Category Archives: Socials

Visita al Museu Marítim, el port i la Facultat de Nàutica de Barcelona

Per completar l’estudi de les grans descobertes geogràfiques de l’Edat Moderna, els alumnes de 6è van anar a fer un taller, “La construcció de la imatge del món”, al Museu Marítim de Barcelona.

Després, una golondrina ens va portar a fer un tomb pel port i un monitor molt simpàtic ens en va explicar els secrets.

Finalment, i com a novetat d’enguany en aquesta sortida, l’amable oferiment d’Agustí Martín, professor vilassanès de la Facultat de Nàutica, ens va permetre de visitar aquesta institució. Malgrat que vam tenir la mala sort que no vam poder veure funcionar el seu planetari (un dels més antics del país) per motius tècnics, va ser una visita molt interessant. L’Agustí ens va explicar com s’ho feien els navegants antics, i els d’ara, per orientar-se amb els estels.

Una sortida, en general, molt profitosa.

LA MARCA HISPÀNICA

Els pobles islàmics van ocupar gairebé tota la península ibèrica i part del sud de França en set anys i s’hi van establir. Aquesta ocupació va durar uns vuit segles.

En aquest capítol podreu veure com comença la reconquesta del territori per part dels cristians i com es va construint el sistema feudal.

També sabreu què es la Marca Hispànica i coneixereu quin va ser el primer Parlament català que va existir.


[kml_rm movie=”http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/Ha_cat/001_783168.rm” width=”352″ height=”288″/]

Gent de pau, vent de guerra (fi de l’Imperi romà)

Aquest capítol del programa “Història de Catalunya” porta en Dragui a l’època del naixement del cristianisme i de la seva extensió, a la caiguda de l’imperi Romà d’Occident i a l’arribada dels visigots, primer, i dels àrabs, després.

En l’època d’Octavi August, va tenir lloc el naixement del cristianisme, predicat pels deixebles de Crist a Roma. El cristianisme que predicaven els apòstols es va estendre ràpidament i molta gent, de totes les classes socials, va començar a batejar-se.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/Ha_cat/001_783169.rm" width="352" height="288"/]

Els cristians, però, van ser perseguits. Tot i les persecucions, el cristianisme anava agafant cada vegada més força. L’any 313, Constantí, va permetre el cristianisme, que, anys més tard, va ser declarat oficial a l’imperi Romà.

Les constants lluites internes van afeblir l’imperi d’Occident, que també va haver d’enfrontar-se a les amenaces dels bàrbars.

Els bàrbars eren pobles que habitaven la Germània i no parlaven llatí. Vivien al mig del bosc del pillatge, la caça i el bestiar. Les seves incursions eren cada vegada més freqüents i la gent de les ciutats, que vivia amb por, se n’anava al camp. A les vil·les romanes hi treballava un gran nombre de serfs i esclaus que feien feines agrícoles i ramaderes.

El poble bàrbar dels visigots, després de travessar els Pirineus, va entrar a la península Ibèrica. El comandava el seu rei Ataülf, casat amb Gal·la Placídia, germana d’un emperador romà.

L’any 476, Roma va caure en poder dels bàrbars i l’imperi Romà va quedar destruït.

Després d’Ataülf, els visigots es van agrupar cap al centre d’Hispània, van establir la seva capital a Toledo i van procurar mantenir la península Ibèrica unificada. Per això els reis es van convertir a la religió catòlica i dictaven lleis juntament amb els bisbes.

L’any 711, un gran perill amençava el regne visigot: els musulmans. Després d’haver ocupat el nord d’Àfrica, els àrabs van passar l’estret per ocupar Hispània i van derrotar l’exèrcit visigot prop del riu Guadalete. En menys de sis anys van conquerir tota la Península.

Fills de Roma (Els romans)

La romanització de Catalunya va marcar el caràcter actual del país. En Dragui, el protagonista del programa “Història de Catalunya”, s’atura en aquest període.

L’ocupació romana de l’any 218 abans de Crist ha esdevingut un dels fets històrics més importants a l’hora de determinar la manera de ser de Catalunya, ja que la llengua i la cultura procedeixen dels romans.

A diferència dels grecs, els romans van conquerir el país i en van ocupar tot l’interior. Hi van construir petites ciutats, seguint el model de Roma, com ara Tortosa, Barcelona, Mataró, Terrassa o Girona. La més important, però, va ser Tarragona.

Els romans van dividir la península Ibèrica en tres províncies, amb Tarraco com a capital de la Citerior. L’any 26 abans de Crist, l’emperador Octavi August es va traslladar a Tarragona i hi va viure durant dos anys.

Per poder comunicar les diverses ciutats, els romans van construir carreteres de pedra, com la Via Augusta. També van edificar construccions com ara aqüeductes i ponts que encara es conserven.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/Ha_cat/001_783170.rm" width="352" height="288"/]