La primera setmana de Setembre. Un parell de nois de 14 i 15 anys respectivament, van apropar-se a la casa abandonada. Venien de la ciutat.. Volien entrar a aquesta casa perquè la gent deia que dins hi havia coses: mobles antics, joguines cares, eines rares, llibres, instruments musicals, i màquines del segle passat.. Van veure que les portes i les finestres estaven tancades.. El noi del cabell curt, el dels pantalons estrets, el més inquiet, el que més parlava, el que té un somriure que et fa desconfiar, si si, aquest noi, va agafar una pedra i després d’ una dotzena de cops, va aconseguir trencar el vidre i la fusta d’una finestra.
Van entrar dins de la casa. I van veure coses estranyes: Els mobles semblaven vius.. les joguines caminaven. Les eines treballaven ( Per exemple, el Martell donava cops i el tornavís girava) , dels instruments musicals sortia música. El noi del cabell curt tenia por i l’altre estava aterrit. Marxem d’aquí, anem, anem, van dir els dos!.. Els dos ho tenien clar: Mai més tornarien a entrar en una casa abandonada..
Autor: D.G.P. Sabadell Ampliació de Btissam