Quina tristor la sequera,
que el paissatge ens ha canviat,
pero ara arriba la primavera,
i la pluja ens ha tornat.
Ja comencen a sortir les flors,
amb tots els seus colors,
quantes plantes naturals
ens alegren el cor.
Rierols baixen pels camps,
i fonts per les muntanyes,
la rossada cobreix les fulles
dels arbres de la natura.
La sequera ja ha marxat,
i l’alegria ens ha tornat,
l’aigua fa molts rierols
i al carrer surten els minyons.
Pau Pep Otero Regojo
T’ha quedat molt bé Pau Pep perque rima quasi tot i es molt bonica ¡¡¡FELICITATS!!!
Hola Pau Pep!
Em va agradar molt veure com t’inspiraves per escriure el teu poema. Realment ho fas molt bé i ja m’agradarà que algun dia em facis alguna poesia i que jo sigui la teva “font d’inspiració”.
Una abraçada.
Núria
OJALA LA TEVA POESIA ES FAGI REALITAT.ENRIC
Pau Pep el teu poema és molt maco, m’agrada perque és optimista com tu.
Ànims i espero que segueixis entrenant fent rimes.
Hola Pau Pep !!
Felicitats pel regal que et van donar a la biblioteca. Et veig molt animat llegint aquest llibre del Gerónimo Stilton. Segur que serà super xuli comentar-lo al final de la lectura.
Una abraçada.
Núria