Un estiu d’un any que no sabem, la Judith estava llegint al seu llit uns còmics de la Barbie.
Com s ’avorrit molt va anar a jugar al parc, amb el seu gat Capità Nemo ( el nom ve de la seva amiga Paula la que li va regalar), llavors es va trobar un nen que estava jugant a la sorra, llavors es va acostar a ell, però el nen va sortir corrents, perquè era molt tímid.
Quan va sortir corrents se li va caure la seva polsera del Barcelona i la noia tan amable que era l’agafar i el va anar a buscar fent la croqueta, va tardar uns quants minuts a trobar-lo. Al final el va trobar i li va donar la polsera, el noi molt agraït la va petonejar i li va donar per sortir( just aquell dia era el dia de Sant Jordi), llavors la nena molt emocionada va dir que si i van sortir junts i van viure feliços i van menjar anissos.
Hi havia una vegada una nena, que es deia Samantha però li deien Sami. Ella era molt callada i li feia molta vergonya parlar d’ella amb els amics i amigues. Tenia tres amigues i tres amics, les noies es deien: Marta, Júlia i Abril, i els nois: Iván, Carles i Marc. Sami havia sortit amb Carles durant 3 setmanes. Però ara li agradava en Marc. Perquè en Marc ja li havia dit que li estimava a ella i no a la Marta. Ella sabia que estimava en Carles, per això no li deia la veritat.
Fins que un dia Sami va decidir no amagar el seu amor i li va dir a la Marta que si eren amigues de debò la tenia que perdonar, que era una tonteria barallar-se per un noi. La Marta encara que no li parlava com abans la va perdonar, i per fi en Marc i la Sami van estar junts. Per sempre mes.
miranda i patricia 2C
Un bon dia d´hivern va arribar a la classe un nen noi, en Daniel. Era un nen molt vergonyós i li feia por parlar amb els seus companys per si deia alguna cosa i es reien d’ell,peró en la classe també hi habia un noi que també era molt vergonyós. Un dia en Daniel se’l va trobar al carrer i van començar a parlar i es van fer molt amics, al dia seguent a la classe van notar que en Daniel i el seu nou amic Samir eren més extrovertits, al cap d’un temps també es van fer amics dels altres nens i nenes de la classe, i van començar a surtir junts a prendre un refresc.
Gina
Sara i su amigo plumado
Capitol 1
Hi havia una vegada una nena que es deia Sara, era una nena baixa i no era gaire popular, no li agradava parlar i no tenia amigues.
“Sara, despiertate de tus pensamientos de una vez,” va dir el professor. Tots els nens de la seva classe començaren a riure i la Sara sentia que se estava possant vermella, no s´havia ni adonat que tot aquell temps estava en el col-legi. El resta del dia semblava eternament per a la Sara però finalment va sonar el timbre.
La Sara estava de cami cap a casa quan el seu germa petit, Jason, li va acostar. “Sara, Sara, Salomon ha vuelto, Salomon ha vuelto!!!” Li va cridar. “Quien es Salomon?” va dir la Sara amb desinteres. “No lo sabes?” Li va preguntar Jason, “es un mussol gegant, vine!!” “No gracies,” li va dir la Sara sabent que al Jason li encantava molestar a la Sara, “i aun asi, como sabes que se llame Salomon?”
“El pare d’en Billy li va posar aquest nom perque diu que els mussols són molt llestos,” li va respondre, “va Sara, por fa, vine, es molt gran, de verdad.”
La Sara, coneixent el seu germà, que normalment, si la Sara li va dir que no ja directament parava, savia que estava dient la veritat i va decidir vindrè amb el.
Van pasar per un cami que la Sara no coneixia fins a arribar a un espai obert on hi havia un pal de fusta en el mitg. “No existe verdad?” Va dir la Sara començant a caminar per el pas, de sobte ja no sentia la terra sota els seus peus i va caure fort sobre els seus genolls, Jason va començar a riure, “si que existe” li va cridar abans de començar a correr i la Sara savia que deia la verdad.
Continuara…
Un estiu d’un any que no sabem, la Judith estava llegint al seu llit uns còmics de la Barbie.
Com s ’avorrit molt va anar a jugar al parc, amb el seu gat Capità Nemo ( el nom ve de la seva amiga Paula la que li va regalar), llavors es va trobar un nen que estava jugant a la sorra, llavors es va acostar a ell, però el nen va sortir corrents, perquè era molt tímid.
Quan va sortir corrents se li va caure la seva polsera del Barcelona i la noia tan amable que era l’agafar i el va anar a buscar fent la croqueta, va tardar uns quants minuts a trobar-lo. Al final el va trobar i li va donar la polsera, el noi molt agraït la va petonejar i li va donar per sortir( just aquell dia era el dia de Sant Jordi), llavors la nena molt emocionada va dir que si i van sortir junts i van viure feliços i van menjar anissos.
Hi havia una vegada una nena, que es deia Samantha però li deien Sami. Ella era molt callada i li feia molta vergonya parlar d’ella amb els amics i amigues. Tenia tres amigues i tres amics, les noies es deien: Marta, Júlia i Abril, i els nois: Iván, Carles i Marc. Sami havia sortit amb Carles durant 3 setmanes. Però ara li agradava en Marc. Perquè en Marc ja li havia dit que li estimava a ella i no a la Marta. Ella sabia que estimava en Carles, per això no li deia la veritat.
Fins que un dia Sami va decidir no amagar el seu amor i li va dir a la Marta que si eren amigues de debò la tenia que perdonar, que era una tonteria barallar-se per un noi. La Marta encara que no li parlava com abans la va perdonar, i per fi en Marc i la Sami van estar junts. Per sempre mes.
Un bon dia d´hivern va arribar a la classe un nen noi, en Daniel. Era un nen molt vergonyós i li feia por parlar amb els seus companys per si deia alguna cosa i es reien d’ell,peró en la classe també hi habia un noi que també era molt vergonyós. Un dia en Daniel se’l va trobar al carrer i van començar a parlar i es van fer molt amics, al dia seguent a la classe van notar que en Daniel i el seu nou amic Samir eren més extrovertits, al cap d’un temps també es van fer amics dels altres nens i nenes de la classe, i van començar a surtir junts a prendre un refresc.
Sara i su amigo plumado
Capitol 1
Hi havia una vegada una nena que es deia Sara, era una nena baixa i no era gaire popular, no li agradava parlar i no tenia amigues.
“Sara, despiertate de tus pensamientos de una vez,” va dir el professor. Tots els nens de la seva classe començaren a riure i la Sara sentia que se estava possant vermella, no s´havia ni adonat que tot aquell temps estava en el col-legi. El resta del dia semblava eternament per a la Sara però finalment va sonar el timbre.
La Sara estava de cami cap a casa quan el seu germa petit, Jason, li va acostar. “Sara, Sara, Salomon ha vuelto, Salomon ha vuelto!!!” Li va cridar. “Quien es Salomon?” va dir la Sara amb desinteres. “No lo sabes?” Li va preguntar Jason, “es un mussol gegant, vine!!” “No gracies,” li va dir la Sara sabent que al Jason li encantava molestar a la Sara, “i aun asi, como sabes que se llame Salomon?”
“El pare d’en Billy li va posar aquest nom perque diu que els mussols són molt llestos,” li va respondre, “va Sara, por fa, vine, es molt gran, de verdad.”
La Sara, coneixent el seu germà, que normalment, si la Sara li va dir que no ja directament parava, savia que estava dient la veritat i va decidir vindrè amb el.
Van pasar per un cami que la Sara no coneixia fins a arribar a un espai obert on hi havia un pal de fusta en el mitg. “No existe verdad?” Va dir la Sara començant a caminar per el pas, de sobte ja no sentia la terra sota els seus peus i va caure fort sobre els seus genolls, Jason va començar a riure, “si que existe” li va cridar abans de començar a correr i la Sara savia que deia la verdad.
Continuara…