“El dia 12 de març vam anar d’excursió a Cardona a visitar les mines de sal. Des de Ribes vam trigar una hora i mitja aproximadament amb l’autocar i un cop allà, després d’esmorzar, amb uns 4×4 ens van baixar a l’entrada de la mina. Allà ens esperava la guia, que es deia Rosa, i ens va dir que deixéssim les motxilles a fora i ens poséssim un casc de protecció. El casc li anava gran a tothom i vam estar una bona estona per ajustar-lo a la mida de cadascú.
Un cop preparats i abans d’endinsar-nos al cor de la muntanya, la Rosa ens va explicar com s’havia format aquella muntanya de sal enorme. Imagineu-vos…: Fa milions d’anys on ara hi veiem la muntanya de sal, hi havia un llac salat on l’aigua es va anar evaporant i es van anar dipositant capes de sal i argila com si es tractés d’un gran pastís. Amb els moviments i sacsejades que ha fet la terra al llarg de milions d’anys aquestes capes s’han anat fracturant i unes s’han cavalcat a sobre d’altres fins a formar la muntanya. També ens va explicar que s’extreu sal d’aquesta muntanya des del temps dels romans, fa més de 3000 anys i que l’any 1929 es va començar l’explotació subterrània, amb galeries i túnels com els que vam visitar, fins que l’any 1992 es va tancar.
Abans d’entrar, ens va dir que podíem passar la mà per la paret del túnel i tastar la sal. A dintre era impressionant: la poca llum, els colors blanc, rosa, taronja, vermellós, marró… de les parets i el sostre, les estalactites i estalagmites de sal formant figures capricioses, les eines velles i recobertes de sal que havien deixat els miners, el silenci i la sensació que en qualsevol moment podies quedar-t’hi atrapat. Et podies imaginar una mica les dures condicions en les que havien treballat homes i nens anys enrera.
Ens va explicar que d’aquella mina s’hi havia extret tres tipus de sal: sòdica, magnèsica i potàsica i per a què es feia servir cadascuna. Abans d’acabar el recorregut, en la sala més gran vam poder fer fotos i així endur-nos una imatge per recordar aquest lloc tan peculiar.
Un cop a fora vam tornar a muntar amb els 4×4 i ens van pujar a la part més alta on una altra monitora ens va explicar curiositats sobre el funcionament de la maquinària dels ascensors per a baixar i pujar dels pous Albert i M. Teresa, sí, sí els pous tenen noms de persona!. Hi havia un cable d’acer impressionant!. Vam fer moltíssimes preguntes i per a totes hi va haver una resposta.
Bé, per acabar, després de dinar i jugar una estoneta i de camí cap a l’autocar, ens vam passejar entremig d’uns panells explicatius on es veia des de com s’havia format la muntanya, a des de quan s’extreia sal, i fins i tot moltes fotografies d’escenes de com havia estat el treball i la vida a la mina.
Animeu-vos a fer-hi una visita, ha estat un dia maco i entretingut.”
Estic segura que m’he oblidat de força detalls que, qui com vosaltres ha estat de visita a les Mines de sal de Cardona, de ben segur recordeu. M’agradaria que m’ajudessiu a fer memòria entre tots.
També podeu explicar sensacions que vau sentir, opinar i/o fer algun suggeriment. Animeu-vos a escriure!
 |
 |
 |
 |
 |
 |
