El programa “Història de Catalunya” dedica el capítol a l’arribada dels grecs a la costa catalana i a la seva relació amb les tribus ibèriques que hi vivien. Com sempre, en Dragui fa de guia per aquest capítol de la història.

Al segle VIII abans de Crist, les tribus ibèriques estaven escampades pel país: els laietans, al Maresme i al Barcelonès; els cossetans, a Tarragona; els lacetans, al pla de Bages; els ceretans, a la Cerdanya; els indigets, a l’Empordà. En aquesta època, aquestes tribus iberes van rebre influències dels celtes que venien del nord.

Els ibers es dedicaven al cultiu de la terra i pasturar els ramats. Les seves construccions ja eren molt avançades. Les parets tenien sòcols de pedra i la part alta es feia amb argila i palla. Les teulades eren de brancatge recobert de fang.

Mentrestant, a l’altra punta del Mediterrani, els grecs havien desenvolupat una cultura molt més avançada que la dels ibers. Van arribar a Catalunya i van fundar colònies a la costa, com les ciutats de Rhode (Roses) i Emporion (Empúries).

Els grecs van fer aportacions importants, com el conreu de la vinya, la salaó del peix i la pesca del corall, i van portar arbres com el xiprer i l’olivera.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/Ha_cat/001_783172.rm" width="352" height="288"/]