Un bloc a XTECBlocs. Aquest bloc està pensat per als alumnes de primer de Batxillerat que cursen el crèdit optatiu de Literatura Universal. Vam anar al teatre a veure la Plaça del Diamanat i els demano que comentin les seves impressions sobre la representació.
Us convido a escriure la vostra experiència després d’haver anat a veure La Plaça del Diamant divendres 14 de desembre al TNC.
Qui serà el primer/a?
Salutacions,
alba
8 thoughts on “La Plaça del Diamant”
laia
personalment l’obra em va agradar , al igual que el llibre!! pero crec que faltaven moltes de les coses important a destacar del llibre , tot i aixi va estar molt be i una molt bona experiència!! S’ha de repetir amb un altre obra jejeje
merci per tot alba!
Raquel!
hola!
Va estar molt bé, enacara que potser una mica llarg i el final no tant “fort” com en el llibre, però va estar bé!
La Plaça del Diamant sobretot em va agradar molt els decorats.També va haber-hi en el tercer acte una estona per riure i potser aixo és el que va fer que no sigues igual que al llibre però va estar guai i els actors van estar molt bé!
Anar a veure aquesta funció, ja des que es va proposar, em va semblar bona idea i una gran oportunitat per a tots, tan a nivell acadèmic com personal. La representació em va agradar moltíssim i, com que abans, al seu moment, només vaig llegir-ne un tros, no coneixia ni el desenvolupament ni el final. Igualment em va agradar, o potser més, que sense haver-lo acabat.
Els actors em van agradar tots molt. La inferioritat, la incertesa i la debilitat de la Colometa quedava ben representada. L’abús, la superioritat, el matracte psicològic o el procés el qual en Quimet acaba anul·lant la personalitat de la Natàlia, però, no estava tan ben narrat ni desenvolupat al llarg de l’obra com s’explica al llibre.
Els nens, el Toni i la Rita, quan són petits em van fallar una mica, és a dir, que estaven ben trobats i la interpretació seva era bona però els faltava vocalització i entonació. La Julieta, la miliciana, fa un paperàs i un monòleg absolutament brillat. Em van agradar molt també en Cintet, la senyora Enriqueta, la mare d’en Quimet i el senyor Antoni.
Els decorats eren genials, tant per fora, per la façana, com per dintre, on hi havia la seva casa. I també estava realment ben fet que ajuntessin dos decorats diferents girats per fer les estàncies de la casa. Després, altres decorats d’escenes extres com: casa la mare d’en Quimet, la botiga del senyor Antoni o el terrat amb el colomar estaven molt ben aconseguits, ja que focalitzaven l’acció en una part de l’escenari i els canvis es feien molt amens.
Els efectes especials, com les projeccions que es feien, de llum i de so, estaven molt ben sincronitzats. L’acústica de la sala va era bona. Cap acte es fa pesat.
Trobo que és molt encertada la representació d’aquesta obra, perquè és el 2008 l’any Rodoreda i és la millor manera de dedicar-li el millor homenatge a Mercè Rodoreda i perquè es una reivindicació catalanista pel prestigi internacional de la literatura catalana.
Martí Salvador Larrosa
Judith
El dia 14 de Desembre vam anar a veure l’obre de la plaça del diamant al TNC .
Va ser una experència ja que varam anar amb tren amb els amics fins a al TNC, no sabiem si arribariem, no sabien anar però finalment vam arribar i tots satisfets de la nostra busqueda vam entrar buscant a la nostra professora.
Un cop allà vam anar a menjar algu, ja que hi havia gana.
Més tard teniem ja d’estar presents a la on es situava la obra en qüestió , la sala estava plena de gent quan vam trobar les nostres cadires ens vam acomòdar.
La obra va començar amb una actuació de la Colometa, sola, explicant qui era , tots ja estavam en tensió per saber si la obra estaria bé o les 4 hores que ens venien cap endevant serien una pessadilla. Però no, de fet les 4 hores van passar com si res , els decurats estavan molt bé, eren originals i molt reals, la obra en si estava d’allò més bé.
És una obra emotiva, més ben dit dramàtica però els actos li donen un toc d’humor, un humor adult.
Una de les escenens més bones va ser quan a la Júlieta la van matar, la escena comença il·luminant només a la Colometa i a la Júlieta, la Colometa està més endevant i la Júlieta darrere comença a parlar quan de cop s’obren uns llums i es veuen unes quantes persones enfocant a la Júlieta amb armes, la matan, un soroll impactant.
Sempre m’havia preguntat com representarien els coloms, per a mi era un fenomen curiós, ja que pensava que no posarien coloms de veritat, però si, hi havien coloms de veritat dins d’unes gabies, quan volien reproduir el sorrol o si més no, l’escena dels coloms en moviment enfocavan a l’escenari un reproductor i es veien unes ombres de coloms i el soroll per a mi això va ser un punt a favor a la obra ja que estava molt ben pensat.
La obra en general va estar molt bé tot i que per a mi , les escenes del final els i fatava el punt del llibre, escenes que jo trobo que són molt importants dins la obra no hi són, però ja es sap que amb 4 hores no es pot representar un llibre sencer. Aquestes són les meves úniques queixes per l’ho de més és una obra que val la penar veure, una obra que recordaré sempre, la primera obra que vaig anar a veure per a mi sempre serà especial ja sigui per la companyia o per la gran obra, una obra en la qual jo aprecio molt.
Mireia Massagué
Divendres 14, el grup del crèdit de “Literatura Universal” i algú més, vam anar al Teatre Nacional de Catalunya per veure l’obra “La plaça del Diamant” de Mercè Rodoreda.
Vam arribar fins a Glòries amb metro i fàcilment vam trobar el TNC. És un teatre gran, amb diferents sales, molt maco.
Vam entrar a la “Sala Gran” i ens vam acomodar.
Va començar l’obra. Va començar amb la presentació de la Natàlia, la protagonista. Estava sola a l’escenari. Seguidament va seguir amb el ball de la plaça del Diamant. A l’escenari es veien edificis, molt ben montats, músics que tocaven i gent que ballava al ritme de la música. Els vestits eren molt adequats per a cada situació, t’ajudaven a comprendre més el fil de la història.
Al primer acte de l’obra es veu la transformació de Natàlia a Colometa per culpa d’en Quimet. En el teatre es reflecteix molt més la possessió del Quimet cap a ella que no pas en la novel·la. En aquest mateix acte es veu la casa dels dos enamorats. Està molt ben feta, amb les seves escales, el seu balcó..
El que em preguntava abans d’entrar a veure l’obra, era com farien el vol dels ocells. Em va agradar molt, com mitjançant la projecció de formes d’ocells i amb aquella llum, van fer un efecte de com si estiguéssim envoltats d’ocells.
En general l’obra em va agrada molt. Era un drama, però els persotnatges donaven un toc d’humor.
El que més em va agradar va ser l’escena en què la Natàlia recorda les paraules de la Julieta, i mentre’s ella parla, s’encén una llum i es veuen els homes que la volen afusellar. Em va impactar.
El que em va agradar menys va ser el crit “final”, crec que hauria d’haver sigut més fort i amb més sentiment, ja que representa que s’està alliberant del seu passat.
En definitiva, tothom hi va sortir molt satisfet.
Beatriz Aroca Lucena
LITERATURA UNIVERSAL
LA PLAÇA DEL DIAMANT
Quan l’any passat em van fer llegir La Plaça Del Diamant vaig ser incapaç dacabar-lo, però el divendres 14 de desembre vam anar amb el grup de literatura universal a veure l’obra al Teatre Nacional De Catalunya la meva perspectiva respecte La Plaça Del Diamant, va canviar.
El primer que em va sorprendre va ser l’escenografia, que era la millor que jo havia vist després d’això; la interpretació dels actors era esplèndida i et feia entrar directament en l’obra oblidant la multitud que hi havia al meu voltant. Més causes rellevants que em van fer canviar la meva perspectiva respecte l’obra: la història era bona, l’època de guerra i canvis polítics on estava inspirada i la manera que estava interpretada et feia posar els pels de punta. Sobretot la meva escena preferida: l’execució de la Julieta l’amiga de la Natàlia a ser el punt culminant del còctel d’emocions i sentiments que l’obra et feia sentir. Però en aquesta obra el punt més important és la metamorfosis de la Natàlia que va haver de canviar per força i espavilar-se com va poder, aquest fer em va sorprendre molt, millor dit em va emocionar ja que jo l’he tingut i el tinc molt a prop meu.
Tot plegat, el actor, l’obra, l’època, el rerafons de l’obra… em va fer sentir moltes coses; la por i el dolor, la diversió i la felicitat, tot una sèrie d’emocions contradictòries que provocaven escenes on reies i d’altres on ploraves. A més tot estava tan equilibrat que et deixava bocabadat, a la vegada que et feia pensar en una infinitat de coses.
Un altre punt a favor ( des de la meva opinió) es que trobo el teatre màgic, la interpretació en directe és fabulosa ja que els sentiments que et fa experimentar són molts diferents dels que et pot fer experimentar l’obra escrita.
En conclusió, ara La Plaça Del Diamant, m’agrada
adriana
Divendres 14 de desembre,un grup de nois i noies ens vam, decidir a anar al teatre a veure La Plaçs del diamant.
Un cop allà vam entrar i ens vam santar,jo anava amb la idea que l’obre seria avurrida i que no m’agaradaria.
Va comença el 1 acte,on es reflexa sobre tot que la Colometa ( Natàlia ) es deixa portar molt per l’altra gent,perque no té personalitat. Això es veu molt quan es casa amb el Quimet, perquè fa tot el que diu ell i no li deixa sortir amb ningú.
El 2 acte es més drama perquè parla sobre la guerra, la imatge que em va sorprendre més va ser la de la Julieta quan mor, es veu ella allà parlant sota la finestra, cridant la Colometa però ella no li fa cas. Quan la Julieta para de parlar sòbren els llums i es veuen com seet homes l’estan apuntant i la maten.
Per últim , el 3 acte és quan la Colometa es casa amb el senyor de la botiga i tanca tot el passat.
A mi aquesta obra em va agradar i em va passar molt ràpida, no es gens pesada. Després d’haver-la vist no penso que sigui avorrida, sinó que és interessat anar-la a veure.
aambros2Post author
Hola a tothom,
Us felicito pels comentaris que heu fet de l’obra. M’alegra veure que a la majoria us ha agradat. Ja sabeu que ara, cadascú de vosaltres ha de fer quatre rèpliques als comentaris que llegireu.
personalment l’obra em va agradar , al igual que el llibre!! pero crec que faltaven moltes de les coses important a destacar del llibre , tot i aixi va estar molt be i una molt bona experiència!! S’ha de repetir amb un altre obra jejeje
merci per tot alba!
hola!
Va estar molt bé, enacara que potser una mica llarg i el final no tant “fort” com en el llibre, però va estar bé!
La Plaça del Diamant sobretot em va agradar molt els decorats.També va haber-hi en el tercer acte una estona per riure i potser aixo és el que va fer que no sigues igual que al llibre però va estar guai i els actors van estar molt bé!
Comentari de “La Plaça del Diamant”:
Anar a veure aquesta funció, ja des que es va proposar, em va semblar bona idea i una gran oportunitat per a tots, tan a nivell acadèmic com personal. La representació em va agradar moltíssim i, com que abans, al seu moment, només vaig llegir-ne un tros, no coneixia ni el desenvolupament ni el final. Igualment em va agradar, o potser més, que sense haver-lo acabat.
Els actors em van agradar tots molt. La inferioritat, la incertesa i la debilitat de la Colometa quedava ben representada. L’abús, la superioritat, el matracte psicològic o el procés el qual en Quimet acaba anul·lant la personalitat de la Natàlia, però, no estava tan ben narrat ni desenvolupat al llarg de l’obra com s’explica al llibre.
Els nens, el Toni i la Rita, quan són petits em van fallar una mica, és a dir, que estaven ben trobats i la interpretació seva era bona però els faltava vocalització i entonació. La Julieta, la miliciana, fa un paperàs i un monòleg absolutament brillat. Em van agradar molt també en Cintet, la senyora Enriqueta, la mare d’en Quimet i el senyor Antoni.
Els decorats eren genials, tant per fora, per la façana, com per dintre, on hi havia la seva casa. I també estava realment ben fet que ajuntessin dos decorats diferents girats per fer les estàncies de la casa. Després, altres decorats d’escenes extres com: casa la mare d’en Quimet, la botiga del senyor Antoni o el terrat amb el colomar estaven molt ben aconseguits, ja que focalitzaven l’acció en una part de l’escenari i els canvis es feien molt amens.
Els efectes especials, com les projeccions que es feien, de llum i de so, estaven molt ben sincronitzats. L’acústica de la sala va era bona. Cap acte es fa pesat.
Trobo que és molt encertada la representació d’aquesta obra, perquè és el 2008 l’any Rodoreda i és la millor manera de dedicar-li el millor homenatge a Mercè Rodoreda i perquè es una reivindicació catalanista pel prestigi internacional de la literatura catalana.
Martí Salvador Larrosa
El dia 14 de Desembre vam anar a veure l’obre de la plaça del diamant al TNC .
Va ser una experència ja que varam anar amb tren amb els amics fins a al TNC, no sabiem si arribariem, no sabien anar però finalment vam arribar i tots satisfets de la nostra busqueda vam entrar buscant a la nostra professora.
Un cop allà vam anar a menjar algu, ja que hi havia gana.
Més tard teniem ja d’estar presents a la on es situava la obra en qüestió , la sala estava plena de gent quan vam trobar les nostres cadires ens vam acomòdar.
La obra va començar amb una actuació de la Colometa, sola, explicant qui era , tots ja estavam en tensió per saber si la obra estaria bé o les 4 hores que ens venien cap endevant serien una pessadilla. Però no, de fet les 4 hores van passar com si res , els decurats estavan molt bé, eren originals i molt reals, la obra en si estava d’allò més bé.
És una obra emotiva, més ben dit dramàtica però els actos li donen un toc d’humor, un humor adult.
Una de les escenens més bones va ser quan a la Júlieta la van matar, la escena comença il·luminant només a la Colometa i a la Júlieta, la Colometa està més endevant i la Júlieta darrere comença a parlar quan de cop s’obren uns llums i es veuen unes quantes persones enfocant a la Júlieta amb armes, la matan, un soroll impactant.
Sempre m’havia preguntat com representarien els coloms, per a mi era un fenomen curiós, ja que pensava que no posarien coloms de veritat, però si, hi havien coloms de veritat dins d’unes gabies, quan volien reproduir el sorrol o si més no, l’escena dels coloms en moviment enfocavan a l’escenari un reproductor i es veien unes ombres de coloms i el soroll per a mi això va ser un punt a favor a la obra ja que estava molt ben pensat.
La obra en general va estar molt bé tot i que per a mi , les escenes del final els i fatava el punt del llibre, escenes que jo trobo que són molt importants dins la obra no hi són, però ja es sap que amb 4 hores no es pot representar un llibre sencer. Aquestes són les meves úniques queixes per l’ho de més és una obra que val la penar veure, una obra que recordaré sempre, la primera obra que vaig anar a veure per a mi sempre serà especial ja sigui per la companyia o per la gran obra, una obra en la qual jo aprecio molt.
Divendres 14, el grup del crèdit de “Literatura Universal” i algú més, vam anar al Teatre Nacional de Catalunya per veure l’obra “La plaça del Diamant” de Mercè Rodoreda.
Vam arribar fins a Glòries amb metro i fàcilment vam trobar el TNC. És un teatre gran, amb diferents sales, molt maco.
Vam entrar a la “Sala Gran” i ens vam acomodar.
Va començar l’obra. Va començar amb la presentació de la Natàlia, la protagonista. Estava sola a l’escenari. Seguidament va seguir amb el ball de la plaça del Diamant. A l’escenari es veien edificis, molt ben montats, músics que tocaven i gent que ballava al ritme de la música. Els vestits eren molt adequats per a cada situació, t’ajudaven a comprendre més el fil de la història.
Al primer acte de l’obra es veu la transformació de Natàlia a Colometa per culpa d’en Quimet. En el teatre es reflecteix molt més la possessió del Quimet cap a ella que no pas en la novel·la. En aquest mateix acte es veu la casa dels dos enamorats. Està molt ben feta, amb les seves escales, el seu balcó..
El que em preguntava abans d’entrar a veure l’obra, era com farien el vol dels ocells. Em va agradar molt, com mitjançant la projecció de formes d’ocells i amb aquella llum, van fer un efecte de com si estiguéssim envoltats d’ocells.
En general l’obra em va agrada molt. Era un drama, però els persotnatges donaven un toc d’humor.
El que més em va agradar va ser l’escena en què la Natàlia recorda les paraules de la Julieta, i mentre’s ella parla, s’encén una llum i es veuen els homes que la volen afusellar. Em va impactar.
El que em va agradar menys va ser el crit “final”, crec que hauria d’haver sigut més fort i amb més sentiment, ja que representa que s’està alliberant del seu passat.
En definitiva, tothom hi va sortir molt satisfet.
LITERATURA UNIVERSAL
LA PLAÇA DEL DIAMANT
Quan l’any passat em van fer llegir La Plaça Del Diamant vaig ser incapaç dacabar-lo, però el divendres 14 de desembre vam anar amb el grup de literatura universal a veure l’obra al Teatre Nacional De Catalunya la meva perspectiva respecte La Plaça Del Diamant, va canviar.
El primer que em va sorprendre va ser l’escenografia, que era la millor que jo havia vist després d’això; la interpretació dels actors era esplèndida i et feia entrar directament en l’obra oblidant la multitud que hi havia al meu voltant. Més causes rellevants que em van fer canviar la meva perspectiva respecte l’obra: la història era bona, l’època de guerra i canvis polítics on estava inspirada i la manera que estava interpretada et feia posar els pels de punta. Sobretot la meva escena preferida: l’execució de la Julieta l’amiga de la Natàlia a ser el punt culminant del còctel d’emocions i sentiments que l’obra et feia sentir. Però en aquesta obra el punt més important és la metamorfosis de la Natàlia que va haver de canviar per força i espavilar-se com va poder, aquest fer em va sorprendre molt, millor dit em va emocionar ja que jo l’he tingut i el tinc molt a prop meu.
Tot plegat, el actor, l’obra, l’època, el rerafons de l’obra… em va fer sentir moltes coses; la por i el dolor, la diversió i la felicitat, tot una sèrie d’emocions contradictòries que provocaven escenes on reies i d’altres on ploraves. A més tot estava tan equilibrat que et deixava bocabadat, a la vegada que et feia pensar en una infinitat de coses.
Un altre punt a favor ( des de la meva opinió) es que trobo el teatre màgic, la interpretació en directe és fabulosa ja que els sentiments que et fa experimentar són molts diferents dels que et pot fer experimentar l’obra escrita.
En conclusió, ara La Plaça Del Diamant, m’agrada
Divendres 14 de desembre,un grup de nois i noies ens vam, decidir a anar al teatre a veure La Plaçs del diamant.
Un cop allà vam entrar i ens vam santar,jo anava amb la idea que l’obre seria avurrida i que no m’agaradaria.
Va comença el 1 acte,on es reflexa sobre tot que la Colometa ( Natàlia ) es deixa portar molt per l’altra gent,perque no té personalitat. Això es veu molt quan es casa amb el Quimet, perquè fa tot el que diu ell i no li deixa sortir amb ningú.
El 2 acte es més drama perquè parla sobre la guerra, la imatge que em va sorprendre més va ser la de la Julieta quan mor, es veu ella allà parlant sota la finestra, cridant la Colometa però ella no li fa cas. Quan la Julieta para de parlar sòbren els llums i es veuen com seet homes l’estan apuntant i la maten.
Per últim , el 3 acte és quan la Colometa es casa amb el senyor de la botiga i tanca tot el passat.
A mi aquesta obra em va agradar i em va passar molt ràpida, no es gens pesada. Després d’haver-la vist no penso que sigui avorrida, sinó que és interessat anar-la a veure.
Hola a tothom,
Us felicito pels comentaris que heu fet de l’obra. M’alegra veure que a la majoria us ha agradat. Ja sabeu que ara, cadascú de vosaltres ha de fer quatre rèpliques als comentaris que llegireu.