“El dia 12 de març vam anar d’excursió a Cardona a visitar les mines de sal. Des de Ribes vam trigar una hora i mitja aproximadament amb l’autocar i un cop allà, després d’esmorzar, amb uns 4×4 ens van baixar a l’entrada de la mina. Allà ens esperava la guia, que es deia Rosa, i ens va dir que deixéssim les motxilles a fora i ens poséssim un casc de protecció. El casc li anava gran a tothom i vam estar una bona estona per ajustar-lo a la mida de cadascú.
Un cop preparats i abans d’endinsar-nos al cor de la muntanya, la Rosa ens va explicar com s’havia format aquella muntanya de sal enorme. Imagineu-vos…: Fa milions d’anys on ara hi veiem la muntanya de sal, hi havia un llac salat on l’aigua es va anar evaporant i es van anar dipositant capes de sal i argila com si es tractés d’un gran pastís. Amb els moviments i sacsejades que ha fet la terra al llarg de milions d’anys aquestes capes s’han anat fracturant i unes s’han cavalcat a sobre d’altres fins a formar la muntanya. També ens va explicar que s’extreu sal d’aquesta muntanya des del temps dels romans, fa més de 3000 anys i que l’any 1929 es va començar l’explotació subterrània, amb galeries i túnels com els que vam visitar, fins que l’any 1992 es va tancar.
Abans d’entrar, ens va dir que podíem passar la mà per la paret del túnel i tastar la sal. A dintre era impressionant: la poca llum, els colors blanc, rosa, taronja, vermellós, marró… de les parets i el sostre, les estalactites i estalagmites de sal formant figures capricioses, les eines velles i recobertes de sal que havien deixat els miners, el silenci i la sensació que en qualsevol moment podies quedar-t’hi atrapat. Et podies imaginar una mica les dures condicions en les que havien treballat homes i nens anys enrera.
Ens va explicar que d’aquella mina s’hi havia extret tres tipus de sal: sòdica, magnèsica i potàsica i per a què es feia servir cadascuna. Abans d’acabar el recorregut, en la sala més gran vam poder fer fotos i així endur-nos una imatge per recordar aquest lloc tan peculiar.
Un cop a fora vam tornar a muntar amb els 4×4 i ens van pujar a la part més alta on una altra monitora ens va explicar curiositats sobre el funcionament de la maquinària dels ascensors per a baixar i pujar dels pous Albert i M. Teresa, sí, sí els pous tenen noms de persona!. Hi havia un cable d’acer impressionant!. Vam fer moltíssimes preguntes i per a totes hi va haver una resposta.
Bé, per acabar, després de dinar i jugar una estoneta i de camí cap a l’autocar, ens vam passejar entremig d’uns panells explicatius on es veia des de com s’havia format la muntanya, a des de quan s’extreia sal, i fins i tot moltes fotografies d’escenes de com havia estat el treball i la vida a la mina.
Animeu-vos a fer-hi una visita, ha estat un dia maco i entretingut.”
Estic segura que m’he oblidat de força detalls que, qui com vosaltres ha estat de visita a les Mines de sal de Cardona, de ben segur recordeu. M’agradaria que m’ajudessiu a fer memòria entre tots.
També podeu explicar sensacions que vau sentir, opinar i/o fer algun suggeriment. Animeu-vos a escriure!
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
Molt bé Cinta t’ has esforsat molt feni oi ,peró no es va tancar al 1992 si no al 1990 adeu Cinta fins haviat Marçal i Adrià.
M’ha agradat molt aquesta redaccio perque dintre de la mina em va semblar que era un miner.
Ens pots contestar a aquestes preguntes? Has agafat una mica de cada redaccio o es una feta per tú? I em sembla que la mina es va tancar el 1990 pero per dos anys no passa res.
Èric i Jan
Moltes felicitats!!!!!! Ens has recordat perfectament tota l’ excursió que vam récorrer a les mines de sal has fet mol bon treball!!!!!
m’ha agradat molt aquesta redacio per que quan vam entrar ens vam sentir com si estiguessim a l’any 1929 amb els cascos que portavem i les eines que estaven per els costats del recorregut de dins la mina.
Aquesta lectura es molt interesant pro hi ha un error ens sembla que mai hi van treballar nens.
Ens agues agradat puder visitar aquella botiga-taller en la que hi havienfigures de sal.******
La Cinta nomes s’ha deixat una cosa, que no vam poder anar a una mena de botiga que hi havia moltes coses fetes de sal:figueretes,sal de banys…Per que no van avisar que tancaven a les dos. No hi havia cap paper ni res que ho avises per tan ens vam quedar sense poder entrar.
Felicitats Cinta t’ha quedat molt bé voldriam afegir que la sal sodica es per menjar la magnesica per fer medicaments i la potasica per els adobs
soc en carlos yo no vaig anar a l’ excursio de Cardona pero he vist les fotos i m’ha agradat molt tot,fotos i la redacció
Jo el roger vaig provar el terra de la mina i tenia gust a sal pero quan la vaig provar massa tenia gust a terra.Jo el Sergi vaig provar la sal magnesica i estava esquerosa i li vaig dir a tothom peró ja era massa tard la havia provat tothom i fins i tot vanrepetir algun nens pero la cinta els feia fora per que provesim tots.
Durant 70 anys només van morir 4 persones al pou Albert i thotom que i va treballar es va fer 1 ferida.
Cinta t’ha quedat molt bè!
Jo casi que no recordo res mes, però alguna cosa si que recordo.Tambe ens va explicar que a la mina van morir 4 miners durant tots els anys que va estar oberta.
A i per cert les fotos han quedat molt xules!
Quan hi heu anat? Com us ho heu passat?
Frank: M’agradaria haver agafat un tros de sal JEJEJEJEJEJEJEJEJEJE!
Manel: A mi m´agradaria poder haver vist la expucico.
molt be cinta ta quedat molt xulo pero em semba que va dir que es va tancar al 1990 pero per una mica no passa res