LLUIS ENRIC

Quant a LLUIS ENRIC

Empresari, mestre, emprenedor, crític, informàtic i psico-pedagog.

Robert Cogoï – Si un Jour

Si un jour, si un jour
Si un jour cela devait m’arriver
Que tu viennes à me quitter
Pour moi ce serait la fin du monde
Quand je vous verrai tous deux partir
Echangeant des regards des sourires
Entourés d’une joie profonde
Le soleil pourra briller pleins feux
Insouciants vous serez heureux
Mais dans mon cœur battra la pluie
Je verrai s’éloigner vos deux ombres
Je me cacherai dans la pénombre
Pour moi ce sera la fin de ma vie
Oh ! Mon Dieu Seigneur !
Protégez mon bel amour
Rendez-le plus grand et plus fort
Chaque jour
Si un jour cela devait m’arriver
Que tu viennes à me quitter
Pour moi ce serait la fin du monde
Seul abandonné tout serait fini
Ce qui me resterait de vie
S’éteindrait à chaque seconde
Ecrasé sous le poids du chagrin
J’aurais peur de ces lendemains
Me rappelant mes souvenirs
Vois-tu je serais perdu pour toujours
Si tu me quittais mon amour
Si un jour tu venais à partir
Si un jour, si un jour….

Robert Cogoï – Bon Anniversaire

Bon anniversaire, nos vœux les plus sincères
Que ces quelques fleurs vous apportent le bonheur
Que l’année entière vous soit douce et légère
Et que l’an fini, nous soyons tous réunis
Pour chanter en chœur: “Bon Anniversaire!”

Pour tante Elisa ou l’oncle Firmin
On a tous chanté ça, nos bouquets à la main
On se dandinait d’un air sans malice
Comme dans Maman les p’tits bateaux
Le cœur y était mais l’œil en coulisse
On cherchait plutôt le fameux gâteau!

[Refrain]

Autant de bougies, autant de printemps
Et soudain par magie on arrive à 2O ans
Alors ce jour-là, parmi tous les rires,
C’est vous, sur cet air, que l’on attend
On voudrait crâner mais on a beau dire
Cà fait quelque chose quand on entend..

[Refrain]

vœux: deseos; bonheur: felicidad; chœur: coro; tante: tía; bouquets: ramos; dandinait: balancear; oeil: ojo; coulisse: escenas; plutôt: más bien; autant: tantas/muchas; bougies: velas; et soudain: de repente; parmi: entre; crâner: mostrar/presumir; on entend: escuchar/oir

Robert Cogoï – Biographie

Né de parents yougoslaves, Mirco prend le prénom de Robert car sa maman l’appelait toujours ainsi. Il suit des études de technicien électromécanicien à l’Université du Travail de Charleroi. Il prend son pseudonyme, Robert Cogoi, le 22 avril 1962 au Casino d’Ostende, pour le Prix international des variétés qu’il gagne avec la chanson “Si un jour”. Robert est aussitôt engagé par la maison de disques Philips et par Radio Luxembourg.
En 1963, il se présente en vedette à la finale de ce même Prix, il y reçoit son premier disque d’or pour les 100.000 exemplaires vendus de “Si un jour”. Il enchaîne les tubes: “Je serais mieux chez moi”, “Je m’sens très seul” (tube flamand de Will Tura) ou “Prends ma guitare”.
En 1964 Robert Gogoi représente la Belgique au Concours Eurovision de la chanson à Copenhague. Sa chanson “Près de ma rivière” deviendra aussi disque d’or.
En 2004, il est fait Officier de l’Ordre de la Couronne.

Dreceres per a treballar el Nadal a l’escola

 

Unir varis PDFs en un de sol

(Seguidament es reprodueix un e-mail de resposta, a una companya coordinadora TIC-TAC) 

Montse,

Ja ho ha insinuat en Josep Guirado … però la millor forma, la més professional, la més neta, la que conclou amb un únic fitxer i amb el pes relativament més petit… i la que tothom hauria d’usar… és la presentació de documents en format PDF. Ja saps que aquest tipus de fitxer, és un estàndard i és reconegut a nivell mundial per tots els sistemes operatius.

Directament, descarto la possibilitat d’emprar l’ADOBE ACROBAT, doncs a part d’ésser de pagament i força car, no fa falta usar un programa tan professional com aquest, per a fer aquestes coses. Així doncs, bàsicament pel tema preu… no explicaré res sobre aquest producte.

Per tal que en un ordinador es pugui fer això de forma genèrica, s’ha de tenir present els següents punts:

  • S’ha de tenir instal·lat un “creador de fitxers PDF” —> n’hi ha molts de diferents, però el que crec que és millor i més senzill és el PDFCREATOR… aquí us deixo justament el document en format pdf, que vaig crear per a fer una instal·lació neta, sense haver d’instal·lar “altres coses” a un ordinador. Si voleu, aquest manual, el podeu utilitzar per a les vostres instal·lacions.

PROs i CONTRAS d’un sistema o un altre

  • PDFCREATOR:
    • PROs: Si uses el PDFCREATOR, pots crear un fitxer PDF venint de diversos documents en diversos formats… o sigui per exemple: 2 de Word, 1 d’Excel, 5 de MSPaint i fins i tot, 3 que ja siguin PDF’s.
    • CONTRAs: Reconec que encara que no és difícil fer-ho amb el PDFCREATOR, si no s’entén a la perfecció com funciona el “Monitor de Impresión” del PDFCREATOR, pots liar-te una mica. Però és qüestió de fer proves i estudiar-te molt bé el manual en castellà que he deixat.
  • ON LINE PER UNA WEB:
    • PROs: No has d’instal·lar res de res i no depen de l’ordinador en el que estàs treballant.
    • CONTRAs: Només et permet unir fitxers que prèviament són PDF. Per tant, primer has de crear els PDF’s individuals.

Bé, espero que us hagi servit, almenys per tenir-ho una mica més clar.

 

Lluís Enric Bonjorn
Coordinador TIC/TAC
Escola Pere Vila
Barcelona

Diferència entre HUB i SWITCH

Bàsicament són el mateix (a nivell d’usuari) … però a nivell tècnic hi ha molta diferència… i diferència vol dir potència i per tant tot es tradueix en diners. Així un hub és molt, molt, molt econòmic … i un switch pot arribar a ser molt i molt car!!!La sèrie 4000 i 5000 de switchos que hi ha instal·lats als centres educatius són (bé, volia dir … havien estat…) dels cars. Tothom sap que a nivell d’electrònica, el que avui és car… demà t’ho regalen comprant una bossa de pipes!!!

Després ho explico… però per a que et quedis tranquil.la, i pel que tu puguis necessitar pel teu centre… ÉS EL MATEIX.

De fet físicament, si te’ls mires (i no fas trampa i no llegeixes res del que hi hagi escrit a la carcassa) … no trobaràs cap diferència. Un és un hub (esquerra), i l’altre és un switch (dreta).

switchhub

Vaig a intentar explicar-ho amb un exemple de la vida quotidiana… a veure si me’n surto.

HUB:

Imagina’t que ets en una estació d’autobusos… que hi podem trobar allí??? … doncs: autobusos, passatgers, zona d’aparcament per a cotxes, zona d’aparcament per a bicicletes, zona de taxis, la guixeta on venen els bitllets, persones acompanyants dels viatgers, una botiga de diaris i xuxes, fins i tot algun guarda de seguretat i si hi ha molt de moviment d’autobusos/passatgers, algun guàrdia urbà!!!

Doncs, dins d’aquesta estació imaginària d’autobusos, tothom més o menys pot arribar amb el cotxe amb tota la família… deixar el cotxe a l’aparcament… descarregar les maletes… posar-les damunt d’un trolei… arribar-se fins a la guixeta juntament amb tota la família… comprar el bitllet per la nena que va a estudiar a Paris… acompanyar-la a la parada d’on surt l’autobús que va a Paris… i mentrestant, passant per davant de la botiga de diaris, la mare comprar-li la revista “Salvame deluxe” per a que es distregui durant el viatge… acomiadar-la des de l’acera al costat de la parada de l’autobús… i finalment, posar-se en marxa l’autobús. A la vegada, potser el guarda de seguretat vigila si hi ha cap “pispa” i a aquells joves que s’estan “fen un peta” al banc de fusta del costat de la guixeta. Com que és hora punta, el guàrdia urbà, posa una mica d’ordre a les sortides dels autobusos i vigila que els vianants circulin més o menys per l’acera.

SWITCH:

Ara hauràs de fer un esforç una mica més gran d’imaginació… Imagina’t que aquesta estació d’autobusos… és 20 cops més gran… o sigui, més passatgers, més cotxes, més autobusos, més guixetes, més botigues, més guardes de seguretat, més guàrdies urbans… i es clar, es necessitaran (per si de cas) un lloc de la Creu Roja, un caixer per treure diners, un restaurant, escales mecàniques, ascensors… infinites coses!!!

En el cas de l’estació d’autobusos gran… és evident que com no es posi una mica d’ordre … pot ser un caos total, no??? … llavors les families només poden arribar a acompanyar a la nena, fins a un punt determinat, doncs allí hi ha un guàrdia de seguretat que només deixa passar… “a qui viatja”… la resta “quietos paraos”. Però la nena, no pot anar a les botigues a comprar, si abans no passa per la guixeta a comprar el bitllet, doncs les botigues són dins l’àrea de viatgers en trànsit, no fora… i abans de poder passar a la zona de trànsit, haurà de mostrar el bitllet a un altre guàrdia i fins i tot la bossa l’haurà de passar per un arc de seguretat. Malgrat tot això, encara que ja hagi entrat a la zona de trànsit internacional, no podrà anar a la zona de trànsit nacional, doncs trobarà segurament un guàrdia de seguretat que li prohibirà. A més, un cop sigui dins de la seva zona, ja no pot tornar enrere… ara es recorda que havia d’anar al caixer a treure diners… mala sort!!! … haurà de passar amb els 15 euros que li resten, fins arribar a Paris.

En el cas del HUB (estació d’autobusos més senzilla) tothom pot anar d’un costat a l’altre sense cap tipus de restricció… de fet, si es donés el cas que hi anés molts familiars a acomiadar viatgers… col·lapsarien el trànsit i el guàrdia urbà no donaria a l’abast a posar ordre i finalment tot aniria amb retard, es perdrien equipatges, algú no trobaria el seu autobús … en definitiva… podria donar-se el cas, que hi hagués caos.

En el cas del SWITCH (estació d’autobusos més gran) això seria literalment impossible, doncs tot està molt més controlat ja des d’un inici… i no depen del trànsit que hi pugui haver, sinó de la capacitat de donar sortida més o menys ràpidament els autobusos… i per això hi ha un equip de varis guàrdies urbans que ho regulen.

Així doncs, els HUB’s és el que se’n diu ELECTRÒNICA DE XARXA… per a xarxes petites i sense massa previsió de tràfic (uns 20-25 equips) … i els SWITCH, que també es diuen ELECTRÒNICA DE XARXA.., per a xarxes més grans (a partir de 25 equips)… fins a monstruoses (milers d’equips)!!!!!!

Segurament algú podrà dir: “Però jo a casa tinc 2 ordinadors i una impressora, i els de Telefònica em van posar un SWITCH!!!!”

Sí segur que si… ara actualment JA NO ES FABRIQUEN HUB’s … doncs els costos de fabricació dels SWITCHOS han caigut en picat i bàsicament tot el que es fabrica sempre són SWITCHOS… tant si la xarxa es per a 2 equips o 1000!!!

… i llavors aquí entraríem a parlar el perquè hi ha SWITCHOS de 24 ports que valen 150,00 Euros i en canvi n’hi ha uns altres SWITCHOS de 24 ports que costen 4.000,00 Euros… però això ja són unes altres figues d’un altre paner!!!!!

 

Lluís Enric Bonjorn
Consultor Informàtic

Comentaris sobre equipaments al GEPSE

(Es reprodueix aquí una contesta per e-mail a un company Coordinador TIC-TAC)

Anna,

En Josep t’ha contestat perfectament. A més a més, jo vull animar-vos, i ja ho vaig intentar en un missatge anterior, a que com a COORDINADORS prengueu decisions, sense por!!!

Molts coordinadors, i més els que pertanyen a la funció pública, són molt conservadors i prefereixen no ser ells qui prenguin les decissions … diguem-ne dràstiques… com per exemple DONAR DE BAIXA UN EQUIPAMENT… prefereixen “deixar-lo” en l’estoc del centre… i que sigui un altre qui prengui aquesta decisió.

Us recordo que justament, una de les funcions bàsiques dels Coordinadors TIC/TAC, i per la qual cosa teòricament tenim alguna hora per poder dedicar a aquesta tasca, i a més tenim un complement en el sou.. és la de gestionar tot l’equipament tecnològic (informàtic i audiovisual) en nom del propi Departament d’Ensenyament. Per tant, a l’igual com ho fa qualsevol càrrec directiu, nosaltres tenim la competència de “decidir o no” la conveniència de tal o qual equipament… i si és el cas, DONAR-LO de baixa del GEPSE, i portar-lo a la deixalleria o eliminar-lo d’alguna manera convenient, del centre educatiu.

Si això no es fa, o sigui si un coordinador no porta un bon control del que el seu càrrec li exigeix… passa el que passa a molts dels centres educatius… que el llistat de l’inventari del GEPSE és TOTALMENT IRREAL.

Jo mateix em trobo que al meu centre disposo de 12 impressores, i realment només en tinc 4!!!! … i no t’explico altres coses, perquè és força un desastre.

Davant d’aquesta divergència tinc dues opcions… passar de tot i no corregir res… o intentar, deixar el llistat del GEPSE el més acurat possible.

En el primer cas, penso: “ja s’espavilarà el proper coordinador, o qui sigui!!!” … això provocarà que quan el Departament d’Ensenyament hagi de fer càlculs dels manteniments dels diversos equipaments de les escoles, s’haurà de basar en el que hi consta en els inventaris del GEPSE Com que a un centre X, hi consta 12 impressores, el càlcul dels diners que s’hauran de gastar per a manteniment serà 12Y i aquest cost farà minvar la quantitat de diners que el Departament tindrà per a comprar nous equipaments… i es clar, l’antic coordinador TIC/TAC que no va donar de baixa 8 impressores, ara en un altre centre educatiu, serà el primer en anar a una manifestació en contra de la gestió que fa el Departament, doncs a la seva escola només li han enviat 2 equips nous, enlloc del 5 que necessitava.

En el segon cas, bé… em sembla que no fa falta explicar-ho no??? … a part de fer una bona feina, tot redundarà en el benefici de tots a tots els nivells!!!!

Demano disculpes a tots plegats, si considereu que m’exalta veure i saber que els diners públics és malbaratin i no siguin usats per a que, en el nostre cas, l’ensenyament públic no sigui de qualitat!!!!

 

Lluís Enric Bonjorn
Coordinador TIC/TAC
Escola Pere Vila
Barcelona

Procediment per donar-se d’alta al GEPSE i al PLANIFICADOR (altrament dit INSITU)

(Reprodueixo aquí la contesta que es va donar als qui no tenien clar com donar-se d’alta a aquests dos serveis, utilitzats pels Coordinadors TIC/TAC)

Encara que en Josep, en el seu últim missatge, ja va exposar el procediment per a donar-se d’alta al PLANIFICADOR (altrament nomenat INSITU, també), m’agradaria aclarir varis punts que POTSER us ajudaran a treure’n llum de tots els problemes burocràtics que s’han de superar:

  1. El/La Director/a molts cops no coneixen els procediments per donar d’alta als diversos serveis (i n’hi ha uns quants) que té un centre educatiu.
  2. El fet de donar permisos en un dels serveis, MAI IMPLICA HAVER DONAT PERMISOS als altres serveis.

Aquest és el cas de GEPSE i PLANIFICADOR. GEPSE va per una banda i el PLANIFICADOR per un altra.

GEPSE: Per donar permisos a un tercer (o sigui, una altra persona diferent del/la director/a), el propi director/a ha d’entrar al seu GEPSE i anar a l’apartat de Gestió de permisosPermisos GEPSE i allí ell/ella (i només ell/ella) té accés a gestionar permisos. De fet, si nosaltres com a coordinadors intentem accedir en aquest apartat, veureu que no hi ha res… o el que és el mateix, no podreu fer res de res. Això és correcte, doncs nosaltres no tenim nivell d’accés per a concedir o canviar permisos a ningú, ni tan sols a nosaltres mateixos. Per tant, si algú no pot accedir al GEPSE, ha d’insistir amb el/la seu/seva director/a a que li doni permisos. SAU no ho farà en nom del/la director/a, en cap cas!!!! … o sigui, que insistiu amb el vostre director/a.

PLANIFICADOR: El procediment és diferent, i no gens complicat… i de fet, en Josep ja ho va explicar en el seu e-mail. El/la director/a ha d’enviar, des del correu corporatiu del centre (tipus a080017900@xtec.cat, evidentment aquest és el del meu centre) al SAU (o sigui al correu sau.ensenyament@gencat.cat) una sol.licitud similar a aquesta:

En/Na (nom del director/a), com a Director/a del Centre Educatiu (tal o qual) sol.licita que a la màxima brevetat possible, es procedeixi a DONAR D’ALTA en el PLANIFICADOR, a la següent persona:

Nom complert:   xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx

DNI:                  xxxxxxxxxxxxxxxxxxx

Codi de centre:  xxxxxxxxxxx

Rol:                  Coordinador TIC/TAC del centre

Agraïm la seva col·laboració,

Heu de tenir present, que el SAU té 2 dies de marge per a tancar la sol.licitud… si voleu que sigui URGENT, es millor que un cop el SAU assigni codi de petició (del tipus SD615555), feu una trucada al SAU i els doneu pressa.