Coneguem a l’escriptora Mercè Rodoreda a partir d’aquestes preguntes
1. On i quan va néixer Mercè Rodoreda i Gurguí?
2. Què opina Gabriel Garcia Marquez, Premi Nobel de Literatura, de l’autora catalana?
3. Qui va marcar la infantesa de Mercè Rodoreda, inculcant-li un profund sentiment d’estima per la seva terra i l’amor per les flors?
4. En començar la Guerra Civil Espanyola, quines eren les activitats literàries de Mercè Rodoreda?
5. Quina és la primera novel·la que publicà Mercè Rodoreda i per la qual va guanyar l’any 1937 el premi Creixells?
6. Què explica l’escriptora sobre els motius del seu exili?
7. Quant de temps pensava ella que duraria aquest exili? On es va exiliar?
8. El 1940, quan va esclatar la Segona Guerra Mundial, Mercè Rodoreda ha de fugir de París. Què n’opina ella del fet d’ésser una persona exiliada?
9. En quina ciutat de l’exili Mercè Rodoreda va escriure la seva obra més aclamada: La plaça del Diamant? Quin any va ser publicada?
10. Què explica l’autora sobre els seus records d’adolescent, parlant de la plaça del Diamant?
11. Quan i on es va instal·lar Mercè Rodoreda en tornar a Catalunya?
1barcelona 10 d octubre de 1908
1. Barcelona, 10 d’octubre de 1908
2. escrivia un catalá esplèndit, unas novel·les belles i dures
1. Barcelona, 10 d’octubre de 1908
3. el seu avi
4. a les revistes
5. Aloma
6. Es va exiliar perquè s’havia destacat d’alguna manera com a defensora de les idees republicanes.
7. Pensava que duraria entre 6 i 7 mesos. S’exilià primer a Paris i més tard a Ginebra.
8. “Ser un exiliat és sentir-te sense país. Per a un artista, un escriptor …
una vida difícil, èpoques dolentes.
9. La va escriure a Ginebra (Suïssa). Va ser publicada el 1962.
10. “Quan tenia 13 o 14 anys, una festa major amb els meus pares …
vàrem anar a seguir carrers. Ells no em deixaven ballar i jo em desesperava.
Quan vàrem arribar a la plaça del Diamant, que era una meravella, era el
somni de la meva vida veure un envelat com una capsa de música, vaig
acabar plorant de frustració i per aquest motiu vaig iniciar la meva obra
amb el ball i donant-li el nom de la plaça”
11. Va tornar l’any 1972, instal·lant-se a Romanyà de la Selva (Baix
Empordà).
5. Aloma
6. Es va exiliar perquè s’havia destacat d’alguna manera com a defensora
de les idees republicanes. En les seves paraules: “El que s’havia
compromès una mica, encara que no era de cap partit; el sol fet de
col·laborar en revistes comunistes i socialistes i pel fet d’escriure en
català et marcava de seguida”
7. Pensava que duraria entre 6 i 7 mesos. S’exilià primer a Paris i més tard a Ginebra.
8. “Ser un exiliat és sentir-te sense país. Per a un artista, un escriptor …
una vida difícil, èpoques dolentes … .T’humanitza. Es importantíssim per
formar-te i tenir una capacitat més humana, viure malament”
9. La va escriure a Ginebra (Suïssa). Va ser publicada el 1962.
10. “Quan tenia 13 o 14 anys, una festa major amb els meus pares …
vàrem anar a seguir carrers. Ells no em deixaven ballar i jo em desesperava.
Quan vàrem arribar a la plaça del Diamant, que era una meravella, era el
somni de la meva vida veure un envelat com una capsa de música, vaig
acabar plorant de frustració i per aquest motiu vaig iniciar la meva obra
amb el ball i donant-li el nom de la plaça”
1. Barcelona, 10 d’octubre de 1908
2. escrivia un catalá esplèndit, unas novel·les belles i dures
3. el seu avi
4. a les revistes
1. Barcelona, 10 d’octubre de 1908
2. escrivia un catalá esplèndit, unas novel·les belles i dures
3. el seu avi
4. a les revistes