Diari de l’Ester

   
15 de Gener de 2007
Estimat diari,
Avui, dia del meu aniversari, començo a escriure aquest diari. Me l’ha regalat la meva tia Enriqueta i m’ha explicat que ella també en va tenir un quan tenia la meva edat.
No sé com començar. Potser que primer em presenti:
Em dic Ester i avui faig 15 anys. Visc a Vilarodona de Vallcarca amb la meva família: el meus pares, la meva àvia, el meu germà Cristian, 5 o 6 peixos i un periquito. 
Estic estudiant 2n d’ESO (vaig repetir un curs) a l’insti del poble, però els estudis no em van massa bé. A la primera avaluació me’n van quedat tres: mates, música i estudi alternatiu. Em va caure una bona bronca i des de les hores que tinc una professora particular que ve dos cops per setmana a casa a ajudar-me amb les mates.  
Bé, deixem el tema de les notes i parlem dels meus amics. La Tere i la Sandra són les meves millors amigues de l’insti. Anem cada dia juntes a classe (la Tere viu al mateix carrer que jo i després anem a buscar a la Sandra que viu més avall). 
També estan el Bernat i el Jordi. El Jordi és un any més gran que jo i ja ha acabat l’ESO. Ara està fent un mòdul de grau mig per ser mecànic de cotxes. Per les tardes  treballa unes hores en el taller del seu pare. Aquesta tarda m’ha trucat per felicitar-me i convidar-me a anar amb ell a la discoteca “Màxims”. Sort que no m’ha vist, doncs m’he posat vermella com un tomàquet!. Què guai!!! A l’insti tothom parla d’aquesta discoteca perquè fa poc que la van obrir i es veu que està d’allò més bé. La Tere i la Sandra no han anat i segur que es moren d’enveja quan els expliqui. 
  
 M’ha dit que em passarà a buscar amb la moto cap a les 7 de la tarda i tornarem a les 12 perquè la discoteca està una mica lluny del poble. 
Tot rutllava d’allò més bé fins que li he explicat a la meva mare. D’entrada m’ha dit que no però després de molt insistir m’ha dit que li preguntés al meu pare. He pensat que el meu pare seria molt més fàcil de convèncer i he aprofitat per fer-ho després de sopar i bufar les espelmes del meu aniversari. Però… la negativa ha estat més rotunda que la de la meva mare. No tan sols m’ha dit que n’hi pensar en pujar a la moto del Jordi, sinó que de tornar a les 12 de la nit ni parlar-ne. Li he intentat explicar que Màxims estava una mica lluny i que trigaríem una estona en tornar i que les 12 no era tant tard. – N’hi parlar-ne!! – ha dit cridant. Per postres la meva àvia ha aprofitat per ficar-hi la cullerada i afegir: – En Jordi? Aquell de les grenyes i la arracada? No fa per tu aquell noi! – Gràcies àvia el teu comentari només ha servit per ficar més llenya al foc. 
Tot plegat ha acabat amb un cop de porta i ara estic tancada a la meva habitació escrivint les primeres planes del meu diari.
Quin aniversari!!! Em sembla que això de fer 15 anys no em fa pas gaire gràcia.
Però… i ara com m’ho faig per poder anar el dissabte amb el Jordi???
Què faries tu si fossis l’Ester?
T’ha passat alguna cosa semblant amb els teus pares?
A quina hora creus que ha de tornar a casa?
Creus que és perillós anar amb moto?
  
   
   

3 thoughts on “Diari de l’Ester”

  1. Danilo

    Si jo fos l’Ester no faria res per que estic d’acord amb la seva mare per que anar amb la moto és perillós. Es perillós anar amb la moto per que en una discoteca es consumeix alcohol i si vas amb la moto deprés de cosumir alcohol pot passar un accident.
    També jo estic d’acord amb l’hora que hi ha que retornar a casa. A les dotze de la nit és molt tard i també és una mica perillós per que li poden robar els lladregots.

    Una vegada em va passar algo semblant. La meva mare no em va deixar sortir a jugar futbol amb el meu equip, i després va trucar el meu pare i vaig parlar amb la meva mare. La meva mare em va deixar sortir per anar a jugar amb el meu equip.

    Jo penso que l’hora de retornar a casa és a les deu de la nit perque aquesta hora tot és tranquil.

    Jo penso que si és perillós anar amb la moto perque a les dotze de la nit és fosc.

  2. Patricia González

    Yo em quedaria a casa meva mirant la televisió perquè és molt tranquil estar a casa i, a més, no podria escapar-me.
    També telefonaria al Jordi i li diria que podem quedar un altre dia més d’hora i anar a donar una volta en moto portant casc;li explicaria que els meus pares no em deixen sortir de casa per la nit i menys que vagi amb moto i torni a les dotze, perquè és molt perillós.
    No m’ha passat una cosa com aquesta amb els pares.

    Yo tornaria a les deu de la nit, com a molt tard. És molt perillós anar amb moto sense casc, però si portes al casc posat no es perillós.

    Patricia González Martínez

  3. Jordi Muntané

    Doncs el teu pare te raó, anar amb una moto de dues rodes es perillos perqué tens possibilitat de que caieu i us moriu.Recorda que amb dues persones es multiplica el pes, es millor anar amb quad o no beure res de alcohol a la disco sinó la palmas, sobretot portar sempre casc.El meu pare unes quantes vegades m’ha dit que no,peró sabia que la disco que anava era una mica a prop i llavors em va dir que com a molt tornes a la 1 de la nit i no beure de alchol i asi ho vaig fer i ara confia més amb mi…Bueno adéu
    Jordi Carles.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *