LA DEFICIÈNCIA AUDITIVA.
- Concepte
- Classificació.
- Les NEE de l’alumnat sord.
1. Concepte.
Hem de començar definint que és la deficiència auditiva. Segons definicions acceptades per la comunitat mèdica un deficient auditiu és “aquella persona amb qualsevol disfunció o alteració quantitativa en la correcta percepció auditiva”.
S’han utilitzat molts termes per a referir-se a les deficiències de caràcter auditiu: des del terme mut al de sordmut i, posteriorment, sord. El terme hipoacúsic produeix matisos respecte al sord, ja que un subjecte hipoacúsic és aquell que ha perdut audició, però la seva adquisició del llenguatge ha sigut normal, mentre que l’alumne sord és aquell a qui la falta d’audició ha impedit l’adquisició normal del llenguatge.
Deficiència auditiva, sordesa i hipoacúsia, es consideren termes sinònims o almenys així s’utilitzen per regla general. En l’àmbit educatiu s’ha considerat la deficiència auditiva i la sordesa com a sinònims i s’ha designat amb el terme hipoacúsia o hipoacúsic a aquelles persones amb una audició funcional. Al llarg del tema utilitzarem el terme “deficiència auditiva” per referir-nos a ambdós.
Hipoacúsia. Quan l’audició és funcional, amb pròtesi o sense ella, permet l’adquisició del llenguatge oral, encara que, amb dificultat a l’articulació, lèxic i estructures. Aquestes dificultats depenen del grau de deficiència auditiva que es pateixi.
Sordesa. Quan l’audició no és funcional, ni per a la vida ordinària, ni per a l’adquisició del llenguatge oral per via auditiva. En general es considera sord profund a aquell alumne que, fins i tot amb una bona amplificació, té com a principal sistema d’interacció amb el mon el canal visual.
No volem acabar aquest punt sense esmentar una altra diferència important entre sords i hipoacúsics. Des de fa anys investigadors i persones sordes han assenyalat la importància de considerar a la comunitat sorda com un grup cultural amb entitat pròpia i llengua comuna. Per a ells una persona sorda és aquella que, amb independència de la seva pèrdua, se sent part de la comunitat sorda, coneix el seu llenguatge i comparteix les seves peculiaritats culturals, peculiaritats que estan relacionades amb el paper predominant de l’experiència visual
Seguint aquest plantejament, Anderson diu que l’existència de la llengua de signes així com activitats socioculturals basades en ella, ens ha de portar a reconsiderar la noció del dèficit auditiu i tenir en compte que en un grup de sords, quan es comuniquen entre ells en llenguatge de signes, no hi ha sentiment de minusvalidesa. Una gran part de sords adults no se senten deficitaris, sinó senzillament diferents.
2. Classificació.
A continuació classificarem la deficiència auditiva atenent a diferents criteris.
Classificació segons la seva etiologia.
La deficiència auditiva pot ser deguda a causes hereditàries o a causes exògenes. Són, perquè, de dos tipus: congènites i adquirides.
a) Congènites.
El nen naix amb la deficiència auditiva, per diverses causes:
Deficiència auditiva d’origen genètic o hereditari. És difícil demostrar la seva etiologia. Pot ser constitucional (sordesa simple) o pot anar unida a malformacions.
Es pot deure a una deformació congènita de l’oïda mitjana o de l’oïda extern, o a una generació hereditària del nervi auditiu.
Deficiència auditiva d’origen prenatal. L’oïda s’està formant fins al sext mes. Durant aquest temps és sensible a tot tipus d’agressions.
Afecten el desenvolupament de l’embrió. Les embriopaties estan relacionades amb malalties infeccioses de la mare: rubèola, pallola, galteres, etc., o amb hemorràgies durant l’embaràs.
Deficiència auditiva d’origen perinatal o neonatal. Es produeixen en el moment del part. Poden ser degudes a prematuritat, anòxia o traumatismes obstètrics.
b) Adquirides.
El nen les adquireix després de nàixer (sordesa postnatal) o més tard, i poden tindre el seu origen en lesions o afeccions infantils, que poden ser:
Causes infeccioses: meningitis, otitis, etc.
Causes tòxiques: antibiòtics, corticoides, etc.
Causes traumàtiques: ruptura del lòbul temporal.
Alteracions metabòliques: diabetis.
Classificació segons el moment d’aparició.
L’impacte de la carència auditiva sobre l’adquisició del llenguatge està evidentment condicionat per l’edat en què un es queda sord. No és el mateix perdre l’audició abans que després d’haver adquirit el llenguatge oral. La data d’aparició de la sordesa és una dada fonamental. Quan el nen ha conegut un desenvolupament normal durant diversos anys, les dificultats de readaptació són d’un altre orde. A partir dels sis anys d’edat els mecanismes del llenguatge i del raonament abstracte tenen més probabilitat de romandre adquirits. Atenent a aquest criteri ens trobaríem amb:
a) Prelocutives (les que apareixen abans que el nen parli).
b)Perilocutives (sordesa que s’inicia en el període d’aprenentatge del llenguatge, entre l’any i els tres anys).
c) Postlocutives (les que apareixen amb posterioritat al desenvolupament del llenguatge). Es desenvolupa quan el nen ja posseeix el llenguatge oral. No obstant, cal distingir entre els nens amb sordesa adquirida durant els 2/3 anys, dels que l’adquireixen a una edat més avançada, ja que la parla i la dominància cerebral no estan encara consolidades i no poden desenvolupar un llenguatge intern.
Classificació segons la localització de la lesió.
Qualsevol efecte o condició que afecti la progressió del so cap a l’oïda interna es coneix com:
a)Sordesa conductiva o de transmissió.
És el resultat d’una deficiència en el funcionament de l’oïda externa o mitjana per malaltia, trauma o malformació. Presenta problemes en el procés de transmissió mecànica del so. La seva causa sol estar en pertorbacions del funcionament de la trompa d’Eustaqui, pertorbacions nasofaríngies, o pertorbacions causades per infeccions cròniques.
Els defectes produïts en l’oïda externa afecten per igual a totes les freqüències. El conducte auditiu extern pot quedar taponat amb cerumen, cosa que impedeix la conducció d’ones sonores cap al timpà.
Els defectes en l’oïda mitjana donen lloc a una pèrdua major de sensibilitat respecte a les baixes freqüències.
Aquest tipus de sordesa pot estar relacionada amb un mal aireig de la caixa timpànica (vegetacions). Tots aquests problemes de sordesa de transmissió tenen tractaments quirúrgic u otorrino.
Si s’acudeix a temps, estes deficiències auditives potser no necessiten intervenció logopèdica. Dins d’estes es troben les hipoacusies de l’oïda externa produïdes per inflamació del conducte, obstruccions, malformacions, etc.
La pèrdua auditiva provocada per una alteració en la conducció del so és de tipus quantitatiu, és a dir, afecta el grau d’audició i no a la qualitat de la mateixa.
b) Sordesa de percepció o neurosensorial.
Deficiències auditives produïdes per disfuncions i/o problemes en l’oïda interna o a les vies d’accés al cervell, generalment en les cèl·lules ciliades de la còclea. Comporta una pèrdua permanent més o menys greus d’intensitat i de qualitat en l’audició, i una distorsió en la forma d’oir.
Les pèrdues auditives provocades solen ser estables i afecten no sols a la quantitat del so, sinó també a la qualitat.
No només el nen sent menys, a més la seva audició residual és selectiva.
Tenen restes auditives només en certes freqüències que no sempre es troben compromeses en la comunicació parlada.
Les deformacions del parla són importants i significatives. Solen ser deficiències auditives profundes amb alteracions afegides.
c) Sordesa mixta. Es tracta d’una deficiència tant de la transmissió com de la percepció. Encara que li arribi el so, no ho percep.
Els verdaders problemes de la parla es donen en la sordesa de percepció, i van sempre lligats a trastorns de comunicació i de comportament.
Classificació segons les oïdes afectades
Dèficit auditiu unilateral: es presenta en una sola oïda.
Dèficit auditiu bilateral: es presenta en ambdues oïdes.
Classificació segons el grau de pèrdua auditiva.
Segons el grau de pèrdua auditiva. S’estableixen les categories següents.
– Audició normal. Aquells nens que presenten un llindar de sons a 20db. Perceben la parla sense dificultat.
– Deficiència auditiva lleu. El llindar se situa entre els 20-40 dB. Poden tindre una escolaritat normal amb l’ajuda d’una pròtesi i una intervenció logopèdica. Gràcies a aquestes ajudes poden tindre una bona articulació.
– Deficiència auditiva mitjana. El llindar està entre 40-70 dB. Aquests nens amb ajuda d’una pròtesi, poden adquirir el llenguatge oral, encara que amb dificultat. Necessiten una gran estimulació auditiva i una intervenció logopèdica intensa.
– Deficiència auditiva severa. El llindar està entre els 70-80 dB. No aconsegueix una adquisició espontània del llenguatge oral. Pot aparèixer un llenguatge artificial. La intervenció logopèdica tractarà de desenvolupar el llenguatge oral, augmentar-ho i aconseguir almenys una estructura mínima del llenguatge.
– Deficiència auditiva pregona. El llindar és superior a 90 dB. La intervenció logopèdica s’ha de realitzar durant tota l’escolarització. El llenguatge és totalment artificial. Presenten una gran dificultat per a rebre missatges per via auditiva. Si no reben una reeducació no adquiriran el llenguatge oral.
Dins aquesta sordesa hi ha quatre graus.
1r Grau: fins 4.000 Hz
2n Grau: fins a 2.000 Hz
3r Grau: fins a 1.000 Hz
4t Grau o cofòsi: fins a 750 Hz. Aquest grau suposa la pèrdua total de l’audició.
- Les Necessitats Educatives Especials de l’alumnat sord.
Les necessitats educatives de l’alumnat sord, de forma genèrica, es poden classificar
en 3 àmbits:
- Aspectes comunicativo-lingüístics
- Necessitat d’adquirir/desenvolupar un codi lingüístic (oral i/o signat)
- Necessitat d’establir comunicació amb els altres (iguals o adults)
- Necessitat de descobrir, accedir i consolidar la lectoescriptura com a eina de
comunicació i informació
- Aspectes d’accés al currículum i aspectes metodològics
- Necessitat d’accedir al currículum
- Necessitat d’accedir a la informació de l’entorn
- Necessitat d’aprendre i d’utilitzar el codi escrit com a mitjà d’accés al currículum
- Necessitat d’establir relacions cognitives i de generalitzar coneixements més enllà
de l’experiència directa i la concreció
- Necessitat d’avaluar el coneixement independentment de la forma lingüística
- Aspectes personals i socials
- Necessitat d’establir relacions socials variades
- Necessitat d’assolir una autonomia i independència personal
- Necessitat d’elaborar un autoconcepte positiu
Avui volia presentar-vos un material que fa temps que ha estat editat però que és força interessant per tenir una informació senzilla, útil i ràpida sobre la sordesa i la sordceguesa. Aquest és una guia per a famílies però a nivell informatiu totes les persones com mestres o professionals de l’educació poden aprofitar-se d’ella.
L’enllaç és el següent:
http://www20.gencat.cat/…/sordesa_sordceguesa.pdf