Aquest capítol del programa “Història de Catalunya” porta en Dragui a l’època del naixement del cristianisme i de la seva extensió, a la caiguda de l’imperi Romà d’Occident i a l’arribada dels visigots, primer, i dels àrabs, després.

En l’època d’Octavi August, va tenir lloc el naixement del cristianisme, predicat pels deixebles de Crist a Roma. El cristianisme que predicaven els apòstols es va estendre ràpidament i molta gent, de totes les classes socials, va començar a batejar-se.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/Ha_cat/001_783169.rm" width="352" height="288"/]

Els cristians, però, van ser perseguits. Tot i les persecucions, el cristianisme anava agafant cada vegada més força. L’any 313, Constantí, va permetre el cristianisme, que, anys més tard, va ser declarat oficial a l’imperi Romà.

Les constants lluites internes van afeblir l’imperi d’Occident, que també va haver d’enfrontar-se a les amenaces dels bàrbars.

Els bàrbars eren pobles que habitaven la Germània i no parlaven llatí. Vivien al mig del bosc del pillatge, la caça i el bestiar. Les seves incursions eren cada vegada més freqüents i la gent de les ciutats, que vivia amb por, se n’anava al camp. A les vil·les romanes hi treballava un gran nombre de serfs i esclaus que feien feines agrícoles i ramaderes.

El poble bàrbar dels visigots, després de travessar els Pirineus, va entrar a la península Ibèrica. El comandava el seu rei Ataülf, casat amb Gal·la Placídia, germana d’un emperador romà.

L’any 476, Roma va caure en poder dels bàrbars i l’imperi Romà va quedar destruït.

Després d’Ataülf, els visigots es van agrupar cap al centre d’Hispània, van establir la seva capital a Toledo i van procurar mantenir la península Ibèrica unificada. Per això els reis es van convertir a la religió catòlica i dictaven lleis juntament amb els bisbes.

L’any 711, un gran perill amençava el regne visigot: els musulmans. Després d’haver ocupat el nord d’Àfrica, els àrabs van passar l’estret per ocupar Hispània i van derrotar l’exèrcit visigot prop del riu Guadalete. En menys de sis anys van conquerir tota la Península.
 

La romanització de Catalunya va marcar el caràcter actual del país. En Dragui, el protagonista del programa “Història de Catalunya”, s’atura en aquest període.

L’ocupació romana de l’any 218 abans de Crist ha esdevingut un dels fets històrics més importants a l’hora de determinar la manera de ser de Catalunya, ja que la llengua i la cultura procedeixen dels romans.

A diferència dels grecs, els romans van conquerir el país i en van ocupar tot l’interior. Hi van construir petites ciutats, seguint el model de Roma, com ara Tortosa, Barcelona, Mataró, Terrassa o Girona. La més important, però, va ser Tarragona.

Els romans van dividir la península Ibèrica en tres províncies, amb Tarraco com a capital de la Citerior. L’any 26 abans de Crist, l’emperador Octavi August es va traslladar a Tarragona i hi va viure durant dos anys.

Per poder comunicar les diverses ciutats, els romans van construir carreteres de pedra, com la Via Augusta. També van edificar construccions com ara aqüeductes i ponts que encara es conserven.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/Ha_cat/001_783170.rm" width="352" height="288"/]

El programa “Història de Catalunya” dedica el capítol a l’arribada dels grecs a la costa catalana i a la seva relació amb les tribus ibèriques que hi vivien. Com sempre, en Dragui fa de guia per aquest capítol de la història.

Al segle VIII abans de Crist, les tribus ibèriques estaven escampades pel país: els laietans, al Maresme i al Barcelonès; els cossetans, a Tarragona; els lacetans, al pla de Bages; els ceretans, a la Cerdanya; els indigets, a l’Empordà. En aquesta època, aquestes tribus iberes van rebre influències dels celtes que venien del nord.

Els ibers es dedicaven al cultiu de la terra i pasturar els ramats. Les seves construccions ja eren molt avançades. Les parets tenien sòcols de pedra i la part alta es feia amb argila i palla. Les teulades eren de brancatge recobert de fang.

Mentrestant, a l’altra punta del Mediterrani, els grecs havien desenvolupat una cultura molt més avançada que la dels ibers. Van arribar a Catalunya i van fundar colònies a la costa, com les ciutats de Rhode (Roses) i Emporion (Empúries).

Els grecs van fer aportacions importants, com el conreu de la vinya, la salaó del peix i la pesca del corall, i van portar arbres com el xiprer i l’olivera.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/Ha_cat/001_783172.rm" width="352" height="288"/]

En aquest capítol de “Quèquicom”, ens mostren les excavacions d’Atapuerca i ens expliquen com eren i com vivien els primers habitants humans de la Península.

El reporter Miquel Piris viatja fins a Atapuerca, a Burgos, per retrocedir un milió d’anys en la història. A Atapuerca hi ha el conjunt de jaciments prehistòrics més important d’Europa.

Una rasa excavada a principis del segle XX per fer-hi passar el tren va posar al descobert les coves d’Atapuerca. La serra d’Atapuerca és un massís calcari, amb coves i avencs. En aquestes coves, l’home primitiu hi va trobar aixopluc. La zona, a més, és rica en aigua i aliment, per la qual cosa tenia les condicions ideals per viure-hi.

Una de les troballes més importants d’Atapuerca van ser les restes de l’anomenat “Homo antecessor”. Aquells ossos de 800.000 anys d’antiguitat van servir per demostrar que els homínids havien arribat a Europa molt abans del que es pensava.

El coneixement sobre l’anatomia de l’home i de primats com el ximpanzé permeten recrear l’aspecte d’homínids desapareguts fa milers d’anys amb gran precisió.

El presentador demostra com treballen els arqueòlegs per determinar com va morir un humà que va viure fa centenars de milers d’anys examinant-ne els ossos fossilitzats. En aquesta ocasió, el presentador del programa té a l’estudi l’arqueòleg Toni Palomo, que fabrica una eina que talla sílex i fa foc com ho feien els homes d’Atapuerca.

Per veure millor el vídeo cliqueu l’icona que apareix a la part superior esquerra de la pantalleta .

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/qkicom/001_754435.rm" width="352" height="288"/]