Hi havia una vegada un nen que jugava tot sol al parc, no tenia amics. Fins que un dia va aparèixer una nena. El nen es deia Joan i la nena Alba. En Joan i l’Alba van estar jugant tota la tarda a futbol. Llavors van quedar per tornar anar l’endemà al parc un altre cop a les quatre de la tarda. En Joan va ser puntual com un rellotge, al cap d’una estona de que en Joan arribés l’Alba seguia sense presentar-se. En Joan es va anar cap a casa. L’Alba se’n va en recordar de que m’entres jugava amb en Joan al parc li va explicar que els seus pares tenien una botiga de roba al centre del poble. L’Alba va estar buscant la botiga durant mitja hora, al final la va trobar. Va estar parlant amb ell, i li va fer entendre que havia de anar al dentista i que per això no es va poder presentar al parc. Van quedar que serien amics per sempre i que no s’enfadarien mai més.
edgar i miguel angel
De sobte es van trobar al gat mort al jardí. La família el trobava a faltar… El gos plorava i plorava , estava diferent des de que va desaparèixer el seu millor amic.
Un dia pel mati, van trobar que el gos havia desenterrat al gat i l´ estava netejant.
Alba, Nerea i Sara
Hi havia una vegada dos amigues que sempre anaven juntes a tot arreu,
però un dia per culpa de un mal entès dos d’elles es van separar. L’ Alba i la Nerea no es parlaven i la Sara que les intentava reconciliar no podia fer res.
Quan arribaven a la classe ni es miraven a la cara.
Per culpa d’aquest mal entès es van separar.
Les companyes de classe les intentaven reconciliar però no hi havia manera. Al cap d’uns dies no van poder aguantar el estar separades, i es van reconciliar. Un amic es molt important, et dóna consells, parleu dels problemes…L’amistat es molt important!
I aquesta historia és un conte real.
kenneth
Hi havia una vegada un gos que anava pel carrer somiant en tenir una cria per poder tenir cura la i alimentar-la, pensant es va trobar un gatet molt petit que segons deia ell es deia Charlie tindria entre 3 a 4 mesos. Van passar el anys i el gos que es deia Panch va anar cuidant-lo, protegint-lo i ajudant-lo fins que un dia en Charlie que se n’anava de cas (estaven en una caixa ben feta), i en Panch va dir-li que no se n’anés que no ho podria superar i al final no se’n va anar es va quedar fins que en Panch va morir, el van enterrar i se’n va anar amb una gateta.
Melisa , Sofía i Eva 1r B
Ara us explicarem una història que va succeir un 13de juny. Nosaltres arribàvem tard al concert de la nostra cantant preferida. Uus explicarem perquè arribàvem tard…Estàvem a l’hotel i ens estàvem vestint i van trucar a la porta, era un veí vell molt,molt pesat!
Perquè al mínim problema que tenia sempre ens venia a buscar a nosaltres,li dèiem que anés a buscar al director de l’hotel però ni cas! Ens va estar explicant el problema tota una hora sencera. Nosaltres cabrejades a més no poder, vam tancar-li la porta als nassos. Ens vam començar
a ficar les culpes mútuament,fins que al final vam re capacitar , vam mirar l’hora i vam dir:
-Es tardíssim!!No val la pena que estiguem aquí barallar-nos, quant el concert començarà d’aquí cinc minuts!!A més la nostra amistat val més que tot.
-Es veritat,va anem ràpid!!!
Vam córrer a més no poder , de sobte casi ens atropella una limusina:
-Perdoneu!Us puc portar algun lloc?
Però mare meva!!!Si era la nostra cantant preferida!!!!!
-Sí! Sisplau,al teu concert.
-D’acord anem!
Vam pujar , i va ser un concert fabulós!
Fran i Manu lea i jaume
Hi havia una vegada un nen que es deia Jaume. Un bon mati es va aixecar per anar a l’escola.
Va veure que un nen l’estaven picant i precisament aquell nen era el nen nou del barri.
Llavors com estava tant espantat va marxar corrents cap a l’escola.
Desprès de l’escola li va explicar tot al seu pare i ell li va dir que ajudes aquell pobre noi.
Ell va anar a casa del noi a buscar-lo i presentar-li al seus amics. Finalment es van fer amics per tota la vidaa!!
abel i dani
Hi havia una vegada un gos y un gat que es portaven molt malament l’un amb l’altre.
Sempre es barallaven perquè un volia ser millor que l’altre, fins que un dia van trobar una làmpada màgica y van demanar un desig que deia que qui era millor que l’altre.
Fins que va sortir el geni i no li va fer cas a cap dels dos i va fer màgia ell mateix per enriola-se’n dels dos.
Va fer que es ajuntessin els dos que el gat fossí la cua i el gos el cap i tots dos formessin el cos d’un animal.
D’aquesta manera no es podrien barallar mai més l’un amb l’altre i podrien conviure els dos junts sense cap problema.
Al final els dos van ser amics per sempre i mai més es van tornar a barallar, van acabar com mics.
Tot això va ser gràcies al geni i el gat i el gos li van agrair molt el que va fer per ells, tots tres van acabar sent molt amics.
ana i judit 2B
EL CONTE DE L’AMISTAT
Hi havia una vegada tres amigues inseparables, que és deien Carla, Mònica i Silvia.
Al començament del nou curs 2008-2009 va venir un noi la mar de maco, simpàtic i atent, en Biel.
En Biel va comença a sortir amb la Mònica i poc a poc la va anar separant de les seves millors amigues, la Carla i la Silvia.
Desprès la Carla va sortir amb un noi que és deia Martí, però la Silvia es va quedar sola i sense amigues.
Al cap d’un temps, aquelles dues amigues, li va passar la paranoia del novi, i van voler tornar a ser les tres millors amigues, però la Silvia encara estava enfadada amb aquell parell.
Finalment el seny va arribar entre les tres amigues. I la Silvia va anar a demanar-li perdó i van jurar que mai més es separarien un noi.
FI
Isaure i Mercè 2B
Per rutina la Mercè i la Isaure, anaven a assajar al Casal de joves de Tordera, tenien un grup musical amb uns amics. Pel camí de casa la Mercè es van trobar amb una banda. Els de la banda van començar a posar-se amb la Isaure, que escoltava Obrint pas, un grup de rock català. Ells i no els hi agradava que l’altre gent practiques el català ni parlat, escrit o cantat. Però la Mercè va interposar-se entre ells i com una bona amiga s’estima a l’altre va començar a defensar. Perquè la Isaure no se’n calla ni una i la Mercè no volia que ella es poses en problemes, així que amb valentia els hi va plantar cara, sempre respecten les diferents ideologies de cadascun. Per sort el problema no va ser greu i com diu la dita “quan més serem més riurem”.
Adrian,José,Rachid
Hi havia una vegada en una plaça en Manolo, un nen molt lleig i ningú no el volia.
No tenia amics i es sentia molt trist, fins que va aparèixer un ovni, va aterrar al seu costat i li va dir:
-Què et passa?
I li va contestar en Manolo:
-Es que ningú no em vol perquè soc lleig i a mes diuen que soc poc espavilat.
-No et preocupis et portaré amb la teva família verdadera. Jo sóc el teu germà.
En Manolo es va sorprendre. I va dir:
-Germanet donem un petó, estimaaaat!!!!
Es van donar una abraçada i……………..
va sonar el despertador!!!!
Es va trobar amb un piló d’amics que li havien preparat una festa.
En Manolo va sospirar, perquè tot era un somni i va pensar:
-L’amistat es lo primer.
S’ho van passar molt be tots.
Rocio
Había una vez una niña que no tenia amigos y todos se metían con ella porque decían que era rara. La niña quería tener amigos pero la gente pasaba de ella.
Pero un día fue al parque para jugar y se encontró un perro abandonado ella lo cogió y se lo llevo a su casa. Ella lo cuido hasta que fue más grande siempre paseaba con el jugaba también con el perro. Hasta que un día se fue con él a pasear por la calle y empezaron niños a meterse con ella pero el perro la defendió y nunca más volvieron a meterse con ella.
Ella dijo que no le hacían falta amigos que ya tiene a su perro.
jona
Un gato y el pájaro
Había una vez un gato y un pájaro y siempre se lo intentaba comer y el pájaro siempre volaba para esquivarlo un día el gato se hizo daño en la pata derecha de delante el pájaro lo ayudo a curarse la pata desde entonces el pájaro y el gato se hicieron muy amigos pero cuando el pájaro murió el gato se puso muy triste y el también quería morir pero el gato le promedio en sus últimos momentos que no aria algo absurdo entonces el gato iba ha verle cada día a los 3 meses el gato ya estaba mejor entonces vino un perro por que se entero el pájaro había muerto y el perro le explico todo al gato y el gato y el perro se hicieron amigos y iban a ver su amigo pájaro que estaba enterrado en su casa.
FI
rocio
havia una vez una niña que no tenia amigos ni nada. Siempre se metian con ella porque decian que era rara la niña no queria salir nisiquiera fuera de casa porque no la dejavan tranquila. Pero un dia decidio y se fue al parque a jugar un rato. Se encontro a un perro abandonado y se lo llevo a casa y lo cuido. Cuan el perro era mas grande se fue con el a dar una vuelta. La niña estava toda tranquila en el parque con su perro y vinieron niños hacia ella a meterse una vez mas con ella. El perro la defendio ella no se lo esperava pero asi fue. Nunca mas volvieron a meterse con ella al contrario le pidieron perdon. Ella dijo que no que no queria tener amigos como ellos que ella estava muy bien con su perro y no necesitava a nadie mas.
Havia una vegada un gos y un gat que tenien un amo molt dolent, un dia van decidir anar a jugar a futbol.
En el camp i havia un conill i una guineu. Van fer un tracte el gos i el gat es barallar-se i qui guanyes jugaria a futbol. Però cansats de esta tot el dia barallant-se van dir de parar perquè no entenien per que es barallaven si no guanyaven res. Llavors van anar a casa del Gos ,per agafar una pilota. Però allí a la porta de la casa del gos es van trobar a la guineu feta pols i la guineu li va demanar que la ajudessin el gos li va dir que no però el gat va dir que d´ acord i li van ajudar però el gos no va explicar per que li va ajudar si li van fer que es barallessin ,el gat li va dir al gos que tot el món es equivocava i que si eren amics no tenien que barallar-se per res.
Hi havia una vegada un nen que jugava tot sol al parc, no tenia amics. Fins que un dia va aparèixer una nena. El nen es deia Joan i la nena Alba. En Joan i l’Alba van estar jugant tota la tarda a futbol. Llavors van quedar per tornar anar l’endemà al parc un altre cop a les quatre de la tarda. En Joan va ser puntual com un rellotge, al cap d’una estona de que en Joan arribés l’Alba seguia sense presentar-se. En Joan es va anar cap a casa. L’Alba se’n va en recordar de que m’entres jugava amb en Joan al parc li va explicar que els seus pares tenien una botiga de roba al centre del poble. L’Alba va estar buscant la botiga durant mitja hora, al final la va trobar. Va estar parlant amb ell, i li va fer entendre que havia de anar al dentista i que per això no es va poder presentar al parc. Van quedar que serien amics per sempre i que no s’enfadarien mai més.
De sobte es van trobar al gat mort al jardí. La família el trobava a faltar… El gos plorava i plorava , estava diferent des de que va desaparèixer el seu millor amic.
Un dia pel mati, van trobar que el gos havia desenterrat al gat i l´ estava netejant.
Hi havia una vegada dos amigues que sempre anaven juntes a tot arreu,
però un dia per culpa de un mal entès dos d’elles es van separar. L’ Alba i la Nerea no es parlaven i la Sara que les intentava reconciliar no podia fer res.
Quan arribaven a la classe ni es miraven a la cara.
Per culpa d’aquest mal entès es van separar.
Les companyes de classe les intentaven reconciliar però no hi havia manera. Al cap d’uns dies no van poder aguantar el estar separades, i es van reconciliar. Un amic es molt important, et dóna consells, parleu dels problemes…L’amistat es molt important!
I aquesta historia és un conte real.
Hi havia una vegada un gos que anava pel carrer somiant en tenir una cria per poder tenir cura la i alimentar-la, pensant es va trobar un gatet molt petit que segons deia ell es deia Charlie tindria entre 3 a 4 mesos. Van passar el anys i el gos que es deia Panch va anar cuidant-lo, protegint-lo i ajudant-lo fins que un dia en Charlie que se n’anava de cas (estaven en una caixa ben feta), i en Panch va dir-li que no se n’anés que no ho podria superar i al final no se’n va anar es va quedar fins que en Panch va morir, el van enterrar i se’n va anar amb una gateta.
Ara us explicarem una història que va succeir un 13de juny. Nosaltres arribàvem tard al concert de la nostra cantant preferida. Uus explicarem perquè arribàvem tard…Estàvem a l’hotel i ens estàvem vestint i van trucar a la porta, era un veí vell molt,molt pesat!
Perquè al mínim problema que tenia sempre ens venia a buscar a nosaltres,li dèiem que anés a buscar al director de l’hotel però ni cas! Ens va estar explicant el problema tota una hora sencera. Nosaltres cabrejades a més no poder, vam tancar-li la porta als nassos. Ens vam començar
a ficar les culpes mútuament,fins que al final vam re capacitar , vam mirar l’hora i vam dir:
-Es tardíssim!!No val la pena que estiguem aquí barallar-nos, quant el concert començarà d’aquí cinc minuts!!A més la nostra amistat val més que tot.
-Es veritat,va anem ràpid!!!
Vam córrer a més no poder , de sobte casi ens atropella una limusina:
-Perdoneu!Us puc portar algun lloc?
Però mare meva!!!Si era la nostra cantant preferida!!!!!
-Sí! Sisplau,al teu concert.
-D’acord anem!
Vam pujar , i va ser un concert fabulós!
Hi havia una vegada un nen que es deia Jaume. Un bon mati es va aixecar per anar a l’escola.
Va veure que un nen l’estaven picant i precisament aquell nen era el nen nou del barri.
Llavors com estava tant espantat va marxar corrents cap a l’escola.
Desprès de l’escola li va explicar tot al seu pare i ell li va dir que ajudes aquell pobre noi.
Ell va anar a casa del noi a buscar-lo i presentar-li al seus amics. Finalment es van fer amics per tota la vidaa!!
Hi havia una vegada un gos y un gat que es portaven molt malament l’un amb l’altre.
Sempre es barallaven perquè un volia ser millor que l’altre, fins que un dia van trobar una làmpada màgica y van demanar un desig que deia que qui era millor que l’altre.
Fins que va sortir el geni i no li va fer cas a cap dels dos i va fer màgia ell mateix per enriola-se’n dels dos.
Va fer que es ajuntessin els dos que el gat fossí la cua i el gos el cap i tots dos formessin el cos d’un animal.
D’aquesta manera no es podrien barallar mai més l’un amb l’altre i podrien conviure els dos junts sense cap problema.
Al final els dos van ser amics per sempre i mai més es van tornar a barallar, van acabar com mics.
Tot això va ser gràcies al geni i el gat i el gos li van agrair molt el que va fer per ells, tots tres van acabar sent molt amics.
EL CONTE DE L’AMISTAT
Hi havia una vegada tres amigues inseparables, que és deien Carla, Mònica i Silvia.
Al començament del nou curs 2008-2009 va venir un noi la mar de maco, simpàtic i atent, en Biel.
En Biel va comença a sortir amb la Mònica i poc a poc la va anar separant de les seves millors amigues, la Carla i la Silvia.
Desprès la Carla va sortir amb un noi que és deia Martí, però la Silvia es va quedar sola i sense amigues.
Al cap d’un temps, aquelles dues amigues, li va passar la paranoia del novi, i van voler tornar a ser les tres millors amigues, però la Silvia encara estava enfadada amb aquell parell.
Finalment el seny va arribar entre les tres amigues. I la Silvia va anar a demanar-li perdó i van jurar que mai més es separarien un noi.
FI
Per rutina la Mercè i la Isaure, anaven a assajar al Casal de joves de Tordera, tenien un grup musical amb uns amics. Pel camí de casa la Mercè es van trobar amb una banda. Els de la banda van començar a posar-se amb la Isaure, que escoltava Obrint pas, un grup de rock català. Ells i no els hi agradava que l’altre gent practiques el català ni parlat, escrit o cantat. Però la Mercè va interposar-se entre ells i com una bona amiga s’estima a l’altre va començar a defensar. Perquè la Isaure no se’n calla ni una i la Mercè no volia que ella es poses en problemes, així que amb valentia els hi va plantar cara, sempre respecten les diferents ideologies de cadascun. Per sort el problema no va ser greu i com diu la dita “quan més serem més riurem”.
Hi havia una vegada en una plaça en Manolo, un nen molt lleig i ningú no el volia.
No tenia amics i es sentia molt trist, fins que va aparèixer un ovni, va aterrar al seu costat i li va dir:
-Què et passa?
I li va contestar en Manolo:
-Es que ningú no em vol perquè soc lleig i a mes diuen que soc poc espavilat.
-No et preocupis et portaré amb la teva família verdadera. Jo sóc el teu germà.
En Manolo es va sorprendre. I va dir:
-Germanet donem un petó, estimaaaat!!!!
Es van donar una abraçada i……………..
va sonar el despertador!!!!
Es va trobar amb un piló d’amics que li havien preparat una festa.
En Manolo va sospirar, perquè tot era un somni i va pensar:
-L’amistat es lo primer.
S’ho van passar molt be tots.
Había una vez una niña que no tenia amigos y todos se metían con ella porque decían que era rara. La niña quería tener amigos pero la gente pasaba de ella.
Pero un día fue al parque para jugar y se encontró un perro abandonado ella lo cogió y se lo llevo a su casa. Ella lo cuido hasta que fue más grande siempre paseaba con el jugaba también con el perro. Hasta que un día se fue con él a pasear por la calle y empezaron niños a meterse con ella pero el perro la defendió y nunca más volvieron a meterse con ella.
Ella dijo que no le hacían falta amigos que ya tiene a su perro.
Un gato y el pájaro
Había una vez un gato y un pájaro y siempre se lo intentaba comer y el pájaro siempre volaba para esquivarlo un día el gato se hizo daño en la pata derecha de delante el pájaro lo ayudo a curarse la pata desde entonces el pájaro y el gato se hicieron muy amigos pero cuando el pájaro murió el gato se puso muy triste y el también quería morir pero el gato le promedio en sus últimos momentos que no aria algo absurdo entonces el gato iba ha verle cada día a los 3 meses el gato ya estaba mejor entonces vino un perro por que se entero el pájaro había muerto y el perro le explico todo al gato y el gato y el perro se hicieron amigos y iban a ver su amigo pájaro que estaba enterrado en su casa.
FI
havia una vez una niña que no tenia amigos ni nada. Siempre se metian con ella porque decian que era rara la niña no queria salir nisiquiera fuera de casa porque no la dejavan tranquila. Pero un dia decidio y se fue al parque a jugar un rato. Se encontro a un perro abandonado y se lo llevo a casa y lo cuido. Cuan el perro era mas grande se fue con el a dar una vuelta. La niña estava toda tranquila en el parque con su perro y vinieron niños hacia ella a meterse una vez mas con ella. El perro la defendio ella no se lo esperava pero asi fue. Nunca mas volvieron a meterse con ella al contrario le pidieron perdon. Ella dijo que no que no queria tener amigos como ellos que ella estava muy bien con su perro y no necesitava a nadie mas.
FIN
Una vegada hi havia una noia anomenada Lara que tenia moltes amigues i semblava que l’únic que l’importava era l’amistat i ser popular a l’institut, però el temps passava i les noies s’anaven separant poc a poc, algunes s’anaven a viure fora de la ciutat, altres s’avien separat els seus pares i es separaven i també hi havia que ja havien format una família.
Però la Lara no tenia res més que les amigues i cada cop s’anava quedant més sola perquè pensava que si formava una família s’oblidaria de les seves amigues, però això era el que estaven fent les seves amigues.
Un dia la Lara va decidir trucar-les una a una per quedar al bar i prendre un cafè i parlar de les seves coses, la Lara va explicar que encara no havia format una família per la seva amistat amb elles, les seves amigues van parlar amb ella per dir-li que formés una família perquè passés el que passés mai se separarien.
Havia una vegada un gos y un gat que tenien un amo molt dolent, un dia van decidir anar a jugar a futbol.
En el camp i havia un conill i una guineu. Van fer un tracte el gos i el gat es barallar-se i qui guanyes jugaria a futbol. Però cansats de esta tot el dia barallant-se van dir de parar perquè no entenien per que es barallaven si no guanyaven res. Llavors van anar a casa del Gos ,per agafar una pilota. Però allí a la porta de la casa del gos es van trobar a la guineu feta pols i la guineu li va demanar que la ajudessin el gos li va dir que no però el gat va dir que d´ acord i li van ajudar però el gos no va explicar per que li va ajudar si li van fer que es barallessin ,el gat li va dir al gos que tot el món es equivocava i que si eren amics no tenien que barallar-se per res.