TENIA TRES OVELLES.

Havia una vegada un pastor que tenia 3 ovelles. Per la nit dormien i pel dia sortien a pastar, és a dir, a menjar.. Quan va arribar l’estiu, el pastor, va veure, que les pobres ovelles passaven molta calor. I va decidir pelar-les… Pelar, vol dir tallar.

Va agafar la màquina de tallar i va intentar començar amb la primera ovella. Però, no va poder, doncs, la màquina no funcionava..

Autor: Abdelaaziz

Publicat dins de 2n d'ESO, Abdelaaziz Es Salydy | Deixa un comentari

Quan arriba l’estiu, roba de cotó!

 

Conec una persona, que té les coses clares.. Quan arriba l’estiu es posa roba de cotó, doncs, és molt fresca!… I quan arriba l’ hivern, es posa roba de llana, doncs, abriga molt!.. Aquesta persona té les coses clares.

Autor: Alex

Publicat dins de 2n d'ESO, Alex Andrade | Deixa un comentari

El polièster es fa amb petroli.

 

Conec una noia molt simpàtica, molt simpàtica, que parla molt bé, que escriu molt bé, que camina molt bé. Aquesta noia era molt treballadora i és molt treballadora. Quan sigui més gran jo vull casar-me amb ella..

Jo ara treballo de mecànic.. El meu germà treballa en una fàbrica que fa roba de polièster. Ja sabeu que el polièster, es fan amb petroli.. La noia de la que us he parlat treballa en una botiga venent roba.. Diu que a la seva botiga la majoria de les coses, o són de llana o són de cotó.

Autor: Abdessamad

 

Publicat dins de 2n d'ESO, Abdessamad | Deixa un comentari

Lletja per fora, però, bonica per dins.

 

Una família vivia en una casa molt vella. Lletja per fora, però, bonica per dins.. En aquesta casa tots treballen. Cada un fa el que pot: L’avia fa jerseis de llana. . Així, amb les agulles llargues.. El pare condueix una furgoneta. La mare escombra, neteja i cuina. . . I el fill treballa en un mercat. El fill guanya molts diners i pensen comprar-se una casa nova.

Autora: Siham

Publicat dins de 2n d'ESO, Siham Ben Amar | Deixa un comentari

Una mare i dos fills.

Una mare i dos fills. Els tres viuen en una casa que té 5 peces: Un menjador, un bany, dos dormitoris i una cuina.. El petit té una jaqueta de cotó i el gran té una jaqueta de polièster..

Un dia el gran li va dir al petit: Hem d’anar a la botiga. Li comprarem a la mare una catifa de llana. Li comprarem una catifa de llana, perquè la posi al seu dormitori, doncs, comença a fer fred.

Autor: Florin

Publicat dins de 2n d'ESO, Florin Barbu | Deixa un comentari

Jo tinc 3 ovelles..

Jo tinc 3 ovelles. Amb la llana de les meves 3 ovelles, em faran dos jerseis: un jersei per mi i l’altre per la meva mare.

Em sobrarà llana, si voleu, demaneu….

Autor: Brando

Publicat dins de 2n d'ESO, Brando | Deixa un comentari

QUAN JO ERA PETITA

Fa 6 o 8 anys, quan jo era petita, ningú m’havia parlat de les fibres.. Sabia que havia roba, però no sabia que havia fibres..

Un dia vaig anar amb la meva mare a la botiga.. La meva mare volia comprar llana per fer-me un jersei.. Vaig veure unes boles i vaig preguntar: Què és això? La botiguera em va mostrar la bola o madeixa i em va dir que això era llana, fibra o fil de llana, que servia per fer roba d’hivern, que la llana la treien de les ovelles.. .

Quan va veure la cara que posava, em va dir: Les ovelles, tenen el cos cobert de llana, per protegir -se del fred durant l’ hivern i quan arriba l’estiu, se la tallem i amb ella, amb la llana, vull dir, fem fils o fibres i amb les fibres aquestes que veus, podem fer un jersei o un abric.

Autora: Chaimae..

Publicat dins de 2n d'ESO, Chaimae Hassoun | 1 comentari

HI HA CABRES I OVELLES

Conec una persona que viu en una granja.. A aquesta granja hi ha cabres i ovelles.. Ella sap que amb la llana de les ovelles es poden fer abrics, jerseis, bufandes, catifes, ..

Aquesta persona voldria saber més coses sobre les fibres.. I sovint consulta l’enciclopèdia.. Ja sabeu que una enciclopèdia és un llibre gran, on es pot trobar de tot.

Autora: Souhaila

Publicat dins de 2n d'ESO, Souhaila Zaaj | Deixa un comentari

UN DISSENY DE MOHAMED

Autor: Mohamed

Publicat dins de Mohamed | Deixa un comentari

UNA ANELLA AL MELIC

Havia una vegada una noia que era molt bonica. Era la més bonica del seu carrer.  Tots la miraven quan passava.. Aquesta noia volia unes arrecades..  Volia adornar les seves orelles amb unes arrecades..
Aquesta noia, volia posar-se unes arracades, però, la seva mare li va dir:  No, no!.. No vull que et foradin les orelles.. Arracades no!..
La noia es va enfadar.. Es va enfadar molt..   I va prendre una decisió.   Al dia següent, quan les botigues van obrir les seves portes, va anar  a una d’elles i li va dir al botiguer:  “Vull una anella pel melic”..  La noia va pensar que si  es posava  l’anella  o arracada al melic, la seva mare no la veuria..

Autor: Mohamed Ikne

Publicat dins de Mohamed | Deixa un comentari