Aquesta versió de Margarideta no és com la que estem aprenent nosaltres, però també ens agrada molt.
Musicograma: Margarideta ( Cançó Popular Catalana ) from Flora on Vimeo.
Com ens passa amb tots els fragments que fiquem de Wagner ens costa saber quan comença i quan acaba, aquesta mateixa música però només instrumental la podeu escoltar al preludi de la mateixa òpera.
Nabucco va ser la tercera òpera que va escriure Verdi i el seu primer gran èxit com a compositor, es va estrenar l’any 1842 a l’Scala de Milà. Va pensiero és l’ària més famosa d’aquesta òpera i normalment a les representacions en directe es sol repetir, quan es va estrenar sembla ser que la gent la va agafar com un himne en contra de l’imperi austrohongarès que en aquells temps ocupava el nord de l’Itàlia actual.
|
Italià
|
Traducció al català
|
|---|---|
| Va, pensiero, sull’ali dorate; va, ti posa sui clivi, sui colli, ove olezzano tepide e molli l’aure dolci del suolo natal! Del Giordano le rive saluta, Arpa d’or dei fatidici vati, O simile di Sòlima ai fati |
Vola, pensament, sobre ales daurades; vola i posa’t sobre els turons i els pujols, on exhalen la seva suau i tèbia olor els dolços aires de la terra natal! Saluda les ribes del Jordà, Arpa d’or dels profetes fatídics, Tot recordant el destí de Jerusalem |
Aquesta nit passada s’ha fet el lliurament dels Òscars de Hollywood en els seus diferents apartats, en els referents a la música han hagut dos guanyadors, la millor banda sonora original (BSO) ha estat per a Mychael Danna per “La vida de Pi”, el premi a la millor cançó se l’ha endut Adele per “Skyfall” , si voleu veure qui han estat tots els guanyadors, ho podeu consultar a qualsevol diari, per exemple a La Vanguardia.
Ei, els de segon! ja podeu practicar aquesta dansa a casa, la cançó és d’un música americà que es deia Elvis Presley, però aquí està interpretada per un instrument ben estrany el Musical saw, una serra fregada amb un arquet de contrabaix, per la part que no té dents he!
Dins de l’òpera Siegfried, la tercera de la tetralogia, un dels moments culminants és la mort de l’heroi amb la marxa fúnebre que l’acompanya, és difícil triar el moment exacte en que comença o acaba perquè una de les característiques de les operes de Wagner és que tota la música està molt lligada, l’autor no volia que es toqués o cantés com a àries soltes fora de l’òpera.
Com era aquesta estranya joguina? Encara no ens hem ficat d’acord ni ho farem mai, cada un que s’imagini la seva, per anar practicant aquí trobareu la lletra amb els acords de guitarra per si algú s’anima a provar-la. La cançó original és d’un músic folk americà que és diu Tom Paxton, encara que possiblement la versió més coneguda sigui la de Peter, Paul and Mary, a Catalunya la van donar a conèixer un grup que es deia Falsterbó 3, un dels seus components era el televisiu doctor Estivill.
Nova cançó per als de sisè, la van escriure la Trinca amb Jaume Picas, és la versió més coneguda, però n’hi ha d’altres per exemple la que van fer el grup Sabor de Gràcia, que li donaven un aire rumbero.
Ningú no comprèn ningú,
però nosaltres som nosaltres
i sabem allò que és bo:
Sentir el sol damunt la cara
i estimar-se de debò,
i trobar-se viu encara
i cantar sense cap dol.
Ningú no comprèn ningú,
però nosaltres som nosaltres
i volem un món tot nou,
amb un cel net d’amenaces,
amb tres núvols per quan plou,
amb el mar a quatre passes
i els que som companys i prou.
Ningú comprèn ningú,
però nosaltres som nosaltres
i sabem la veritat:
Que la terra no és partida
com un mapa mal pintat,
i que això és una mentida
de molt mala voluntat.
Ningú no comprèn ningú
però nosaltres som nosaltres
i sabem allò que és bo:
Sentir el sol damunt la cara
i estimar-se de debò,
i trobar-se viu encara
i cantar sense cap dol.
