem però, que igual com en altres aparells, no tot són flors i violes, i també hi ha alguns “perills” que cal tenir ben presents.
Una de les decisions importants relacionades amb l’ordinador a casa, és el lloc on el posem ….. habitació del fill/a, despatxos, menjadors, …. la meva opinió personal és que estigui en un espai comú, per tal que sigui percebut com un element més dins de la normalitat de casa, com per exemple la televisió. He trobat un espai web on dóna sis raons per les quals això pot ser una bona decisió. Podeu fer-ne lectura en l’enllaç que segueix a continuació.
http://www.unblogenred.es/seis-razones-para-ubicar-el-ordenador-en-un-lugar-comun-del-hogar/
Matemàtiques en família
![]()
Podreu trobar més idees a l’adreça: http://phobos.xtec.cat/creamat/joomla/index.php?option=com_content&task=blogsection&id=7&Itemid=66
