Aquella nit fosca i plujosa:
vaigpensar que n’es de meravellosa
l’aigua caient del cel.
Fa la possible la vida
fa possible el renaixement.
Tota mena d’essers vius,
necesita l’aigua del riu.
Quan obrim l’aixeta,
amb combte hem d’anar,
si amb aquest món
no volem acabar.
Irene García Díaz
Irene has anat una mica depressa picant el text, llàstima!
Felicitats pel teu poema i espero que mai perdis l’interès per les paraules.