Si voleu aprendre a cantar la cançó Somewhere Over The Rainbow/what a wonderful world, podeu practicar amb aquest karaoke.
Música molt relaxant de Israel Kamakawiwo’ole, un cantant hawaià mort l’any 1997, aquesta cançó potser us sonarà d’un anunci de cotxes que van fer durant un temps per la tele. amb quin instrument s’acompanyava?
A veure si treus un bon resultat en aquests dictats. Hi surten les notes sol i mi. Tens 6 possibilitats!!! 😉
Aquí podeu veure la dansa que estem aprenent els nens i nenes de 3r. Al vídeo hi surten us altres nens de 3r d’una altra escola.
Ens ha agradat molt escoltar aquesta música, ens recordava la pel·lícula de Beethoven, on sortia un gos molt entremaliat.
Obriu, que volem passar,
de la prim verderola,
obriu que volem passar,
pel camp de bedriol.
Caragol, caragol, repica el sol,
caragol, caragol, repica el sol.
| 1. Tres gripaus per divertir-se,s’han comprat un violí,
un timbal i una guitarra, i se’n van a fer camí. – Nyigo nyigo – l’un comença, – Rataplam – l’altre li fa, – Ring garran – sobre les cordes, el tercer es posa a rascar. 2. Un conill, entre les mates, tot sorprès i orella dret, no saps i ha d’arrencar a córrer, o quedar-se amagadet. Fuig d’un vol la pardalada, que picava el fruit sucós, s’entafora al cau la rata, brama l’ase, borda el gos. Fins el gall corrent per l’era, deixa caure el gra del bec: i una cabreta esverada, salta de potes al rec!
|
3. Els gripaus corrents, fan via,perquè volen córrer món,
i així si tothom s’aparta, no veuran que lletjos són. Els tres músics – nyigo, nyigo! Ring garrang! i rataplam! fan més fort cada vegada, i a tothom van espantant. Els gripaus, corrents fan via, perquè volen córrer món, i així si tothom s’aparta, no veuran que lletjos són.
|
És un instrument fet amb copes de vidre de diferents tamanys, on es fica aigua per afinar les diferents notes de l’escala, per tocar-lo, cal mullar-se els dits i fer-los lliscar per la vora. En aquest vídeo podeu escoltar una música de Bach.
| 1. Era pel temps de la prehistòria,
ara deu fer dos-cents mil anys, va venir al món, inflat d’eufòria, un parent dels orangutans. Dret amb les potes del darrere, lluint eslips, fets de visó, volia conquerir la terra: era l’home de Cromanyó. L’home de Cro, l’home de ma, l’home de nyó,l’home de Cromanyó. L’home de Cromanyó no està fet de llautó ni de ferro colat. Plom, plom, plom, plom, plom, plom, plom, plom. |
2. Portava una destral de pedra
de vint-i-dos quilos i mig, caçava l’ós i la pantera, amb molt canguelo i ple de por, davant l’enorme diplodocus semblava un nano petarrell, i en començar de caure <cocos> prou somiava amb un fusell. L’home de Cro, … 3. Tenia estones de poeta i a voltes feia el saberut; deia a la seva Marieta: <Ets més bonica que un mamut; si vols venir a la meva cova hi veuràs pintures murals, més bones que les d’en Picasso, que ni en Dalí en pinta d’iguals>. L’home de Cro, … |
Compositor, adaptador i director nord-americà (1908 – 1975).
Es un dels mes grans compositors d’Estats Units i va participar en varies orquestres nord-americanes. Col·laborador i arranjador de la Boston Pops Orquesta (especialitzada en adaptacions simfòniques de temes clàssics), sota la direcció d’Arthur Fielder. Un dia, John Williams descriví a Leroy Anderson i va dir: ” És un dels mes grans mestres de música d’orquestra.
Originari de Cambridge, Massachusetts, era descendent de pares suecs. Fill de músics afeccionats, Leroy Anderson estudià orgue, tuba i contrabaix, i als dotze anys ja havia compost un minuet per a quartet de corda. Ell va decidir seguir les seves classes de piano amb el professor Henry Gideon en el Nou Conservatori de Música d’Inglaterra.
Finalment va morir el 18 de maig de 1975, a la edat de 66 anys.
Anderson fou un compositor molt divertit que va buscar, com ningú, el sentit de l’humor en la música. Una música composada per ell, va ser utilitzada durant molts anys per anunciar el dibuixos animats a la televisió.
Extret de l’article “Leroy Anderson” de Viquipèdia
