Històries i Llegendes
A través d’una cançó i la Llegenda de l’Escut de Catalunya s’intenta donar a conèixer la figura del Comte Guifré el Pelós tot emmarcant-la dins del context històric de l’època.
EL COMTE GUIFRÉ EL PELÓS
Temps era temps la nostra terra
era un camí de mal passar.
Homes armats hi feien guerra.
Enlloc no hi havia pa.
A l’un costat, gent de Mahoma.
A l’altre cap, guerrers d’ulls blaus.
El qui és al mig el mal entoma.
Ningú no fa mai les paus!
Fort i valent, amb la barba cerrada
i un bell escut tot d’or,
el bon Guifré ha arribat a l’albada
i ens dón per bandera la sang del seu cor.
D’Urgell, Conflent i Barcelona,
dels Pirineus i Montserrat,
de la Cerdanya i de Girona
n’ha fet el més gran comtat.
Era ferotge però somreia,
era pelut però gloriòs,
era un cabdill de bona jeia
el comte Guifré el Pilós.
Fort i valent, amb la barba cerrada…
Aprofitant la lletra de la cançó i algunes escenes del vídeo s’estableix un diàleg entre els nens i la mestra tot barrejant elementes de ficció propis de la llegenda i elements històrics.
Es parla de la invasió de Catalunya per part dels sarraïns, de la Catalunya Nova i la Catalunya Vella, dels Reis Francs, dels Comtats Catalans, del Vassallatge, de l’Escut de Catalunya…
Posteriorment els nens participen en un fòrum que té com a objectiu principal recolllir de forma espontània les opinions respecte a la cançó que acaben d’escoltar i contestar unes preguntes que serviran per saber si han entès el contingut.
