L'Edat Mitjana

Les Tutores de 6è.

El projecte que s’ha dut a terme durant aquests dos mesos ha estat ben pensat i adient per a l’edat dels alumnes. Han treballat utilitzant les TIC i només per això ja s’han mostrat motivats. Tots els recursos han sigut excel·lents i dintre de la capacitat dels alumnes.

Des d’un primer moment, la presentació de la figura “real” del comte Guifré ha estat una idea realment fantàstica igual que el jurament i el comiat ja que són vivències que els hi perduren en la memòria i tenen un bon record a més d’aportar un ritme dinàmic i aventurer al projecte.

D’altra banda, quan es va dir que havíem de treballar per grups, no es sabia com podria anar i sempre es té com una mica de rebuig. Realment, ha sigut idoni ja que els propis nens i nenes s’han hagut d’organitzar i repartir la feina, col·laborar en equip, consensuar i establir ordres, normes i tasques per fer. El resultat és que ha funcionat molt bé i tots han après de tots. Sempre passa que uns treballen més que d’altres, però per general, al haver-hi una motivació tan propera, tots s’han volgut engrescar en la feina a fer.

Respecte a aquesta metodologia i la manera de treballar ha estat molt bé. No només per les TIC o l’organització dels grups sinó tot el que s’ha aportat des dels diferents blocs del projecte i sobretot de tots els recursos que tenien per poder fer les tasques. La manera de fer a través d’un treball d’investigació per part dels alumnes i de tenir el mestre com a guia i suport m’ha semblat molt bona idea ja que així és com han arribat a un aprenentatge significatiu i funcional. Ells mateixos són els que han descobert l’entorn de l’Edat Mitjana, els que han tractat diversos temes, els que han col·laborat entre ells i s’han explicat les coses entenent-les, ja que resulta més motivant explicant els companys que no sempre de la mateixa manera mestre-alumne. A més a més, les avaluacions dutes a terme han estat complertes i no s’han deixat de banda i, penso que sempre s’ha fet de manera contínua amb diferents activitats i exposicions encara que després hi havia altres maneres com els qüestionaris. Tots els temes i totes les activitats estaven encarats d’una manera que els nens podien descobrir i investigar amb recursos suficients podent reflexionar i comentar amb la resta de companys.

En definitiva, crec que es tracta d’un projecte molt encertat  per a poder treballar des de totes les àrees i des de la competència comunicativa, lingüística i visual, la competència artística i cultural, la competència de la informació i competència digital, la d’aprendre a aprendre, la d’autonomia i iniciativa personal i la de coneixement i interacció amb el món específic a més a més de la competència social i ciutadana.

A mode de cloenda, un projecte molt realitzat, molt treballat, molt organitzat, elaborat i adient i perfectament cohesionat amb les demandes educatives actuals.

Sònia

Abans de res m’agradaria dir que per a mi ha estat un dels treballs més interessants i profitosos que he fet a CS i que ha estat gràcies a tu que ha estat possible (moltíssimes gràcies de 9), ja que no és fàcil ni tinc prou coneixements per abordar un treball amb aquest mitjans. M’ha agradat moltíssim i crec que el meu entusiasme l’he transmès als alumnes, cosa que en resum , és el motiu de que aquest projecte hagi resultat un èxit, no només per la realització, sinó per l’aprenentatge que ha suposat pels alumnes.

El fet d’utilitzar les noves tecnologies és un encert ja que avui dia els nens hi estan abocats, encara que penso que encara massa encarats a la vessant lúdica, i troben més divertit aquesta manera que la tradicional. Tot i que cauen, al principi sobretot, en el gran error actual de la pressa per trobar la solució als reptes que se’ls hi proposen sense llegir amb atenció, cosa que provoca manca de comprensió. La filosofia del “ aprendre a aprendre”, és en síntesi la gran feina que hem aconseguit al llarg del projecte: treballar col·laborativament utilitzant una metodologia basada en la recerca, selecció, anàlisi i elaboració de la informació.

Penso que la introducció del personatge del comte Guifré ha estat un element més que positiu per encetar i acabar el projecte, ja que els ha permès entrar i sortir del tema de manera engrescadora i inoblidable.

El Moodle és una plataforma molt adequada i actual per treballar qualsevol tema i des de qualsevol àrea i ajuda a que l’alumne se senti acompanyat i integrant d’una tasca de grup que portem endavant entre tots i que a la vegada compartim. Principalment tenint en compte que ha de ser un treball guiat i amb una bona selecció dels temes proposats. En el nostre cas, els temes han estat molt adequats als objectius plantejats, ben seleccionats i amb tasques molt concretes.

Crec que ha estat molt important, per no caure en el que sovint solem caure els que no dominem els espais web (nens i mestres)que és “la recerca al Google”, l’apartat dels recursos, ja que els ha facilitat tot un seguit de documents i pàgines web molt encertades i adequades que els orientaven en la cerca d’informació, en especial les WebQuests. També penso que va estar un encert fer incidència en que ens els llibres també es troben informacions interessants i que és una eina molt útil i també actual.

Penso que el fet de que en cada tasca tinguessin tan clar el que havien de fer (exposició de la tasca i procés) és una de les claus de l’èxit. En aquest aspecte he vist una gran evolució positiva des del principi, que no acabaven de veure que no es tractava de respondre preguntes sinó de elaborar la seva pròpia opinió o resum de la recerca, al final , en que la majoria de grups va aprendre realment a elaborar el seu propi treball de recerca.

Personalment penso que una de les coses per les que ha estat important de fer aquest treball i que ha estat una cosa molt positiva, és per aconseguir que els nens aprenguin a treballar en GRUP, en el sentit ampli i real d’aquest tipus de treball, i desenvolupar el sentit crític i la reflexió abans i després de donar per acabat un treball:

• Saber repartir els rols : penso que no ha estat del tot explotat per la majoria de grups.
• Acceptar la opinió dels altres. Contrastar i defensar la pròpia.
• Responsabilitzar-se de realitzar individualment la part de tasca que els hi corresponia.
• Treballar cooperativament: la Wiki ha estat interessantíssim i valorat molt positivament pels nens. El glossari, que ha resultat una eina combina la individualitat i la cooperació excel·lent.
• Exposar a la resta de companys els coneixements adquirits. Ajuda a fer una tasca més acurada i un anàlisi del que estan aprenent més profund
• Reflexionar individualment i en grup sobre la tasca realitzada per avançar i solucionar problemes sorgits.
• Participar en els fòrums i llocs d’opinió. Crec que aquí alguns s’han limitat a participar-hi ( ja sigui per obligació o per “el premi”) , ha estat una introducció a aquests espais, però no s’ha explotat prou com a intercanvi d’opinions o plantejament de noves qüestions.

Les sortides han estat un complement important i de gran ajuda per constatar i afiançar els coneixements adquirits.

L’avaluació realitzada crec que ha estat suficient del tot (m’ha ajudat a sortir dels controls habituals i que de vegades no reflecteixen el que han après de veritat, sinó el que han memoritzat). Ha estat molt positiu que els nens i nosaltres sabéssim des del principi de cada tema què volíem valorar. Els qüestionaris han estat no només un element d’avaluació, sinó , el que considero més important , un element de resum del que han après. L’autoavaluació és un apartat important de reflexió tant per part dels alumnes com pels mestres, ja que m’ha permès veure l’efecte dels aprenentatges i del sistema de treball.

Penso que el racó ha estat una bona idea per ajudar a crear ambient, però que no ha estat prou aprofitada (podia haver resultat molt millor amb una mica més de dedicació).

Estic més que satisfeta del treball final, així com de la resposta dels alumnes. Penso que han après moltíssim i que ha estat un aprenentatge constructiu que difícilment oblidaran. Penso que és important que l’alumne senti que està aprenent ja que ajuda a voler aprendre més i fent-ho així tenen la sensació de que és un aprenentatge personal on cadascú arriba fins a on vol arribar, sense tenir la sensació de que ho fa per força o per obligació.

Montse

Crec que el veritable canvi en la realització d’aquest treball, i que aquesta possibilitat la facilita l’entorn Moodle i el treball fet a través d’internet, és que el mestre deixa de tenir un paper protagonista en el procés d’ensenyament i aprenentatge i que el protagonisme recau en l’alumne, ell és el veritable protagonista del seu aprenentatge, nosaltres hem guiat, hem acompanyat, hem ajudat quan se’ns ha demanat i ha calgut, però qui ha fet la feina, han estat els alumnes. També es podria fer fora d’aquest entorn, però és més motivador, engrescador i molt més eficaç. Pots accedir fàcilment a la informació, la pots desar, canviar, modificar, afegir, corregir, … i també i molt important que és a l’abast des de qualsevol lloc. El fet de treballar des d’un espai virtual a l’abast de tothom afavoreix el feedback en aquestes tres direccions: mestr@-alumn@-família.

Les tasques programades m’han semblat molt adequades i que, en moltes ocasions, a partir d’una activitat concreta podien inferir un coneixement general. Per exemple crec que això es va donar molt en la construcció del castell. Per poder-lo alçar els va caldre documentar-se de moltes coses, des de la seva ubicació, els materials emprats fins a totes les persones que calien per dur a terme aquesta construcció. Vaig trobar molt encertada l’activitat, molt més motivadora que demanar directament la informació a base de preguntes directes i que ells busquessin les respostes. A més a més, després van construir el castell, van haver de fer els plànols, és a dir, que la feina tenia un objectiu clar i concret, no només el de recollir la informació i saber més coses sobre aquest tema, sinó també i molt important, que les dades recollides servirien per l’elaboració de la seva maqueta. Per tant era un aprenentatge totalment funcional, tenia la funció i l’objectiu clar de la construcció del castell. El fet de dur a terme la maqueta també va reforçar tota la informació obtinguda i que aquesta quedés més fixada i interioritzada per tots ells.

Crec que totes les activitats, tot el treball ha afavorit el treball col·laboratiu. La proposta del treball en sí ja era col·laborativa; el fet de funcionar per grups, que entre tots es fes la feina, que la meva feina + la de l’altre + la de l’altre acabés configurant tot el treball. De les activitats realitzades, considero que el wiki és una activitat del tot col·laborativa. Els fòrums afavoreixen la comunicació, és a dir, que hi hagi espais d’opinió, espais oberts de diàleg, que poden estar una mica pautats per facilitar la participació. Crec que és important explicar com s’ha d’utilitzar cada recurs i que hi hagi algun espai de lliure opinió, de reflexió en el que també hi puguin intervenir tant els companys com els mestres. El glossari és una activitat també molt important perquè cal fer un exercici important de síntesi, de diferenciar el que és important del que no ho és tant, d’expressar en poques paraules el que es demana, de buscar-ne les paraules clau, això vol dir les paraules més significatives, amb més pes i més força dins del treball que s’està fent. Aquest treball de síntesi que es fa en un glossari és de gran importància i és un molt bon aprenentatge. L’activitat dels “experts” m’ha semblat una idea molt encertada i que els ha arribat molt, en les seves opinions és un dels apartats més ben valorats, que els hi ha agradat més, potser per ser l’apartat més proper, el que parla de qui i com vivia a l’Edat Mitjana. A més a més, es van identificar molt amb l’estament social que van tenir i s’autoanomenaven així ells mateixos, es van ficar molt en la seva classe social, cadascú amb la seva i en van arribar a ser realment experts. El fet de donar-los aquest qualificatiu els va engrescar, ser experts en alguna cosa és un grau que els posiciona en un lloc privilegiat, de domini de la matèria de ser-ne els que en saben més d’allò. He trobat un encert enorme anomenar-los així. Això ens ajuda també a tenir en compte el llenguatge utilitzat, la força de les paraules. Diria que totes les activitats en les que han estat ells els que han hagut de buscar la informació, processar-la, entendre-la, resumir-la, comentar-la amb els companys del grup perquè n’havien de fer un redactat, tot aquest treball ha estat bàsic i ha afavorit la construcció del coneixement. I molt important, fer l’explicació o el redactat final entenedor per als altres, si no s’ha entès una cosa difícilment aconseguiràs que els altres l’entenguin, per aconseguir això, aquesta comprensió encertada del que llegeix el que has redactat ho has d’haver processat, entès, captat, experimentat, tu primer. Aquest mètode també permet fer una mica de treball individualitzat i si es veu a algú molt engrescat en un aspecte se’l pot acompanyar a que hi aprofundeixi i a un altre no caldrà perquè per ell no serà tan important i no estarà tan engrescat.

El fet d’haver desgranat el contingut curricular d’aquesta unitat didàctica en temes concrets i ben estructurats ha estat molt bon mètode d’aprenentatge, ha clarificat, ha estructurat ha consolidat tota la informació. Crec que a tots els nens i nenes els ha quedat molt clar tots els continguts de cada apartat de la unitat. Crec que la segmentació de la unitat en temes ha permès l’adquisició dels continguts amb claredat. Sobre els recursos utilitzats crec que han tingut molta informació de diferent procedència a l’abast i en formats diferents, aquest punt també és de suma importància, pensem que hi ha alumnes que són més visuals, d’altres més auditius, d’altres més cinestètics. Aquest fet, que moltes vegades no es té en compte, és de gran importància, hauríem de preveure que les informacions per als nostres alumnes poguessin arribar-los-hi per diferents vies, a través de deiferents sentits. En una classe convencional també és possible fer un muntatge audiovisual, una altra activitat on intervingui majoritàriament la lletra impresa, etc. Però és més costós, necessita més infraestructura, en canvi en aquest entorn tens a l’abats tots aquests recursos de manera molt més senzilla. Això s’ha tingut en compte a l’hora de donar-los diferents opcions en el moment de rebre la informació i això permet que aquesta informació arribi molt millor als diferents tipus d’alumnes que tenim a la classe. Com que aquesta unitat s’ha treballat també de manera interdisciplinar també s’ha contemplat l’opció cinestètica, a l’incloure activitats en l’àrea d’educació física.

La introducció del personatge del Comte Guifré ha estat un element altament positiu i motivador. El fet que hi hagi un personatge que n’hagi fet el seguiment i acompanyament virtual, a més a més de les mestres en aquest cas, però que en una altra ocasió, i en situació més normalitzada (fora d’una llicència) podria fer una mestra, ha estat molt positiu. Els alumnes estaven molt contents del contacte que han tingut amb el personatge, l’esperaven, comentaven contínuament el fet d’haver rebut un missatge del comte amb il·lusió, era un element molt engrescador alhora que també feia un seguiment i orientava el treball que anaven fent els alumnes. També val la pena destacar que l’ambientació, l’inici i el tancament amb el comte presencial, s’ha rebut per part de tothom, mestres i alumnes, de manera molt positiva. També ha permès posar en comú els treballs fets i rebre amb el títol final el reconeixement a la feina feta. La introducció i finalització amb el Guifré presencial ha permès obrir un treball i tancar-lo de manera clara per a tothom.

En quant a l’avaluació, trobo important poder avaluar el treball a dos nivells diferents: a nivell col·lectiu i també a nivell individual, això ha estat possible gràcies als qüestionaris. Com a mestra també agraeixo poder fer aquesta doble avaluació. Penso que hem treballat moltes competències: la competència comunicativa, relacional, de comprensió i processament de la informació, la competència expositiva, la de síntesi, la d’expressió escrita, la competència de posar-se d’acord, de treballar amb companys amb diferent nivell d’implicació en la feina i de rendiment, d’acceptació de la feina feta per un altre i la seva valoració.

Resumint, crec que el Moodle ha anat molt bé, ha donat molt de joc i té moltes possibilitats. Per tant perfecte a primària.

Rosa