El nostre lloc de mostreig: El bosc dels aurons
migllobregat | 30 maig 2011Aquest és l’itinerari que vam fer des de l’escola fins al lloc de mostreig. El bosc dels aurons.
Mostra On anirem. Els llocs de mostreig en un mapa més gran
Aquest és l’itinerari que vam fer des de l’escola fins al lloc de mostreig. El bosc dels aurons.
Mostra On anirem. Els llocs de mostreig en un mapa més gran
El dimecres 18 de maig, nosaltres, els nens i nenes de 6è de l’escola Guillem de Balsareny, vam fer una sortida al “bosc d’aurons”. Un bosc que s’ha format a la riba del riu Llobregat al pas pel nostre poble, situat al curs mig del riu, per fer el treball de camp.
Varem sortir de l’escola i, després d’uns 10 minuts, vam arribar al bosc d’aurons, on ja hi vam trobar l’ Anna i la Cèlia del Camp d’Aprenentatge del Bages que s’encarregaven de l’activitat del dia. Elles ens van donar unes botes altes de pescador per poder-nos ficar al riu i vam baixar fins ben a la vora per fer una sèrie de proves per obtenir les dades necessàries per fer després el treball al laboratori.
L’Anna i la Cèlia van iniciar l’explicació de totes les proves adients per obtenir les dades i van començar obtenint la posició del lloc on ens trobàvem, amb un GPS. Després vam prosseguir amb les proves nosaltres mateixos.
Seguidament, vam continuar amb unes pràctiques sobre la terbolesa de l’aigua, l’olor, el color, el cabal, la profunditat, l’amplada i la velocitat de l’aigua.
A continuació, vam iniciar la busca de macroinvertebrats per identificar-los després al laboratori. Els vam trobar buscant sota les pedres, a la vegetació de l’aigua i gratant les roques que trobàvem. Una vegada al laboratori, vam descobrir que els invertebrats recollits mostraven una gran qualitat de l’aigua, perquè aquests éssers vius només podien sobreviure en bones condicions.

Al final, de pas, varem fer una repassada de la vegetació del bosc de ribera, tot i que nosaltres ja havíem identificat i recollit mostres de moltes de les plantes de la zona prèviament. A la classe hem fet un herbari amb mostres del bosc de ribera d’arbres, arbustos i algunes lianes.

Els de l’escola Guillem de Balsareny vam preparar una enquesta sobre el riu per fer a la gent del poble. Aquí us presentem les preguntes i els resultats.
Aquest és el mapa de la nostra comarca amb els els noms que considerem importants.
Mostra El curs del Llobregat en un mapa més gran
Quan vàrem estudiar les aigües subterrànies, se’ns va acudir que podíem fer una recerca de les fonts que hi havia o hi havia hagut al terme de Balsareny i poder utilitzar aquest recull pel treball del Projecte Llobregat.
Vàrem demanar ajuda a tots els nens/es i mestres de l’escola, a les seves famílies, així com als avis del Casal de la gent gran, i ha estat gràcies a la col·laboració de tothom que hem pogut fer el recull que segueix a continuació i situar-les de manera aproximada al mapa.
Pel que fa al cabal del riu hem fet les següents averiguacions:
Cal fer cabal dels consells dels pares:D’una cosa: entendre-la, haver-ne esment(fer cas).
El riu a la tardor porta molt de cabal: Quantitat d’aigua que du un riu o altre corrent.
L’expressió cabal ecològic, referida a un riu o a qualsevol altre curs d’aigua corrent, és una expressió que pot definir com l’aigua mínima necessària per preservar els valors ecològics a la llera del mateix, com:
· Els hàbitats naturals, que alberguen una riquesa de flora i fauna,
· Les funcions ambientals com dilució de pol.luents,
· Amortiment dels extrems climatològics i hidrològics,
· Preservació del paisatge.
La determinació del cabal ecològic d’un riu o riera es fa segons un acurat anàlisi de les necessitats mínimes dels ecosistemes existents a l’àrea d’influència de l’estructura hidràulica que en alguna forma va a modificar el cabal natural del riu o rierol.
Conclusions:
– El riu Llobregat segons el gràfic porta un cabal de regim natural suficientment regular.
– Coincideix que els mesos de mes pluja o desglaç de la neu el règim natural és més alt.
– El cabal de regim natural és molt superior al de manteniment.
– El cabal de manteniment és més alt durant els mesos que plou més per contenir l’aigua que baixa.
– Els cabals del riu es mesuren en m3/s.
– Les dades de cada mes es calculen fent la mitjana diària
– Avui dia 25 de març el cabal del riu a l’estació de Balsareny és d’ exactament 9,2 m3/s, per tant estem dins d’un valor ideal.
|
ANALISI DE PRESSIONS I IMPACTES CENTRAL DE VILAFRUNTS |
||
|
MESOS DE L’ANY |
CABAL REGIM NATURAL |
CABAL DE MANTENIMENT |
|
GENER |
8.92 |
1.89 |
|
FEBRER |
7.93 |
1.89 |
|
MARÇ |
8.92 |
1.89 |
|
ABRIL |
10.08 |
2.46 |
|
MAIG |
12.01 |
2.46 |
|
JUNY |
10.41 |
1.89 |
|
JULIOL |
6.82 |
1.51 |
|
AGOST |
7.02 |
1.51 |
|
SETEMBRE |
8.25 |
1.51 |
|
OCTUBRE |
8.58 |
1.89 |
|
NOVEMBRE |
9.07 |
1.89 |
|
DESEMBRE |
9.37 |
1.89 |

CONCLUSIONS
· L’alçada del terreny per on passa el riu ha anat disminuint fins que ha acabat a l’alçada del mar.
El riu Llobregat neix a molta altitud ( 1300 m) i a mesura que va baixant pels diferents pobles va disminuint l’altitud fins arribar al Prat de Llobregat (0 min).
· Quan disminueix l’altitud, creix la longitud.
· La longitud del riu va augmentant cada vegada més des del naixement fins a la desembocadura.
A Castellar de N’Hug no hi ha longitud del riu, perquè tot just ens trobem al seu naixement. En canvi, on desemboca no hi ha alçada perquè el terreny ja es troba al mateix nivell del mar.
· A mesura que el riu transcorre hi ha més cabal.
Escola Guillem de Balsareny
El dimarts 17 de maig, els alumnes de 6è de l’escola Guillem de Balsareny vam realitzar una maqueta del riu Llobregat amb l’ajuda d’en Miquel del Camp d’Aprenentatge del Bages.
Primerament vam agafar els objectes i materials necessaris per construir la maqueta, hi havia dues galledes de sorra, un bidó de 5 litres ple d’aigua, unes bases de fusta amb un elevador, una capa de plàstic perquè no es fes malbé la fusta i un suport.
Seguidament vam tirar les dues galledes de sorra sobre la base de fusta, vam elevar aquesta plataforma a una altura mitjana per representar el curs mitja del riu Llobregat.
A continuació vam formar el riu a la sorra amb meandres, diferents desviaments del riu, la formació d’ un pantà.
També vam poder comprovar l’erosió del riu i vam fer una simulació d’un forat al costat del riu i ràpidament es va inundar. Vam veure l’erosió de les vores del riu, segons les corbes o pendents que donàvem al curs de l’ aigua.
Per acabar vam realitzar unes hipòtesis sobre el riu, com canalitzar un tros de riu, fer-hi una obstrucció amb diferents objectes i materials i la creació d’un embassament.
De moment, per grups hem formulat unes hipòtesis i comprovarem a la maqueta si els efectes a partir dels obstacles que hi afegim es compleixen o no. Ja ho publicarem quan en tinguem els resultats.

Després de la nostra visita al riu, vam omplir el full amb les dades següents, que ens mostren que el riu en aquest tram té bona salut, tant en l’aigua com en bosc de ribera. 
El dia 6 de maig vam anar a fer l’estudi del riu Llobregat no gaire lluny de l’escola. Va ser molt divertit perquè els del Camp d’Aprenentatge ens van deixar unes botes per posar-nos a dins del riu. També teníem un dossier per anar anotant les coses que observàvem. Vam prendre la mesura de l’amplada del riu amb un cinta mètrica tot ficant-nos de peus dins de l’aigua.
A continuació, amb una fusta que tenia una cinta mètrica vam mirar la profunditat cada metre i ho apuntàvem al dossier.
Després uns altres nens es van cuidar de calcular la velocitat en que baixa l’aigua, va ser molt guai perquè amb un tap de suro i un cronòmetre apuntàvem quants segons tardava a baixar el tap en una distància de 10m.
Més tard vam observar la vegetació que hi havia en aquell entorn i amb l’ajuda dels herbaris buscàvem les plantes que anàvem trobant, principalment salzes, pollancres, verns, sarga, esbarzers, vidalbes i una mica de canyís.
I per acabar va venir lo més divertit, ficar-nos de peus al riu i amb els salabrets agafar insectes per després identificar-los al laboratori. Les botes t’ apretaven el peu i semblava que havies de caure, bé algun nen es va mullar força. Alguns animals ja els coneixíem perquè quan anem al riu a banyar-nos a l’estiu els trobem com el sabater, la libèl·lula, la sangonera i els mosquits, d’altres els vam identificar al laboratori amb unes fitxes de treball.
| dl. | dt. | dc. | dj. | dv. | ds. | dg. |
|---|---|---|---|---|---|---|
| « set. | ||||||
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | ||
| 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 |
| 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 |
| 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 |
| 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | ||