Lourdes Escobar. El meu blog

Va estudiar magisteri a Barcelona i a la Escuela Central de Magisterio de Madrid. La seva inquietud per aprendre la va portar a apropar-se a la Institución Libre de Enseñanza, a estudiar posteriorment a l’Institut Rousseau de Ginebra i a conèixer de prop les noves propostes pedagògiques en diverses escoles europees.

Desenvolupà una gran tasca divulgadora dels nous corrents educatius, i la seva gran capacitat organitzadora la va portar a ser la primera directora de l’Escola de Bosc, a la secció de nenes, càrrec que ocupà entre 1914 i 1930. Posteriorment, des del 1930 fins al 1939, va ser-ho del Grup Escolar Milà i Fontanals, del Patronat Escolar de Barcelona.

Els principis pedagògics de Rosa Sensat passen pel respecte integral a la persona, la integració del joc al currículum i el gaudi estètic. Usava els fets quotidians per a ensenyar els continguts escolars, lluny d’academicismes, en el que després s’anomenaria aprenentatge significatiu. Pensava que la base de l’educació sorgeix a les etapes d’infantil i primària i que per això calia una bona formació dels mestres, per poder dotar tots els alumnes amb les eines necessàries per a seguir aprenent.

Trasbalsada pel desenvolupament de la guerra i l’arribada del franquisme, la van jubilar el 1939 després de ser depurada pel règim i apartada de feines de responsabilitat per la seva ideologia propera a la catalanitat i el progressisme.

El 1921 va rebre l’encàrrec de dissenyar el pla d’estudis de l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona i establí un programa força ampli per a les dones obreres i les de classe mitjana. La seva activitat es concretà també en diversos cursos i conferències als estudis normals de la Mancomunitat, a les escoles d’estiu i a l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona. Participà en importants congressos com el I Congrés Nacional d’Ensenyament Primari a Barcelona (199), el III Congrès International d’Enseignement Ménager, a París (1922), i al Congrès des Écoles Nouvelles, a Niça (1923).

Per haver desenvolupat una important tasca a Catalunya, tant a nivell de divulgació de nous corrents i experiències, com per la seva capacitat d’organització de centres escolars, portà a un col·lectiu de mestres, liderats per Marta Mata i Garriga a fundar l’any 1965 l’Escola de Mestres Rosa Sensat.

Francesca Bonnemaison va néixer a Barcelona el 1872. Filla d’un matrimoni de la burgesia catalana, es va casar amb Narcís Verdaguer, un advocat i polític catalanista, a través de qui va poder entrar als cercles intel•lectuals i polítics de la ciutat. Dona forta i emprenedora, va proposar la creació d’una biblioteca per a dones treballadores el 1909: la primera Biblioteca Popular de la Dona a Europa. Tal va ser l’èxit de l’espai, que un any més tard va crear l’Institut de la Cultura de Dones, un centre pioner en la seva època que oferia conferències i classes sobre temes tan diversos com ara feminisme, taquigrafia, costura, delineació o educació física. Les classes eren comparables a les de la universitat —on les dones encara no tenien accés— i incloïen matèries tècniques o científiques que fins llavors no havien estat al seu abast.

Olympe de Gouges era membre d’ una família de la petita burgesia, modesta, i va rebre una educació il·il·lustrada. Va escriure nombrosos textos i obres de teatre en defensa dels drets polítics i civils de les dones. Amb l’ esclat de la Revolució Francesa es va posicionar al costat dels revolucionaris, però es va indignar en constatar que la nova constitució no atorgava el dret a vot a les dones. Per fer públic el seu descontentament, va escriure un projecte de Declaració de Drets de la Dona i la Ciutadana on defensava entre d’ altres el dret a divorci. De tendència moderada, es va oposar a la pena de mort contra el rei Lluís XVI. Durant el Terror va ser acusada de reialista i guillotinada al 1973.

Durant la croada contra la Corona d’Aragó, no va dubtar en vestir-se d’home i fer un presoner de guerra francès que va entregar a Pere el Gran.

Na Mercadera, obra d’Antoni Caba
Wikimedia commons

El 1285, l’Empordà no era una comarca idíl·lica. La vida dels pagesos era dura, i per la seva situació estratègica, camí de França, era escenari de tensió i batalles. A Peralada hi vivia una dona que ha passat a la història gràcies al fet que Ramon Muntaner —també peraladenc— en va parlar a la seva Crònica com a protagonista d’un fet “meravellós”. Li deien na Mercadera, i segons Muntaner, que la coneixia personalment, era “fort esperta fembra, e gran e alta”. Una dona corpulenta i decidida que no va permetre que els embolics dels nobles li impedissin fer vida normal, i encara més: en va saber treure profit. Vestida d’home Aquells anys, Catalunya vivia la croada contra la Corona d’Aragó, que va impulsar el nou papa Martí IV després que Pere el Gran ajudés els sicilians a expulsar la dinastia dels Anjou de la seva illa. Un dels episodis d’aquell conflicte es va viure a Peralada, on els francesos van posar setge després que el rei hi instal·lés el seu quarter general. Això, és clar, dificultava la vida quotidiana dels veïns del poble, que no podien ni accedir amb seguretat als horts que tenien als afores. Na Mercadera, però, va decidir intentar-ho. Per això es va vestir d’home i, armada amb llança, espasa i escut, va anar a collir les cols que necessitava. Tot anava bé fins que va sentir el so d’uns picarols: eren dels guarniments d’un cavall francès que havia caigut, amb el seu genet, a un rec proper. Na Mercadera s’hi va acostar, va clavar la llança a la cuixa del soldat i li va dir “cavaller, rendiu-vos o morireu”. Botí de Guerra Al cap d’una estona, el rei Pere va observar atònit com aquella pagesa disfressada li lliurava un presoner. Sembla que s’ho va fer explicar diverses vegades. Na Mercadera va rebre el botí de guerra tal com li pertocava: el cavall i les armes del presoner, i també el rescat que en va pagar l’Exèrcit de França. Poc temps després, el rei va marxar del poble, i Peralada va ser arrasada pel foc. Quinze anys després, amb el poble ja reconstruït, l’heroïna hi va morir amb 55 anys.

http://www.sapiens.cat/ca/notices/2016/04/na-mercadera-una-dona-guerrera-a-peralada-6449.php

Las mujeres vikingo eran líderes y guerreras

http://www.lavanguardia.com/cultura/20170909/431159142287/mujeres-vikingo-lideres-guerreras.html

Una prueba de ADN es todo lo que ha hecho falta para demostrar que los historiadores estaban equivocados. Los restos mortales del que se pensaban era un poderoso vikingo ha resultado ser, en realidad, el cuerpo de una mujer cuya vida podría haber inspirado las aventuras de la princesa guerrera Xena. Los científicos se equivocaron en el sexo, pero acertaron en su origen y labor: era vikingo y no sólo combatió en batallas, sino que pudo liderarlas.

El esqueleto fue hallado en una tumba descubierta y excavada por el arqueólogo sueco Hjalmar Stolpe a finales de siglo XIX, y desde entonces se asumió que correspondía al cuerpo de un hombre. Se le había dado sepultura a mediados del siglo X junto con armas mortales y dos caballos, elementos indicadores de los guerreros más laureados.

Su cuerpo fue enterrado junto con armas mortales y dos caballos, elementos indicadores de los guerreros laureados

Los arqueólogos e historiadores que trabajaron en el descubrimiento dejaron constancia de los resultados de la investigación -a cargo de las universidades de Uppsala y Estocolmo- en el American Journal of Physical Anthropology, pero ahora una segunda investigación ha tirado por tierra los anteriores estudios.

Hace unos años, la osteóloga Anna Kjellström de la Universidad de Estocolmo, advirtió que el esqueleto tenía pómulos finos y huesos de cadera propios de una mujer, por lo que se procedió a realizar una análisis de ADN que confirmó las sospechas.

“En realidad es una mujer de unos 30 años y bastante alta, mide alrededor de 1,70 metros de altura”, declaró a ‘The Local’ la arqueóloga Charlotte Hedenstierna-Jonson de la Universidad de Uppsala, directora de esta última investigación.

El descubrimiento marca la primera prueba genética de que las mujeres eran guerreras vikingas, según la publicación científica Phys.org. Las nuevas conclusiones indican que era una poderosa líder militar. En su tumba encontraron una espada, un hacha, una lanza, flechas de armadura, un cuchillo de batalla, escudos y dos caballos, además de una especie de juego de mesa en su regazo con el que se habrían planificado las batallas.

Los pómulos y la cadera del esqueleto llevaron a la osteóloga Anna Kjellström a pedir una prueba de ADN

En 2014, otro estudio publicado en la revista ‘Early Medieval Europe’ echó por tierra la creencia popular de que las mujeres vikingas permanecían en los territorios ya conquistados y su único rol era ocuparse de las granjas mientras los hombres libraban las guerras. La investigación concluyó que las mujeres no sólo no permanecían en un segundo plano, sino que podrían haber igualado en número a los hombres en los campos de batalla.