Ús didàctic del material multimèdia

Avui en dia, en el món de l’educació, ens trobem amb una diatriba important en el tema que fa referència a les noves tecnologies, el material multimèdia i més especialment en les seves aplicacions didàctiques. Es porta a debat la qualitat d’aquest material, però també un altre factor fonamental: la quantitat. És a dir, l’exposició d’hores a les quals estan exposats els nostres alumnes a les pantalles.

És cert que recentment, coincidint en la línia temporal amb la pandèmia i el confinament, es va posar molt en voga l’ús dels dispositius, aplicacions interactives com el Genially, el Google Classroom, el Blooket i un llarg etcètera. Semblava que era la solució definitiva.

Actualment, però, i essent també un mirall de la societat en que vivim, es posa cada cop més en qüestió els beneficis reals que poden aportar a uns alumnes d’edats primerenques, que potser no estan preparats madurativament per unes eines tan potents com són els dispositius.

Tot i aquests canvis que s’han produït en els darrers anys, personalment em considero un defensor de l’ús multimèdia a les aules. Sempre que es faci d’una manera controlada, sense abusar-ne, i que tingui com a finalitat l’aprenentatge significatiu: ja sigui a través de tasques, qüestionaris, tests o mitjançant la gamificació.