Activitats amb nombres decimals

Practica els decimals amb aquestes activitats:

  • Atenció  cal col·locar un punt per fer la coma.

[kml_flashembed movie="http://www.jverdaguer.org/jsmedia/002deimals_fraccions/fraccions_decimals.swf" width="500" height="400"/]

  • Atenció cal col·locar tots els zeros, encara que no facin falta.

[kml_flashembed movie="http://www.jverdaguer.org/jsmedia/002decimals1/decimal5.swf" width="500" height="400"/]

  • Atenció cal posar la coma per separar la part entera i la decimal.

[kml_flashembed movie="http://www.jverdaguer.org/jsmedia/002decimal4/unidecicente.swf" width="500" height="400"/]

  • Aquesta activitat és molt fàcil.

[kml_flashembed movie="http://www.xtec.cat/centres/a8027365/concurs/concursple/acmates/ultimes/gpdecimals4.swf" width="500" height="400"/]

A l’escola fem un hort

  Aquest any a l’Escola del Mar hem posat en marxa un hort escolar a fi que tots els alumnes  visquin en contacte directe amb la natura i vegin pas a pas el creixement de les hortalisses que en ell hi conrearem.

QUÈ PASSA A L’HORT ?

Data 15 de desembre de 2008

Previament els professors havíem preparat l’hort.

Parcel·lació i distribució de l’hort

Superfície de l’hort 12 m. x 4 m.

c. Superior

c. mitjà

c. inicial

e. infantil

Els alumnes hem començat a plantar: tres enciams i tres cols per classe i una fava cada alumne.

View Album

Get your own

Data: 14 de gener de 2009

Després de visitar l’hort amb tota la classe, fem una posada en comú  de les observacions que han fet.

Ha sortit:

a) Els enciams  i les cols que vam plantar se’ls ha menjat algun animal.

b) Les faves que vam sembrar  el desembre han brotat i tenen una alçada d’uns cinc centímetres.

c) Algunes faves han estat arrossegades fora del lloc on es van sembrar i han brotat en mig dels solcs per on corre l’aigua. Les hem trasplantat a un lloc millor.

d) Hem trobat un cuc a la terra que hem remogut. És un bon senyal ja que els cucs són beneficiosos per l’hort.

Hem desbrossat, regat i arreglat l’hort.

19 de gener de 2009

Hem plantat cebes i pèsols i sembrat algunes llavors de carbassa

LA MARCA HISPÀNICA

Els pobles islàmics van ocupar gairebé tota la península ibèrica i part del sud de França en set anys i s’hi van establir. Aquesta ocupació va durar uns vuit segles.

En aquest capítol podreu veure com comença la reconquesta del territori per part dels cristians i com es va construint el sistema feudal.

També sabreu què es la Marca Hispànica i coneixereu quin va ser el primer Parlament català que va existir.


[kml_rm movie=”http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/Ha_cat/001_783168.rm” width=”352″ height=”288″/]

Gent de pau, vent de guerra (fi de l’Imperi romà)

Leave a reply

Aquest capítol del programa “Història de Catalunya” porta en Dragui a l’època del naixement del cristianisme i de la seva extensió, a la caiguda de l’imperi Romà d’Occident i a l’arribada dels visigots, primer, i dels àrabs, després.

En l’època d’Octavi August, va tenir lloc el naixement del cristianisme, predicat pels deixebles de Crist a Roma. El cristianisme que predicaven els apòstols es va estendre ràpidament i molta gent, de totes les classes socials, va començar a batejar-se.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/Ha_cat/001_783169.rm" width="352" height="288"/]

Els cristians, però, van ser perseguits. Tot i les persecucions, el cristianisme anava agafant cada vegada més força. L’any 313, Constantí, va permetre el cristianisme, que, anys més tard, va ser declarat oficial a l’imperi Romà.

Les constants lluites internes van afeblir l’imperi d’Occident, que també va haver d’enfrontar-se a les amenaces dels bàrbars.

Els bàrbars eren pobles que habitaven la Germània i no parlaven llatí. Vivien al mig del bosc del pillatge, la caça i el bestiar. Les seves incursions eren cada vegada més freqüents i la gent de les ciutats, que vivia amb por, se n’anava al camp. A les vil·les romanes hi treballava un gran nombre de serfs i esclaus que feien feines agrícoles i ramaderes.

El poble bàrbar dels visigots, després de travessar els Pirineus, va entrar a la península Ibèrica. El comandava el seu rei Ataülf, casat amb Gal·la Placídia, germana d’un emperador romà.

L’any 476, Roma va caure en poder dels bàrbars i l’imperi Romà va quedar destruït.

Després d’Ataülf, els visigots es van agrupar cap al centre d’Hispània, van establir la seva capital a Toledo i van procurar mantenir la península Ibèrica unificada. Per això els reis es van convertir a la religió catòlica i dictaven lleis juntament amb els bisbes.

L’any 711, un gran perill amençava el regne visigot: els musulmans. Després d’haver ocupat el nord d’Àfrica, els àrabs van passar l’estret per ocupar Hispània i van derrotar l’exèrcit visigot prop del riu Guadalete. En menys de sis anys van conquerir tota la Península.

Fills de Roma (Els romans)

La romanització de Catalunya va marcar el caràcter actual del país. En Dragui, el protagonista del programa “Història de Catalunya”, s’atura en aquest període.

L’ocupació romana de l’any 218 abans de Crist ha esdevingut un dels fets històrics més importants a l’hora de determinar la manera de ser de Catalunya, ja que la llengua i la cultura procedeixen dels romans.

A diferència dels grecs, els romans van conquerir el país i en van ocupar tot l’interior. Hi van construir petites ciutats, seguint el model de Roma, com ara Tortosa, Barcelona, Mataró, Terrassa o Girona. La més important, però, va ser Tarragona.

Els romans van dividir la península Ibèrica en tres províncies, amb Tarraco com a capital de la Citerior. L’any 26 abans de Crist, l’emperador Octavi August es va traslladar a Tarragona i hi va viure durant dos anys.

Per poder comunicar les diverses ciutats, els romans van construir carreteres de pedra, com la Via Augusta. També van edificar construccions com ara aqüeductes i ponts que encara es conserven.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/Ha_cat/001_783170.rm" width="352" height="288"/]