Veig que alguns teniu dificultats per fer els deures d’estiu.
Si us plau, envieu els vostres dubtes per diferents vies:
Si us comprometeu a vindre un dia de la setmana que ve dimecres 17, dijous 18 o divendres 19 podem fer una quedada per mirar-nos el bloc a la pissarra digital i us explico com ho heu de fer. Digueu alguna cosa abans de dilluns o dilluns.
Manel
Veig poca activitat al bloc. Recordeu que heu de fer els deures!!!!
Manel.
La carpeta d’aprenentatge permet que l’alumnat, el professorat i també les famílies tinguin una constatació de l’evolució del coneixement, habilitats i actituds de les nenes i els nens en el treball de reforç dels aprenentatges escolars.
És un instrument que proporciona evidències d’allò que s’aprèn i del grau d’assoliment dels objectius en relació amb el pla de treball. Pot augmentar, així, l’autoestima de l’estudiant i possibilitar l’autoavaluació i creació del propi aprenentatge.
La carpeta d’aprenentatge d’activitats de reforç d’estiu pot constar de:
1 – Presentació i planificació:
portada – presentació – horari i compromís – planificació de les activitats
2 – Proposta d’activitats amb qüestionari d’autovaluació:
3 – Proposta de recursos per a la pràctica i exercitació:
4 – Autoavaluació final
Aquí teniu en format pdf el quadern d’estiu.
Hola nens i nenes,
Us escric aquestes paraules per disitjar-vos unes bones vacances d’estiu i oferir-vos una mica d’ajuda per fer els deures d’estiu.
Però primer de tot voldria explicar-vos un breu conte que espero us serveixi en la vostra carrera cap a ser adults.
Les dues muntanyes
En una terra deshabitada hi havia dues muntanyes que s’alçaven al bell mig d’una gran plana.
Una, era molt alta. Estava formada per unes roques grises, quasi blanques, que brillaven des que sortia el sol fins que s’amagava. Des del cim d’aquesta muntanya hom podia contemplar per tots costats una gran extensió de terra.
L’altra era més petitona. No tenia roques que brillaven, ni es podia veure gran cosa des del seu cim. L’única cosa que ens podia oferir era el color vermell de la seva argila i el verd de les herbes salvatges.
Un dia, la muntanya gran pensava: “Jo sí que en sóc, de bonica! En canvi aquesta muntanya veïna, tan baixa i tan lletja. No m’agradaria gens ésser com ella…”
La petita també feia els seus pensaments, i deia: “Per què dec servir jo? Sóc baixa, trist…, no tinc ni un punt que brilli…, només quatre herbots que prou feina tenen per a créixer.”
Ah! però…, sabeu que va passar? Doncs, que un dia varen arribar per aquelles terres uns nois i noies forasters, carregats amb motxilles i tendes, buscant un lloc per acampar.
En veure aquelles muntanyes, van pujar primer a la més alta. Tots quedaren sorpresos de la seva bellesa i van decidir quedar-se al seu cim. Ah renoi! S’adonaren de sobte, que tot era pedra i no hi havia ni un sol lloc per a poder clavar la tenda…
Ben desenganyats van baixar cap a la petita, encara que no els agradés tant.
No sabeu pas l’alegria que van tenir quan van veure que allà sí que la tenda es clavava fàcilment.
Van passar uns dies, i com que hi estaven tan bé, decidiren quedar-s’hi una bona temporada.
Llavors començaren a plantar-hi verdures, arbres, flors i una gran figuera.
Aquella muntanya que pensava que no servia per a res, va convertir-se en un lloc meravellós, on la vida era agradable i acollidora. Mentre que la muntanya gran es va haver de quedar tota la vida igual, com al principi.
Montse Blay
Torroella de Montgrí
