Category Archives: Edat Moderna

Torna, torna Serrallonga!

  •  Sí, benvolguts alumnes, com demanava la cançó, en Serrallonga ja ha tornat. Ahir van fer el primer capítol i avui podrem veure el desenllaç.

 serrallonga3serrallonga2serrallonga1

Sinopsi: 

Serrallonga és la història d’un bandoler que esdevé llegenda, en una època dura on la lluita per sobreviure era la principal preocupació d’un poble esclavitzat per la fam i en què el bandolerisme era una de les poques sortides de la misèria.Joan Sala, àlies Serrallonga, es veu obligat a deixar la seva dona i fills i escapar de la justícia per haver comès un crim en defensa pròpia, i se suma a la colla de bandolers a la qual pertanyen els seus germans i de què és cap un vell enemic de la infància, Antic. Serrallonga i Antic s’enfronten; Antic és empresonat i s’allista a les tropes de l’exèrcit espanyol.Serrallonga, per damunt de tot, és un rebel. Robatoris i assalts fan que sigui admirat pel poble i conegut com el rei de les Guilleries. Les dones el busquen i les autoritats li donen resguard. Gaudeix també de la protecció dels nobles que veuen en ell la possibilitat de lluitar pels seus propis interessos davant la Corona. La llegenda de Serrallonga creix imparablement.

En tornar de les campanyes a Itàlia, i veient en què s’ha convertit el seu antic rival, Antic accepta l’encàrrec del Virrei de donar caça a Serrallonga. La persecució és implacable. Comencen així anys de traïcions, paranys, emboscades i massacres de tots els qui encobreixin o simpatitzin amb el bandoler. Creix a la vegada la fascinació i l’odi d’Antic envers Serrallonga.

Els nobles que abans el protegien ara se li giren en contra. La colla de Serrallonga, perseguida fins al límit, és desmantellada. Serrallonga es va quedant sol i ha de fugir a França on sobreviu amb Joana, una de les seves amants. Quan Joanna queda embarassada, un Serrallonga feble i cansat torna a Catalunya. La seva dona, Margarida, està empresonada i els seus germans i amics han estat assassinats.

Serrallonga, carregant la culpa dels que van morir per ell i veient que ha arribat la seva hora, s’entrega. És jutjat i condemnat a mort… Però el mite segueix viu.

Visita la web: http://www.tv3.cat/serrallonga/index.htm

Webs interessants de literatura popular

Fragments dels “Col·loquis”. Transcrit.

Fragment 1

Fàbio: Com així?
Don Pedro: I no sabeu com es tracten els coronats (es refereix als reis) avui dia, almenys a València, que per un no sé què, els lleven (en dialectal barceloní:treuen) la corona? I a que això no poden, amb un biaix d’un breu (com una butlla, una dispensa) que del Papa han obtingut, lleven (treuen) del poder d’allò ordinari els coronats i encara que el breu s’és fet amb el motiu de fer justícia, a la veritat no se’n serveixen sinó per a extorsions i injustícia.
Lúcio: També tenim aqueix breu aquí a Catalunya, però, senyor, això que dieu, ve tot just per la nostra culpa i així ens ho mereixem nosaltres, que no volem posar-nos en quietud ni tenir compte amb el rei i menys amb Déu, i per això Déu ho permet, perquè amb el seu nom i abric de l’Església no perdiguem després del cos l’ànima.
Don Pedro: Santa persona sou, senyor Lucio! què és això? Regnar, voleu vós? Que voleu algun càrrec del rei?
Lúcio: No sóc tan ambiciós com això, però no puc deixar de dir la veritat, que per un moro la diré, i pareixia que la corona fos més instrument per al mal que per a l’arranjament del mal.
Fàbio: Doncs jo us he vist d’altre parer en altre temps.
Lúcio: Aleshores predicava amb passió, i la passió totalment encega l’enteniment, com ho diu el filòsof i l’excel·lent poeta català Ausiàs March.

Fàbio: I senyor que prou sabem d’on ve tot mal, i no en ve gens del lloc que pensau(barceloní:penseu) vós, senyor Lúcio, que els coronats que no són pitjors avui dia que ho foren en altre temps. No daurem d’estany (expressió, com dir, no diem bajanades) i la veritat diguem-la també tots.

Fragment  2

Don Pedro: No sé jo perquè, que, a la veritat, no és tant cobdiciada com això, la llengua catalana, i l’aragonesa és tinguda per millor, per semblar més a la castellana.
Lúcio: En nostres dies sí, però en temps passats no la tenien sinó per molt grossera, com a la veritat ho era, i per això tinguda en menys que la d’aquí. Prova és que els reis, encara que tenien de llinatge d’Aragó, no per això parlaven aragonès, sinó català, i fins el rei don Martí (l’Humà), últim rei de la línia masculina dels comtes de Barcelona, parlava català. I son pare d’aquest rei, qui fou en Pere Tercer (el Cerimoniós), la Crònica que compongué de les ges[tes] de son avi, de son pare i seus, en llengua catalana la compongué i de la seva pròpia mà es troba avui dia escrita dins el Reial Arxiu de Barcelona, còpia de la qual té posada per Miquel Carbonell a la Crònica que de Catalunya té feta. Més avant us diré una cosa per abonar la meva raó, que cert és de ponderar: i és que a Aragó allà a on toca frontera el regne amb Catalunya i València, no parlen aragonès sinó català tots els de la frontera, dos i tres llegües dins el regne, que dins de Catalunya i València, en aquesta frontera no hi ha memòria de la llengua aragonesa (no es troba per enlloc). Això passa de veritat, així com ho dic, i d’aquí ve l’escàndol que jo faig en veure que avui dia, la llengua castellana s’expandeix tan absolutament, fins a dins Barcelona, pels principals senyors i altres cavallers de Catalunya, recordant-me que en altre temps no donaven lloc a a aquest abús els magnànims reis d’Aragó. I no dic que la castellana no sigui gentil llengua i per tal tinguda, i també confesso que és necessari saber-la per a  les persones principals, perquè és l’espanyola que en tota Europa se coneix, però condemno i reprovo parlar-la entre nosaltres com la cosa més normal, perquè d’això es pot seguir que poc a poc s’arrenqui d’arrel la de la pàtria, i així pareixeria ser pels castellans conquistada.

Lídia, no n’he trobat més, si no t’agraden continuaré buscant-ne. Digues-me alguna cosa amb un comentari.

Pàgines interessants del Renaixement català