Benvinguts al bloc del Departament de Clàssiques de l’IES Rafael Campalans.
En aquest espai hi trobareu tot allò relacionat amb les assignatures de llatí i grec, tant d’ESO com de Batxillerat: actualitat, textos, exercicis i les activitats que fem a classe (presentacions, recreacions, fotos, audios…).
Aquest espai preten ser col.laboratiu i de participació. Per donar-vos la benvinguda i encoratjar-vos a participar-hi, mireu aquest video de la pel.lícula “El club de los emperadores” sobre la importància de la cultura clàssica i deixa un comentari dient què n’opines del que diiu el Sr. Hundert (així practiquem i ens acostumem a uilitzar el bloc):
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=fowOx86MN5c[/youtube]
Χαῖρε!
Crec que el fet de que no se’n parli o que s’oblidi amb el temps no significa per res que no han contribuït bé al món però cada un ho ha fet d’una manera diferent. Crec també, que mai s’obliden, que els seus noms queden, si no, no parlaria del exemple que ha donat el professor. M’entres una persona recordi el seu nom, no s’haurà perdut del tot.
Trobo que és un gran mèrit que et recordin durant tants i tants anys però això es un privilegi que pocs es poden permetre, com per exemple les ments privilegiades que ha citat el professor.
Tot i que recordem el nom de dictadors i assassins que han contribuït al món d’una manera poc ètica però tot i així els hi hem donat el privilegi de mantenir viu els seus noms.
Jo vull i espero contribuir al món de la millor manera possible, no sé com però trobo que serà un honor que d’aquí milers anys la gent parli de una Sara Boubes que va canviar el món.
Però de moment intentaré millora “el meu propi món”.
Hola Albert!! sóc en Marc Zamora, respecte al vídeo que ens has ensenyat avui, pensu que el que ens vol fer entendre el professor és que quan alguna persona en aquest cas aquell rei de l’antiga grècia feien coses per el bé de tothom no s’en parla i passa a l’oblit, ja no s’en parla més.
En la meva opinió puc dir que diu aquest mestre és que els grans genis coneguts són recordats i han fet història han contribuït i han transmès la seva saviesa cap a la resta de la humanitat. Els grans filòsofs o altres personatges importants són recordats per fer el bé. I que hem de ser recordats per treure el màxim partit del que fem i aplicar la saviesa i els coneixements en coses que siguin positives i bones en conjunt de la gent.
En la meva opinió aquest video mostra afirmacions força interessants que fan qüestionar-te el que penses fer en el futur i com contribuir amb la població, jo personalment m’agradaria contribuir fent un gran descobriment històric.
En un moment del fragment de la pel•lícula “El club de los Emperadores” un alumna llegeix la placa que està situada d’amunt de la porta. En aquesta placa hi ha una humil bibliografia sobre Shutruk-Nahunte. Tot i així, els alumnes no saben qui és ja que com diu el professor les accions d’aquest personatge no van contribuir al bé comú, es a dir, els fets que va fer no tenen cap mena de valor avui en dia. D’aquesta manera els actes o la història de Shutruk Nahunte no estan recollides en ningun llibre d’història.
Com a mencionat el Sr. Hundert han hagut diverses persones que han contribuït a la historia, tal com diu en al vídeo Aristòtil, Sòcrates o Platón que van ser grans filòsof i científics de l’Antiga Grècia. Com podem veure en el vídeo hi ha altres persones que han aportat fets o pensaments determinats a la història com ara, Cèsar, August, Platón, Cicerone, Sòcrates, entre d’altres.
Mai ha sigut la meva prioritat contribuir a la història ni a què em recordessin després de la mort. Tot i així m’agradaria aportar alguna cosa en l’àmbit de la pau o del bon funcionament de la societat.
La millor manera per contribuir a la pau, es començar a fer accions per molt petites que siguin. Com per exemple dedicar temps a recordar que tots els éssers humans tenim els mateixos drets i les mateixes necessitats, deixant de banda el lloc d’origen, el colors de la pell, de diferent ideologia o creença…
En un futur no molt llunyà, m’agradaria col•laborar en algun tipus d’associació, com ara la ONG o la Unicef per poder ajudar a les persones més necessitades. D’aquesta manera podria contribuir d’alguna manera a la pau.
Aristòtil, Cèsar, Plató, Sòcrates… tots ells, van marcar la nostre historia ja que han sigut recordats fins els nostres dies, però jo crec que qualsevol persona pot marcar la historia, no fa falta que et recordin per sempre com a ells, només fa falta canviar el mon a millor.
Sobre la pregunta de: ¿Com penso contribuir? No m’interessa que la gent em recordi, però en la historia del mon hi vull contribuir escrivint i que d’aquesta forma la gent pugui imaginar i viure el que hi ha en els llibres.
-Lidia-
Jo estic d’acord amb el que diu el Sr. Hundert perquè un cop la gent mor ja ningú se’n recorda d’ella en canvi si son gent que han fet alguna cosa a la vida si que continuaran sent a la historia.
A mi la gent se’n recordarà de mi com una bona actriu.
Fadwa El Khoulati
Aquest tros de la películ·la ”el club de los emprenadores” em sembla molt interessant per el diàleg que tenen el professor amb els alumnes. Crec però, que el professor és una mica massa estricte. Això que diu de que els antics grecs com Aristòteles van fer coses importants i que per això encara els recordem i els seguirem recordan fa pensar molt, ja que per exemple penso: què podria fer jo o algun dels meus companys perquè els futurs humans ens recordin d’aquesta manera? La veritat no ho sé, però a mi m’agradaria que em recordessin per alguna cosa de les que m’agraden, com la música.
Hola, nois,
molt interessants els comentaris. Us felicito per les vostres aportacions i us animo a que en el futur continueu participant. N’han sortit coses interessants i, sobretot, heu tingut un moment de reflexió personal important.
Bravo!
Albert
Hola a tots,
Sobre el vídeo, podria dir, remarcant el que diu el professor, que no tothom qui ha fet alguna cosa per la societat o que ha marcat la nostra història ha sigut recordat el seu nom. D’acord, els grans filòsofs, per exemple, sí que ho han sigut, però com es veu a la pel·lícula, el rei que va fer una conquesta, com que no va ser pel bé comú, ningú l’ha volgut recordar.
Aquest aspecte no el trobo just, i em passa el mateix alrevés. Per què una persona que hagi fet, matat, ferit a la societat mereix el seu nom en la història?
Jo sincerament no crec que aparegui mai el meu nom en la història, però si així sigués, espero que sigui per fer coses bones, i no per haver fet mal al meu entorn. Suposo que seria per haver fet algun avenç, descobriment o senzillament per lluitar per la justícia.
Gràcies.
Mar Sagué
Respecte pel què fa al fragment d’aquesta pel•lícula penso que cal contribuir d’una manera molt important per ser recordat. Durant el llarg de tota l’historia molta gent ha contribuït de moltes maneres i no són recordats.
Personalment contribuiria en qualsevol cosa, sempre i quan sigui bona. Tampoc m’és necessari que em recordi molta gent, només amb què em recordi la gent a la qual estimo i m’estimen faig prou.
Carles i Mar, gràcies per les vostres aportacions. Espero que en el futur pugueu fer grans coses i que no caigueu en la damnatio memoriae.
Albert
En la meva opinió aquest vídeo m’ha fet reflexionar. Al principi pensava que seria molt pessat i parlaria de coses que no entendria peró a mesura que va anar avançant m’anava agradant i se’m convertia força interessant. A mi m’indigna molt que a vegades mostrin i fagin entresortir a persones que li fan un mal a la societat i deixin de banda a persones que han salvat alguna vida. Tampoc has de ser un gran filosof per ser bo per la societat, a vegades només cal una bona acció. Crec que no és tan important fer-te notar tant, jo crec que si fas una cosa bona és pel bé dels altres i no tindria que ser només per a que tots t’admirin.
Si em recordessin al futur m’agradaria que fos per haver inventat una llei o per haver fet justícia amb algun inocent que tots creien culpable i jo tenia moltes proves del contrari però no se no m’importa tant haver de sobresortir. El mèrit de les coses que s’ho portin qui s’ho mereix.