Clica al damunt de la adreça web

Arreu de Catalunya bufa el vent.

Quan parlem de l’Empordà no ens podem estar d’anomenar la Tramuntana, vent del nord que devalla muntanyes, un vent estimat i odiat pels seus habitants. Prou coneguda és la frase “estar tocat per la Tramuntana”. Potser hi té a veure alguna cosa en les obres de Dalí, Josep Pla, Lluís Llach i tants altres que podríem nomenar.

En el delta de l’Ebre hi bufa el Mestral, vent del nord-oest que no té tanta fama com la Tramuntana però que acostuma a bufar els mateixos dies i quasi amb tanta força com ella. Quan ve carregat d’humitat de l’Atlàntic ens porta nevades a la cara nord del Pirineu. Bo per omplir d’aigua els embassaments de les capçaleres dels rius.

El vent de Garbí, que ve del sud-oest, bufa al llarg de la costa, ens refresca a l’estiu, infla les veles i ens porta a port. Es lleva al matí i a les nou se’n va a dormir

El Llevant, vent de l’est, ens aporta humitat i pluja sobre tot a la primavera i a la tardor.

El Ponent, vent que ve d’allà on es pon el sol, l’oest.És un vent sec i calent que fa pujar els termòmetres i resseca l’ambient.

El Migjorn vent del sud, vent càlid i una mica humit, en dóna sensació de xafogor.

El Gregal vent del nord-est, també fort com la seva amiga Tramuntana, fred i humit. No ens podem refiar d’ell pot jugar males passades.

El Xaloc, vent del sud-est, càlid ,humit i potser el menys conegut.
Alguns d’aquest vents canvien de nom segons la població, però són els mateixos .

Podem sentir Llebeig en lloc de Garbí, Llebetjada, ventada forta del sud-oest. Llebetjol quan és una brisa suau.

Cerç en lloc de Mestral , cerçada quan és fort, cercinyol, molt suau.

Terral, vent de terra

En algunes poblacions, on hi bufa molt el vent hi ha pagesos que són capaços de distingir fins a vint-i-quatre vents diferents, però no us els anomenem perquè amb els que hi ha aquí en teniu prou i ja els podeu aplicar a les vostres prediccions meteorològiques.