Quan el paper va agafar
una mica li va costar a pensar,
però va reaccionar
i es va esforçar en dibuixar.

Amb una mica de paciènca
va acabar i el dibuix tots vam votar.
En Josep es va alegrar
i un bon regal la mestra li va regalar.

Quan els pares d’en Josep es van assabentar
un munt de petons a la galta li van regalar,
en Josep es va alegrar
i nova mascota el seu dibuix va ser.

La Norbe va penjar el dibuix a fora
i tots els nens i nenes se’l quedaven a mirar,
quan el Josep el va veure a fora
es va quedar vermell i es quedarà per sempre.

Gabriel Llaò i Cid