Arreu de Catalunya bufa el vent.

Quan parlem de l’Empordà no ens podem estar d’anomenar la Tramuntana, vent del nord que devalla muntanyes, un vent estimat i odiat pels seus habitants. Prou coneguda és la frase “estar tocat per la Tramuntana”. Potser hi té a veure alguna cosa en les obres de Dalí, Josep Pla, Lluís Llach i tants altres que podríem nomenar.

En el delta de l’Ebre hi bufa el Mestral, vent del nord-oest que no té tanta fama com la Tramuntana però que acostuma a bufar els mateixos dies i quasi amb tanta força com ella. Quan ve carregat d’humitat de l’Atlàntic ens porta nevades a la cara nord del Pirineu. Bo per omplir d’aigua els embassaments de les capçaleres dels rius.

El vent de Garbí, que ve del sud-oest, bufa al llarg de la costa, ens refresca a l’estiu, infla les veles i ens porta a port. Es lleva al matí i a les nou se’n va a dormir

El Llevant, vent de l’est, ens aporta humitat i pluja sobre tot a la primavera i a la tardor.

El Ponent, vent que ve d’allà on es pon el sol, l’oest.És un vent sec i calent que fa pujar els termòmetres i resseca l’ambient.

El Migjorn vent del sud, vent càlid i una mica humit, en dóna sensació de xafogor.

El Gregal vent del nord-est, també fort com la seva amiga Tramuntana, fred i humit. No ens podem refiar d’ell pot jugar males passades.

El Xaloc, vent del sud-est, càlid ,humit i potser el menys conegut.
Alguns d’aquest vents canvien de nom segons la població, però són els mateixos .

Podem sentir Llebeig en lloc de Garbí, Llebetjada, ventada forta del sud-oest. Llebetjol quan és una brisa suau.

Cerç en lloc de Mestral , cerçada quan és fort, cercinyol, molt suau.

Terral, vent de terra

En algunes poblacions, on hi bufa molt el vent hi ha pagesos que són capaços de distingir fins a vint-i-quatre vents diferents, però no us els anomenem perquè amb els que hi ha aquí en teniu prou i ja els podeu aplicar a les vostres prediccions meteorològiques.