Sputnik: la missió russa.

Per Narcis Marineac

El satèl·lit Sputnik formava part del Programa Sputnik. Aquest programa va ser una sèrie de missions espaials no tripulades llençades per la Unió Soviètica a finals dels anys 1950 per demostrar la viabilitat dels satèl·lits artificials en òrbita terrestre. El nom “Sputnik” (“Спутник”) ve del rus i significa “satèl·lit” o “company de viatge”.

• L’Sputnik 1 fou llençat el 4 d’octubre de 1957.

• L‘Sputnik 2 es va llençar uns mesos després portant a bord el primer passatger viu , una gossa anomenada Laika. Els plans no contemplaven un retorn segur , cosa que va fer de Laika la primera víctima de l´espai.

• El primer intent de llençar l’Sputnik 3 va fallar, el 3 de febrer de 1958 ; però el segon el 15 de maig va ser tot un èxit , transportant tota una sèrie d´aparells d’investigació geofísica. La grabadora que portava va fallar , fent impossible medir la radiació dels cinturons de Van Allen.

• L’Sputnik 4 es va posar en òrbita dos anys després, el 15 de maig de 1960.

• L‘Sputnik 5 va ser llançat el 19 d’agost del mateix any, portant a bord els gossos Belka i Strelka, 40 ratolins, 2 rates i diverses plantes. La nau va tornar un dia després amb tots els animals sans i estalvis.

Tots els Sputnik van ser posats en òrbita pel vehicle de llançament R-7, dissenyat originàriament per a dur míssils bal·lístics. La sorpresa del llançament de l’Sputnik 1, seguit de la fallada espectacular dels primers llançaments del projecte americà Vanguard, va impactar als Estats Units, els quals van respondre de seguida amb el llançament de diversos satèl·lits incloent-hi els del Projecte Explorer. Aquest èxit dels russos va accelerar la creació de la NASA (National Aeronautics and Space Agency) i va ocasionar una pujada d’inversions per part del govern dels EUA en recerca i educació científica.

[kml_flashembed movie=”http://www.youtube.com/v/NSQmU-5opsk” width=”425″ height=”350″ wmode=”transparent” /]

Qui va ser Laika?

Per Lina Marcela Restrepo Villa

Abans d’enviar humans a l’espai, es van fer proves amb els animals. La primera va ser Laika, una gossa russa. Els americans hi van enviar ximpanzés i aranyes. La rata Hector i la gata Félicette eren franceses.

La gosseta Laika va ser el primer ésser viu llançat a l’espai. Va viatjar a bord de Sputnik 2. Laika va morir al cap de poques hores per la calor que feia dins la nau.

Laika, la gosseta astronauta, es va fer tan famosa i estimada que el russos van inventar-se que havia sobreviscut a l’espai durant una setmana.

[kml_flashembed movie=”http://www.youtube.com/v/fwgL1npmjYs” width=”425″ height=”350″ wmode=”transparent” /]

Escolteu la cançó que el grup espanyol Mecano va dedicar a Laika.

Yuri Gagarin: el primer humà a l’espai.

Per Sara Valentina Peña Jaramillo

Cosmonauta i coronel d’aviació rus. Fomat inicialment com afonidor ingressà a l’escola militar d’aviació de Chadov i conseguí el grau de tinent. Esdevingut pilot de proves, entrà en l’equip de cosmonautas (nom que el russos donen als astronautes) en entrenament.

Tripulà el vehicle “Vostok I’’ i fou el primer home en fer un vol orbital (12 d’ abril de 1967). A més de tots els seus mèrits, Gararin tenia l’avantatge de ser baixet: la càpsula Vostok I era molt petita.

El 1962 fou anomenat diputat del soviet suprem, i sis anys més tard morí d’accident d’aviació. Un cràter de la cara oculta de la Lluna porta el seu nom.

Valentina Tereshkova: la primera dona a l’espai.

Per Hanane Baba

1963: la primera dona l’ espai, Valentina Tereshkova, cosmonauta soviètica, va ser la primera dona a viatjar a l’ espai. Va ser escollida entre un grup de cinc dones que havien estat entrenades per vol a bord de la Bostok 6, que va orbitar la Terra durant tres dies. En total, la seva nau va fer 48 voltes al voltant del planeta. Després d’ella, dones d’arreu del món han viatjat a l’espai, però Valentina Tereshkova segueix sent l’unica que va viure aventura total sola en la seva en la seva nau.

[kml_flashembed movie=”http://www.youtube.com/v/fdVtdLaFmKQ” width=”425″ height=”350″ wmode=”transparent” /]

Programa Soyuz:

Per Jessiel Loayza Calderón

Soiuz (en rus Союз, «unió») és una nau espacial (primer soviètica i ara russa) i també el coet portador que la col·loca en òrbita. La nau espacial Soiuz és un model de nau espacial tripulable que forma part del programa espacial Soiuz de l’antiga Unió Soviètica. La nau Soiuz pot transportar una tripulació de fins a tres membres i és llançada pel vehicle de llançament Soiuz. Aquest vehicle de llançament ha sigut utilitzat per a enviar a l’espai varies missions externes al programa Soiuz, incloent missions científiques de l’Agència Espacial Europea (ESA) com recentment la sonda Mars Express.

El programa Soiuz va ser creat per Sergei Korolev, el dissenyador principal del programa espacial soviètic durant la cursa espacial. En el seu primer vol tripulat, Soiuz 1 (abril de 1967), la nau va estavellar-se contra el terra desprès de la reentrada, provocant la mort del seu únic tripulant, Vladímir Komarov. Ha servit per a transportar tripulacions a les stacions espacials Saliut, Mir i l’Estació Espacial Internacional. La Soiuz va ser dissenyada també per a missions tripulades a la Lluna en el marc dels programes Zond i N1/L3.

Des de 1980 s’utilitza el model perfeccionat anomenat Soiuz T i des de 1986 el model Soiuz TM, dissenyat inicialment durant la construcció i utilització de la estació espacial Mir. El 2002 va ser introduïda la variant Soiuz TMA, utilitzada per Rússia per a transportar astronautes fins l’ISS, servint, a més a més, com a vehicle d’emergència per a l’estació.

La Soiuz ha sigut utilitzada com a base per a dissenyar la família de naus automàtiques Progress. En l’actualitat, la construcció de la nau la duu a terme l’empresa Energia.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/kQ2x0JrhRc4" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Què és la NASA?

Per Leticia Anabel Cejas Balcas

Organisme dels EUA encaregat de coordinar, dirigir i impulsar els programes civils d’investigació aerospacial. La NASA fou legalment creada per l’octubre del 1958 (National Aeronáutic and Space Act) sota l’impuls de l’American Rocket Society i de la National Academy of Sciences. Té la seu central a Washington.

Els programes d’investigació són duts a terme, d’una banda, per contracte i subcontracte amb universitats, i de l’altra, en centres d’investigació propis. Les recerques es centren especialment en:

1. Els camps del vol espacial tripulat (llançadora espacial, estacions espacial).
2. La ciència espacial (física i astronomia, exploració planetària i lunar, coets llençadors).
3. Les aplicacions espacials (meteologia, control de contaminació, recursos terrestres, física de sol i dels oceans, telecomunicacions).
4. La tecnologia aeronàutica, espacial i nuclear.
5. L’aprofitament no convencional de fonts d’energia.
6. La utilizació de la tecnologia espacial en altres camps.

La NASA disposa de nombroses instal·lacions, agrupades entre l’Office of Space Science and Applicatips (ciènces espacials aplicades ) l’Office of Mandet Space Fligh (vols espacials tripulants), l’Office of Avanced Research and Tecnology (investigació i tecnologia avançada) i l’Office of Tracking and Data Acquisition (seguiment i adquisició de dades).

Voleu saber el que està passant a l’espai? Premeu aquí per anar a la web de la NASA.

El programa Gemini.

Per Mariam Maghrane Fakri

El 1964, els Estas Units iniciaven el seu segon programa espacial tripulat, el Gemeni.

En total, va comprendre deu vols que van tenir lloc al llarg de dos anys. Les càpulses que portaven dos homes, i els vols van ser mes llargs.

El 1965 el programa va aconseguir que Ed White un astronauta nord-americà sortís de la seva nau Gemeni 4 per fer un passeig espacial.

A més, es va superar el repte d’acoplar dues naus a l’espai, el 1966: la Gemeni 8, amb Neil Armastrong a bord, es va unir a un coet no tripulat.

Aquestes maniobres van ser essencial pels futurs viatges a la Lluna.

[kml_flashembed movie=”http://www.youtube.com/v/qzcLyBzscqg” width=”425″ height=”350″ wmode=”transparent” /]

El programa Apol·lo:

Per Luis David Aguirre Ruiz

El programa Apol·lo fou la culminació dels dos projectes nord-americans anteriors, el Mercury i el Geminis. El seu objectiu fou col·locar l’ésser humà sobre la superfície lunar. El coet llançador fou l’immens Saturn V, amb una alçada de 110 metres i un pes de 2000 tones.

Els sis primers vols de l’Apollo foren llançaments de prova no tripulats.

Vols tripulats del Projecte Apol·lo abans de l’arribada a la Lluna:

Apol·lo 7:

El primer vol tripulat del programa Apollo fou l’Apol·lo 7. Fou llançat el mes d’octubre de 1968 i estigué a l’espai exterior durant onze dies. Tripulat per Schirra, Eisele i Cunningham, la seva missió era fer proves en la càpsula i diverses maniobres d’encesa del motor principal de l’SPS. Per llançar aquest Apol·lo, es féu servir el Saturn IB, un coet més petit que el Saturn V. El motiu era que l’Apol·lo 7 només havia d’orbitar al voltant de la Terra.

Apol·lo 8:

El 21 de desembre de 1968, es llançà l’Apol·lo 8 per tal d’estudiar les possibilitats de realitzar un allunatge. El tripulaven Borman, Lovell i Anders, comandant, pilot del mòdul de comandament i pilot del mòdul lunar respectivament, tot i que aquest darrer només era un pilot hipotètic degut al fet que la nau no portava aquesta etapa en ser aquesta missió una prova. Tres dies més tard, la nau quedà satelitzada en una òrbita lunar estabilitzada a 112 quilòmetres de la superfície, orbitaren 10 vegades al seu voltant durant 20 hores i, procedint a la encesa del SPS, sortiren de l’òrbita lunar per retornar a la terra el dia 27, després d’haver estat 147 hores a l’espai.

Apol·lo 9:

El més de març de 1969, entre els dies 3 i 13, l’Apol·lo 9 realitzà les proves del mòdul lunar al voltant de la Terra. El mòdul lunar, tripulat per McDivitt i Schweickart se separà del mòdul de comandament. Tot seguit, per tal de simular l’enlairament de la Lluna, se separaren els dos components del mòdul lunar, i finalment, es realitzà l’unió de la part superior del mòdul lunar amb el mòdul de comandament, on es trobava l’astronauta Scott, i es reuniren tots tres en aquesta nau.

Apol·lo 10:

El mes de maig de 1969, es llançà l’últim vol de prova abans del que seria el punt culminant del programa Apol·lo. El astronautes Stafford, Young i Cernan partiren amb l’Apol·lo 10 per a fer l’assaig general. Stafford i Cernan descendiren fins a 15 quilòmetres de la lluna, situats en aquest punt, es varen desfer de la fase descendent i tornaren a pujar per unir-se al mòdul de comandament com si tornessin de la superfície lunar.

El vol tripulat del Projecte Apol·lo que va arribar a la Lluna: Apol·lo 11.

Vols tripulats del Projecte Apol·lo després de l’arribada a la Lluna: Apol·lo 12, Apol·lo 13, Apol·lo 14, Apol·lo 15, Apol·lo 16 i Apol·lo 17.

[kml_flashembed movie=”http://www.youtube.com/v/K8UlesWSIsA” width=”425″ height=”350″ wmode=”transparent” /]