El nom real de Gerda Taro era Gerda Pohorylle, una jove jueva que havia fugit de l’ Alemanya nazi i que refugiada a França va decidir viatjar a Espanya per donar suport a la República i lluitar contra el feixisme. Es va convertir en una fotoperiodista reconeguda que va trobar la mort al conflicte que cobria amb les seves fotografies. Durant molts anys ha estat oblidada o a l’ ombra de Capa, la seva parella sentimental. Després de 80 anys cal que rebi l’ homenatge que es mereix.
Hellé Nice. La primera dona que va triomfar al volant.
Desgraciadament el món del motor és encara avui un reducte masculí on les dones han estat invisibilitzades i ignorades, sovint sexualitzades i fins i tot utilitzades com un reclam publicitari durant les competicions o les presentacions de nous models de cotxes o motos. Llegint l’ article del diari Ara descobrireu dones sorprenents que trencant tabús es van arriscar a endinsar-se en un món eminentment masculí, com a conductores i inventores.
Segueix l’ enllaç i llegeix l’ article.
https://www.educaciontrespuntocero.com/recursos/mujeres-filosofas-estudiar-aula/78607.html
El 9 de noviembre, se celebra el Día del Inventor en honor al cumpleaños de la actriz e inventora Hedy Lamarr (1914-2000). Lamarr fue inventora de la primera versión del espectro ensanchado que permite las comunicaciones inalámbricas a larga distancia. Su caso, como el de otras muchas inventoras, es el de una minoría en cuanto a registro de patentes de inventos en España, donde solo el 10% corresponde a mujeres.
Sin embargo, en la historia y en la actualidad ha habido mujeres que han conseguido con sus invenciones que el mundo experimente cambios en tecnología, economía y hasta en la manera de vivir y crecer como Sociedad
Las mujeres han desarrollado inventos que son ahora objetos que tienen presencia en nuestro día a día, como el parabrisas de Mary Anderson (1866-1953), el lavavajillas de Josephine Cochrane (1839-1913), el ‘tippex’ de Bette Nesmith (1924-1980) o los pantis y el sujetador de Julie Newmar (1933).
Otros inventos tuvieron influencia directa en el desarrollo de las sociedades y en mejorar la calidad de vida de las personas. Entre los creados por mujeres destacan los medicamentos que desarrolló Gertrude Elion (1918-1999), las máquinas de escribir y coser de Beulah Louise Henry (1887-1973), que supusieron un impulso para la industria, la primera central telefónica de conmutación automática que creó Erna Schneider Hoover (1926) o el método pedagógico de Maria Montessori (1870-1952).
La primera patente concedida a una mujer en España fue para Fermina Orduña de Madrid, cuyo invento era un carruaje especial para la venta al público de leche de burra, vaca o cabra y le fue concedida la protección de esta durante cinco años en mayo de 1865.
El Monasterio de Pedralbes expone por primera vez en España dos centenares de acuarelas de la artista, asesinada en Auschwitz en 1943. La exposición se puede visitar del 17 de octubre del 2018 al 17 de febrero del 2019
Autorretrato de Charlotte Salomon de 1942
Charlotte Salomon Foundatio
El jurado del Premio Nacional del Cómic, ha propuesto a la valenciana Ana Penyas para ser galardonada con el Premio Nacional del Cómic, correspondiente a 2018, por la novela gráfica ‘Estamos todas bien‘ (Salamandra), donde reivindica la memoria de sus abuelas. . El premio está dotado con 20.000 euros y tiene como objeto distinguir la mejor obra de esta especialidad publicada en cualquiera de las lenguas del Estado durante el año 2017.El jurado ha elegido esta obra, la primera novela gráfica de esta autora, por “rescatar, a partir de una historia familiar, la voz de una generación silenciada; por la innovación y la frescura de la puesta en escena gráfica, además de la habilidad para integrar recursos del cómic y de otros medios”.
Frederica Montseny i Mañé (Madrid, 12 de febrer de 1905 – Tolosa, 14 de gener de 1994), política i escriptora, va ser una líder anarquista afiliada a la CNT. Va ser ministra durant la Segona República Espanyola i la primera dona ministra d’Espanya.
Des del seu càrrec de ministra de Sanitat i Assistència Social en el govern de Largo Caballero, va organitzar nombrosos projecte: llars d’ infants, protecció de malalts, llei d’ avortament, … Aturà, com a delegada governamental a Barcelona, els Fets de maig del 1937 i sofrí un atemptat.
Obligada a exiliar-se a França va tornar a Catalunya el 1977. Va continuar amb la seva militància anarquista fins a la seva mort al 1994.
El 1975, l’assemblea general de l’ONU va declarar oficialment el 8 de març Dia Internacional de la Dona. Va ser un 8 de març de l’any 1857 quan un grup de treballadores tèxtils decidir sortir als carrers de Nova York per protestar per les miserables condicions en què treballaven. Seria una de les primeres manifestacions per lluitar pels seus drets laborals.
El 25 de març de 1911, es va incendiar la fàbrica de camises Shirtwaist de Nova York. Un total de 123 dones i 23 homes van morir. La majoria eren joves immigrants que tenien entre 14 i 23 anys. Va ser el desastre industrial més mortífer de la història de la ciutat i va suposar la introducció de noves normes de seguretat i salut laboral als EUA.
Els morts tenien jornades laborals de 9 hores diàries més set hores els dissabtes per un sou que avui equivaldria a entre 166 i 285 dòlars a la setmana. Segons l’informe dels bombers, els treballadors no van poder escapar perquè els responsables de la fàbrica havien tancat totes les portes d’escales i de les sortides, una pràctica habitual llavors per evitar robatoris.
Abans d’aquesta data, als EUA, el 28 de febrer de 1909 Nova York i Chicago ja van acollir un acte que van batejar amb el nom de ‘Dia de la Dona’, organitzat per destacades dones socialistes com Corinne Brown i Gertrude Breslau-Hunt. A Europa, va ser el 1910 quan durant la II Conferència Internacional de Dones Socialistes, celebrada a Copenhaguen amb l’assistència de més de 100 dones procedents de 17 països, es va decidir proclamar el Dia Internacional de la Dona Treballadora. Darrere d’aquesta iniciativa estaven defensores dels drets de les dones com Clara Zetkin o Rosa Luxemburg. No van fixar una data concreta, però sí el mes: març.
Com a conseqüència d’aquesta cimera de Copenhaguen, el mes de març de 1911 es va celebrar per primera vegada el Dia de la Dona a Alemanya, Àustria, Dinamarca i Suïssa. Es van organitzar mítings en els quals les dones van reclamar dret a votar, a ocupar càrrecs públics, a treballar, a la formació professional i a la no discriminació laboral. Coincidint amb la primera guerra mundial, la data es va aprofitar a tot Europa per protestar per les conseqüències de la guerra.
La celebració es va anar ampliant progressivament a més països. Rússia va adoptar el Dia de la Dona després de la Revolució russa de 1917. El van seguir molts països. A la Xina se celebra des de 1922, mentre que a Espanya es va celebrar per primera vegada el 1936.
No va ser fins a 1975 quan l’ONU va institucionalitzar el 8 de març com a Dia Internacional de la Dona. Amb un objectiu, que avui dia segueix vigent: lluitar en pro de la igualtat, la justícia, la pau i el desenvolupament.
Harriet Chalmers Adams (22 d’octubre de 1875 – 17 de juliol de 1937) va ser una exploradora, escriptora i fotògrafa estatunidenca. Va viatjar durant molts anys a Amèrica del Sud, Àsia i el Pacífic sud a principis del segle XX i va publicar-ne quaderns de viatge a revistes com National Geographic. Va ser reconeguda per les conferències que feia sobre els seus viatges, en les que utilitzava làmines en color i pel·lícules.
Malgrat no tenir una formació reglada, era una lectora àvida i va viatjar a pràcticament tota l’Amèrica llatina, seguint les rutes dels viatges de Cristòfor Colom i els conqueridors espanyols. Com a corresponsal de guerra va ser l’única dona que va enviar cròniques des del Front occidental de la Primera Guerra Mundial.
Va ser la primera presidenta de la Societat de Dones Geògrafes, fundada el 1925, i és àmpliament reconeguda com l’exploradora més important del seu temps.
Font: Viquipèdia