Un poble petit, forjat en el desert, que segueix buscant la seva llibertat, construint-la cada dia, tant en el refugi com sota l’ocupació, combatent en una desigual contesa contra l’oblit imposat. Un poble que al llarg de tots aquests anys de sofriment ha donat proves de resistència, dignitat i determinació per recuperar la llibertat i construir el seu futur en pau, democràcia i llibertat.

El Gran Teatre del Liceu, popularment conegut simplement com el Liceu, és un teatre d’òpera situat a la Rambla de Barcelona, al núm. 51-59. Es va inaugurar el 4 d’abril de 1847, tot i que la seva història comença el 1837. Va ser, pel seu aforament, el teatre d’òpera més gran d’Europa durant els seus primers cent anys.

Es caracteritza per un passat accidentat, del qual en repetides ocasions ha ressorgit. Des de la seva inauguració i durant gairebé un segle, el Liceu va ser, a més de la primera sala d’òpera de Catalunya i Espanya, el punt de referència, de confluència i d’expansió de la vida artística, social i política de Barcelona. Va ser el termòmetre de les seves etapes d’esplendor, de desenvolupament, de decadència i de les seves inquietuds. Després, a partir de la tercera dècada del segle XX, el Liceu va anar perdent la seva directa relació amb els alts i baixos de la vida social per assumir una hegemonla més determinadament artística i musical.