L’home de cromanyó

ara deu fer dos-cents mil anys,

va venir al món, inflat d’eufòria,

un parent dels orangutans.

Dret amb les potes del darrere,

lluint eslips, fets de visó,

volia conquerir la terra:

era l’home de Cromanyó.

L’home de Cro, l’home de ma,

l’home de nyó,l’home de Cromanyó.

L’home de Cromanyó

no està fet de llautó ni de ferro colat.

Plom, plom, plom, plom,

plom, plom, plom, plom.

de vint-i-dos quilos i mig,

caçava l’ós i la pantera,

amb molt canguelo i ple de por,

davant l’enorme diplodocus

semblava un nano petarrell,

i en començar de caure <cocos>

prou somiava amb un fusell.

L’home de Cro, …

3. Tenia estones de poeta

i a voltes feia el saberut;

deia a la seva Marieta:

<Ets més bonica que un mamut;

si vols venir a la meva cova

hi veuràs pintures murals,

més bones que les d’en Picasso,

que ni en Dalí en pinta d’iguals>.

L’home de Cro, …