Category Archives: Deures

Feina divendres 17 d’octubre

  1.  Informa’t del context històric de la novel·la. quin fet important s’esdevingué el mateix any en què s’inicia l’obra?
  2. La figura del general Prim és present a la novel·la. Fes-ne un esbós biogràfic tot destacant-ne els aspectes que s’hi esmenten. Quina fnció té la figura del general Prim a la novel·la?
  3. Oriol Pi de Cabanyes suggereix que la figura del protagonista de La Bogeria fa pensar en Valentí Almirall. Informa’t  sobre aquest personatge i sobre la significació política que va tenir.
  4. Creus que hi ha coincidències entre la figura del narrador i Narcís Oller? Quines?
  5. Redacta la biografia de don Ignasi Serrallonga a partir de les informacions del capítol segon.
  6. Compara la figura de Matildeta amb els altres personatges femenins de l’obra. Quina imatge ofereix Matildeta? Quina funció té a l’obra?
  7. Creus que la descripció de Daniel Serrallonga, al primer capítol, ja fa pensar que es tornarà boig? Per què? Assenyal les anticipacions que indiquen que Serrallonga acabarà boig.
  8. Redacció obligatòria argumentativa d’un dels següents temes:
  • L’espai físic que envolta les persones influeix en el seu caràcter?
  • La bogeria és una malaltia hereditària?
  • Quina resposta social s’ha de donar a la bogeria?
  • És absolutament objectiu el narrador de la novel·la?
  • Narcís Oller mostra la seva ideologia en aquesta novel·la?
  • Oller, en la veu del narrador, accepta totalment el determinisme de l’herència biològica?

Fragments dels “Col·loquis”. Transcrit.

Fragment 1

Fàbio: Com així?
Don Pedro: I no sabeu com es tracten els coronats (es refereix als reis) avui dia, almenys a València, que per un no sé què, els lleven (en dialectal barceloní:treuen) la corona? I a que això no poden, amb un biaix d’un breu (com una butlla, una dispensa) que del Papa han obtingut, lleven (treuen) del poder d’allò ordinari els coronats i encara que el breu s’és fet amb el motiu de fer justícia, a la veritat no se’n serveixen sinó per a extorsions i injustícia.
Lúcio: També tenim aqueix breu aquí a Catalunya, però, senyor, això que dieu, ve tot just per la nostra culpa i així ens ho mereixem nosaltres, que no volem posar-nos en quietud ni tenir compte amb el rei i menys amb Déu, i per això Déu ho permet, perquè amb el seu nom i abric de l’Església no perdiguem després del cos l’ànima.
Don Pedro: Santa persona sou, senyor Lucio! què és això? Regnar, voleu vós? Que voleu algun càrrec del rei?
Lúcio: No sóc tan ambiciós com això, però no puc deixar de dir la veritat, que per un moro la diré, i pareixia que la corona fos més instrument per al mal que per a l’arranjament del mal.
Fàbio: Doncs jo us he vist d’altre parer en altre temps.
Lúcio: Aleshores predicava amb passió, i la passió totalment encega l’enteniment, com ho diu el filòsof i l’excel·lent poeta català Ausiàs March.

Fàbio: I senyor que prou sabem d’on ve tot mal, i no en ve gens del lloc que pensau(barceloní:penseu) vós, senyor Lúcio, que els coronats que no són pitjors avui dia que ho foren en altre temps. No daurem d’estany (expressió, com dir, no diem bajanades) i la veritat diguem-la també tots.

Fragment  2

Don Pedro: No sé jo perquè, que, a la veritat, no és tant cobdiciada com això, la llengua catalana, i l’aragonesa és tinguda per millor, per semblar més a la castellana.
Lúcio: En nostres dies sí, però en temps passats no la tenien sinó per molt grossera, com a la veritat ho era, i per això tinguda en menys que la d’aquí. Prova és que els reis, encara que tenien de llinatge d’Aragó, no per això parlaven aragonès, sinó català, i fins el rei don Martí (l’Humà), últim rei de la línia masculina dels comtes de Barcelona, parlava català. I son pare d’aquest rei, qui fou en Pere Tercer (el Cerimoniós), la Crònica que compongué de les ges[tes] de son avi, de son pare i seus, en llengua catalana la compongué i de la seva pròpia mà es troba avui dia escrita dins el Reial Arxiu de Barcelona, còpia de la qual té posada per Miquel Carbonell a la Crònica que de Catalunya té feta. Més avant us diré una cosa per abonar la meva raó, que cert és de ponderar: i és que a Aragó allà a on toca frontera el regne amb Catalunya i València, no parlen aragonès sinó català tots els de la frontera, dos i tres llegües dins el regne, que dins de Catalunya i València, en aquesta frontera no hi ha memòria de la llengua aragonesa (no es troba per enlloc). Això passa de veritat, així com ho dic, i d’aquí ve l’escàndol que jo faig en veure que avui dia, la llengua castellana s’expandeix tan absolutament, fins a dins Barcelona, pels principals senyors i altres cavallers de Catalunya, recordant-me que en altre temps no donaven lloc a a aquest abús els magnànims reis d’Aragó. I no dic que la castellana no sigui gentil llengua i per tal tinguda, i també confesso que és necessari saber-la per a  les persones principals, perquè és l’espanyola que en tota Europa se coneix, però condemno i reprovo parlar-la entre nosaltres com la cosa més normal, perquè d’això es pot seguir que poc a poc s’arrenqui d’arrel la de la pàtria, i així pareixeria ser pels castellans conquistada.

Lídia, no n’he trobat més, si no t’agraden continuaré buscant-ne. Digues-me alguna cosa amb un comentari.

1r Comentari de text

Ja és hora de posar-nos a treballar. Haureu de penjar al vostre bloc i amb l’ajuda dels enllaços de l’article anterior uns comentaris de text. Teniu dues opcions:

  1. Triar de 10 poemes de Pere Serafí o algun altre poeta renaixentista i comentar-ne amb unes línies el tema principal i els nuclis temàtics secundaris, segons el que vam veure al comentari de Tirant lo Blanc. Repeteixo, unes línies de cada un.
  2. Agafar un poema o un fragment dels Col·loquis i fer-ne un comentari complet segons l’esquema que feu servir a llengua.