L'Edat Mitjana

• Jo, Comte Guifré el Pelós, Comte d’Urgell i Cerdanya, Comte de Barcelona i Girona, Comte de Conflent i Comte d’Osona, us saludo novament.

• Pensàveu que m’havia oblidat de vosaltres ?

• Potser no recordàveu el pacte signat ?

• Aquí em teniu, davant de la porta d’entrada del Monestir de Santa Maria de Ripoll a punt de tornar al meu sepulcre per descansar eternament. Però abans, vull reconèixer-vos la feina que heu fet durant tot aquest temps ja que heu complert satisfactòriament el vostre compromís.

• Com recordareu, vaig deixar un representant meu perquè us guiés dia rere dia, us donés un cop de mà quan el necessitéssiu i perquè us animés i us acompanyés en aquesta aventura. He estat en contacte amb ell, el “Guifré Virtual”, i m’ha anat informant de tot el que heu fet.

• En aquest recorregut heu descobert la nissaga dels Comtes i Reis catalans, heu conegut com eren els castells medievals, heu simpatitzat amb un rei anglès, us heu convertit en experts de les diferents classes socials, heu investigat sobre l’alimentació, la medicina, les malalties, l’arquitectura, la música, la pintura, …i gràcies a vosaltres jo també he pogut saber quins han estat els esdeveniments que s’han succeït després de la meva mort.

• Per aquest motiu, amb els poders que m’atorga el meu títol de Comte, us convoco a l’acte que tindrà lloc el proper dimecres a la tarda en aquest “Gimnàs” vostre, per retre-us homenatge i concedir-vos el títol de “Castlans” de cadascun dels comtats que heu defensat i administrat durant tot aquest temps.

“Qui invenit amicum, invenit thesaurum”

El Comte Guifré el Pelós es  presenta novament al gimnàs del centre per acomiadar-se definitivament. Entre comentaris i preguntes, i després de l’entrega d’un document que acredita la participació  dels alumnes i mestres en el projecte, es tanca l’acte amb un berenar.

La fotografia del seu sepulcre un un darrer missatge que té per títol ” Requiem aeternam…” dóna per finalitzat el treball sobre l’Edat Mitjana.

Sepulcre del Comte Guifré le Pelós al Monestir de Ripoll

Font Viquipèdia

…

“Temps era temps la nostra terra
era un camí de mal passar.
Homes armats hi feien guerra.
Enlloc no hi havia pa.

A l’un costat, gent de Mahoma.
A l’altre cap, guerrers d’ulls blaus.
El qui és al mig el mal entoma.
Ningú no fa mai les paus!

Fort i valent, amb la barba serrada
i un bell escut tot d’or,
el bon Guifré ha arribat a l’albada
i ens dón per bandera la sang del seu cor.

D’Urgell, Conflent i Barcelona,
dels Pirineus i Montserrat,
de la Cerdanya i de Girona
n’ha fet el més gran comtat.

Era ferotge però somreia,
era pelut però gloriòs,
era un cabdill de bona jeia
el comte Guifré el Pilós.

Fort i valent, amb la barba serrada…”

…

Història de Catalunya amb Cançons