Benvinguts a tots, aquest vol ésser un espai de treball i d’encontre de tots els que fem literatura catalana. Espero que tot vagi molt bé i que a poc a poc anem fent camí.

Malaveig és un mot que té molts sentits i tots matenen més o menys una relació amb la intenció del bloc. Alguns d’aquests significats són, segons el diccionari Alcover-Moll:

 a) Bellugar-se, remoure coses; moure’s d’un lloc a l’altre (men.) Tres coses fan hom tost gras: bufar en foc, gardar abeyles e maleueiar en rabost, Libre de tres, no 19. Malavetja qui malavetja i prova qui prova claus, sant Pere no pogué obrir ses portes, Camps Folkl. ii, 24. «No malavegis tant!»: ho diuen a un que es mou massa, per exemple a un malalt que no està quiet dins el llit (Men.).—b) tr. Remoure, remenar (Mall., Men.); «Vós sou pare de la nau, | los vostros fills mercadegen; | los abres tant malavegen | que sa fruita és verda i cau» (cançó pop. Llucmajor).

3. intr. Feinejar, treballotejar (Eiv.);
 4. intr. o tr. Esforçar-se, procurar (Mall.); Es batles haurien de malavetjar a replegar-ho tot, Ignor. 38. He malavetjat estimar-te de bon de veres, Alcover Cont. 30. «Criada la vui, criada, | i criada la festeig; | criada la malaveig, | perquè criada m’agrada» (cançó pop. Mall.).
Però a mi, el que m’agrada més és la sonoritat de la paraula i els seus derivats a la meva terra, mallorca.

Espero malavejar-vos, a vosaltres i les vostres ments, tant com pugui en aquest curs.

A més vull agrair humilment la gran feina que fan a instituts com el Joanot Martorell en la qüestió de les noves tecnologies, per donar-nos llum, encara que sigui per imitació, i permetre que ens vegem en cor d’iniciar escomeses com aquestes seguint el seu model. Gràcies i perdó pel plagi.