[slideshare id=12536552&doc=santjordi2012-120414035431-phpapp01]

Com cada any i aquest també, hem celebrat la diada de Sant Jordi.

El dia 23 d’abril ho vam  fer a l’escola i com un petit tancament d’aquesta festa tan nostra, us deixem un recull de poemes en els que la figura de Sant Jordi n’és la protagonista.

Esperem que us agradi i gaudiu llegint-les!

[slideshare id=19308511&doc=ditesdesantjordi-130420144414-phpapp01]

Us hem fet un petit vídeo amb tot d’imatges sobre quadres i esculptures sobre la figura de Sant Jordi i el drac.

Hi ha quadres fets per Rubens, per Rafael, per Uccello,… i les esculptures són de Donatello.

Altres són d’autors del gòtic valencià, aragonesos i andalusos.

Cada any, per la diada de Sant Jordi, celebrem els Jocs Florals.

Tots i totes participeu amb els vostres escrits, però sabeu d’on provenen els Jocs Florals?

Ara us farem cinc cèntims.

Era un certamen literari instituït a Tolosa de Llenguadoc per la “Sobregaya  Companhia dels Set Trobadors” que tingué lloc per primera vegada l’any 1324 i que continuà fins vers el 1484. El 1393 el Consistori de la Gaia Ciència s’instaurà a Barcelona gràcies a les gestions de Jaume March i Lluís d’Averçó; els reis Martí I i Ferran I protegiren la festa, que se celebrà fins al segle XV.

Interrompuda la tradició, aquesta no tornà a ser represa fins a la instauració dels Jocs Florals de Barcelona l’any 1859. Fou sobretot gràcies a la iniciativa d’Antoni de Bofarull i també de Víctor Balaguer que es portaren a terme.

El primer consistori aconseguí l’aprovació de l’Ajuntament de Barcelona i establí les primeres bases del certamen. Es lliuraven tres premis, un per a la millor composició sobre el tema de la Fe ,un altra per al tema de la Pàtria i un altre per al tema de l’Amor. El poeta que aconseguís reunir els tres premis era nomenat Mestre en Gai Saber.

El primer diumenge de maig de 1859 se celebrà la primera festa dels Jocs Florals de Barcelona.

Interromputs els Jocs per la guerra civil, entre 1936 i 1939, la celebració es fa  en dos àmbits diferents: a l’interior del país, en la més estricta clandestinitat fins que l’any 1971 l’Ajuntament de Barcelona en va reprendre la celebració; i a l’exili, amb el nom de Jocs Florals de la Llengua Catalana , a partir de 1941 (primer a Amèrica i, des de 1946, alternativament a Europa i Amèrica), fins que l’any 1978, desaparegudes les causes de l’exili, es van unificar a Barcelona. Els canvis substancials del reglament de 1981 i la nova reforma de 1992 han convertit el certamen en un festival de poesia.

L’èxit dels Jocs Florals de Barcelona va impulsar la creació de certàmens similars a València (Jocs Florals de “Lo Rat Penat”), Montevideo, Buenos Aires, etc., i també va afavorir-ne la imitació i la paròdia, amb els certàmens de ” La Misteriosa ” (1874-1877), “Lo Niu Guerrer” (1877), la “Societat L’Aranya” (1878) o Els Jocs Florals de Can Prosa de Santiago Rusiñol .

Aquí us deixem un vídeo amb un munt d’imatges de mones: de pa de pessic, de xocolata, de crema, de fruita, amb ous de xocolata, amb gallines, amb plomalls, amb pollets,amb conills, amb …

Hi ha que representen al  FC Barcelona, al Real Madrid, a l’Espanyol; hi ha una del Betis, una altra de la Sagrada Família, una  altra  de…

Hi ha per a tots els gustos: de totes les mides i de tots els colors.

I a més la música és la cançó Sugar, Sugar del grup musical The Archies perquè el sucre és present en totes elles.

Esperem que us agradi.

Aquí podreu veure tres petits poemes sobre la mona de Pasqua.

Bon profit!!!!!

[slideshare id=12302072&doc=poemes-120406115514-phpapp02]

La tradició de menjar la mona el dilluns de Pasqua ve de lluny, però sabeu els seus orígens, la seva història?, ara l’explicarem.

La mona és un obsequi que es fa als infants de tot el Principat de Catalunya i País Valencià per Pasqua Florida, el primer dilluns després de la primera lluna plena de primavera. Està documentada almenys des del segle XV, tot i que es creu que es remunta a més antic. La forma i composició d’aquest pastís, que la tradició dicta que els padrins han de regalar als seus fillols, ha variat molt amb el temps. Sembla que antigament, quan es feia a casa, tenia forma de tortell i era feta amb pasta de pa. Fins ben entrat el segle XX s’hi posaven ous durs amb la closca pintada, un per cada any de l’infant a qui li era lliurada. En alguns llocs el pastís tenia forma de ninot amb les cames eixarrancades i amb l’ou a la boca o al ventre. És a mitjans del segle XIX quan les mones perden tota la seva senzillesa i la seva presentació es torna més complicada i més sofisticada.

La primera mona de Pasqua representativa d’una escena de la que es té notícia segons el costumari de Joan Amades data de 1875 i mostrava al conseller Joan Fiveller jurant fidelitat a la ciutat abans d’anar a vindicar el dret del ciutadà davant el rei Ferran d’Antequera.

Els valencians, així com molts menorquins, que van emigrar a Algèria durant el segle XIX i que en bona part es van establir a Orà, van portar-hi la mona i el costum d’anar a menjar-la al camp el dia de Pasqua.

A l’igual que el Carnaval i altres tradicions, els seus orígens no són clars, però es basen en d’altres de l’antiguitat com: les muníquies, celebracions gregues dedicades a la deessa Artemísia; les pascorals, festes que els pastors romans celebraven amb coques, o la festa cèltica de Beltene —el primer de maig—, quan s’ofrenaven tortells rematats amb ous.

Les pistes per saber d’on prové la paraula ens porten a l’àrab antic, on per mûna s’entenia un tribut d’arrendament de terres que es pagava amb coques, productes agrícoles i ous durs. D’aquesta llengua hauria passat al llatí, on l’ofrena prengué el nom de monus(present o ofrena). En llatí existeix també la paraula munda (plural de mundum), mot amb què es coneixien les paneres ornades i plenes d’objectes, particularment coques i pastissos, que els romans ofrenaven a Ceres durant el mes d’abril.

“Festes de Cincogèsima/també les de Nadal/les de Pasqua florida/són les millors de l’any.”

I ara us deixem un vídeo per si voleu fer-ne una!!!