Ahir 30 de gener de 2011 va morir John Barry, un dels grans compositors de bandes sonores, entre elles la de James Bond. Nosaltres podrem seguir gaudint de la seva música per sempre. Descansi en pau!
Hi ha una alosa dalt la branca. Mim
Hi ha una alosa dalt la branca. Mim
Fem un petit salt, ai l’alosa, ai l’alosa Re, Sol, Si7, Mim
Fem un petit salt, ai l’alosa al vol ben alt. Re, Sol, Si7, Mim
Saludem amb elegància
Saludem amb elegància.
Fem un petit salt, ai l’alosa, ai l’alosa.
Fem un petit salt, ai l’alosa al vol ben alt.
Fem tots junts una rotllana,
Fem tots junts una rotllana.
Fem un petit salt, ai l’alosa, ai l’alosa.
Fem un petit salt, ai l’alosa al vol ben alt.
-Donem-nos les mans alhora,
-Cantem una cançoneta
Provem-ho de nou, podeu escoltar 6 fragments més de bandes sonores, heu d’endevinar quines són i com es diu el compositor de les dues últimes, quan tingueu la resposta l’envieu a aquesta adreça de correu: musicatac@gmail.com . Els que ho encertin, tindran premi. Ànim!
Si cliqueu al dibuix podreu preparar l’orquestra al vostre gust i sentir com sona The old castle, fragment de Quadres d’una exposició de Modest Mússorgski.
Aquí podeu escoltar 6 fragments de bandes sonores, totes elles pertanyen al mateix compositor, heu d’endevinar quines són i com es diu el compositor, quan tingueu la resposta, ompliu el formulari i l’envieu. A veure qui serà el primer en endevinar-ho tot.
Modest Petróvitx Mússorgski, (Karevo, 1839 – Sant Petersburg, 1881), va ser un dels compositors nacionalistes russos més originals i influents del segle XIX.
Una de les seves obres més famoses és Quadres d’una exposició, una suite de quinze peces musicals, composta el 1874. Mússorgski va escriure l’obra per a piano, però possiblement és més coneguda per les distintes orquestracions i arranjaments d’altres músics i compositors. Va compondre l’obra en commemoració al seu amic, l’artista i arquitecte Viktor Hartmann, que havia mort amb només 39 anys l’any anterior. El títol original de la suite fou Hartmann.
És el conjunt de paraules, sons i música que hi ha en una pel·lícula, encara que quan parlem de banda sonora original, soundtrack en anglès, ens referim normalment només a la música, actualment seria impensable una pel·lícula sense. Segur que reconeixeu aquesta. Si us hi fixeu bé cap al minut 3:28, es veu que només plou a la part de davant, darrera ni una gota, serà que estava enregistrada en un estudi, tot el que es veu eren decorats i l’aigua la tiraven amb mànegues?
La cançó que coneixem com L’estranya joguina és original d’un músic folk americà que és diu Tom Paxton, aquí juntament amb la seva versió en podeu escoltar una altra de Peter, Paul and Mary, un altre grup també americà.
Un vespre, quan jo era petit (Versió amb anglès)
-ho recordo bé-,
el pare, en tornar del treball,
em va dur un paquet molt gran.
Corprès, el vaig desembolicar;
amics, què deurà ser?
Si els nusos feien el tossut,
jo ho era molt més que ells.
Fa zippp!… i es mou,
i-toppp!, si en té prou,
brrrm,!, quin enrenou!
Què deu ser, amics,
que em ve tan de nou?
Salta i balla com un ou.
En veure’l, jo vaig obrir uns ulls!
Vaig quedar sorprès.
Tenia dos piuets vermells,
talment dos barrufets.
primer, vaig tocar el primer,
i l’altre després;
corria amunt i avall pel pis,
jo me l’escoltava com…
Tornada
I gira-li que tomba-li,
del dret a l’inrevés;
ara se’n va sota el sofà;
el busco i ja no hi és!
El pare riu, que riu, que riu,
jo vinga a plorar.
Però el sol va tornar a brillar
quan vaig poder escoltar.
Tornada
Els anys, amics, passen volant
i cal sembrar a temps.
Ara ja sóc un home gran,
tinc un petit hereu.
Té una joguina que jo sé,
n’està embadalit,
perquè té dos piuets vermells,
talment dos barrufets…
Tornada
Com ens agrada aquesta cançó!
