Aquest dimarts anirem al cine Comedia a veure el documental ‘Camí a l’escola’, del director francès Pascal Plisson, que relata la història de quatre nens de diferents països del món que, tot i les dificultats que tenen per anar a l’escola, lluiten per tenir una educació que els permeti tenir més oportunitats en la vida.
La Zahira viu a l’Alt Atles, al Marroc, i tarda quatre hores a cobrir els 22 quilòmetres que la separen de l’escola. El Carlitos viu a la Patagònia argentina i tarda una hora i mitja a arribar al centre escolar i fa el trajecte a cavall amb la seva germana. Són dos exemples dels quatre casos que explica el documental ‘Camí a l’escola’.
El documental remarca la força de voluntat d’aquests nens, que tot i ser joves ja són conscients de la importància de formar-se.
Aquí us deixem uns vídeos d’una obra musical de Camille Saint-Saëns, un músic i compositor francès que va néixer el 1835, al segle XIX i va morir a principis del segle XX, l’any 1921.
Va començar a estudiar música amb la seva tieta Charlotte de ben petit , als dos anys. Als 11 anys va fer el seu primer recital en públic i dos anys més tard, el 1.848 , va començar a rebre classes al Conservatori de París.
Començà a composar el 1.852 guanyant un premi amb una Oda a Santa Cecília (la patrona de la música); a partir d’aquí entra en el circuit musical francès , coneixent molts músics. Amb el començament de segle va començar a fer gires per Estats Units i Sud-Amèrica . La seva obra més coneguda és “El Carnaval dels animals” , però també va composar simfonies , sonates i concerts .
El Carnaval dels animals, una obra que l’autor anomenà Gran Fantasia Zoològica per a dos pianos i orquestra, és un seguit de catorze fragments musicals que poden ser considerats com una faula musical; molts d’aquests fragments són un retrat humorístic de les composicions d’alguns compositors amics seus. La intenció de Saint-Saëns era compondre una obra per divertir-se i divertir els seus amics durant els dies de carnaval de l’any 1886. No va permetre mai que s’interpretés en públic mentre ell va viure. La primera audició pública tingué lloc un any després de la mort del compositor, l’any 1922.
Ara pots veure i escoltar els diferents fragments. Fixa’t en els instruments que interpreten les diferents músiques.